Resultats de la cerca

Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins el 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amirí Mubārak i Muḏaffar el 1010 A la mort accidental del segon, Mubārak fou desposseït pel poble i substituït 1017 per Labīb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un net d’Almansor 1021 Abd al-'Azīz ibn Abī ‘Amīr al-Mansūr Aquest s’annexà Múrcia i Almeria 1038 i el seu govern comportà prosperitat A la mort del seu fill ‘Abd al-Malik, un net, ‘Uṯmān, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït 1065 pel seu sogre Yaḥyà ibn Ismā'īl al-Ma…

Succeí el seu pare Muǧāhid ibn ‘Abd Allāh en el govern independent d’aquell territori, malgrat l’oposició del seu germà Ḥasān Havent caigut en poder dels cristians en una expedició militar a Sardenya, fou batejat, però després del rescat tornà a l’islamisme i s’hi mantingué fidel Tanmateix, servà amistat envers els cristians Signà un conveni 1058 amb el bisbe de Barcelona i es comprometé a protegir els súbdits cristians de Dénia i de les Balears a canvi del reconeixement de la seva sobirania Mantingué bones relacions diplomàtiques i correspondència amb la comtessa Almodis de Barcelona Prengué…

Fill de Ramon III de Montcada i de Teresa, casat de primer amb Beatriu de Ventimiglia i després poc abans del 1303 amb Teresa d’Ayerbe, cosina segona seva Fou senescal de Catalunya 1300 a la mort del seu parent Pere II de Montcada El 1295 era governador de Mallorca, que en compliment de la pau d’Anagni lliurà a Jaume II de Mallorca El 1292 lliurà Tortosa als templers, però el 1293 cedí a Jaume II de Catalunya-Aragó el terç que hi posseïa, i rebé en canvi els castells de Saidí i Vallobar, i el 1310, Almedíxer El 1311, a la cort de Saragossa, fou rebutjat pels aragonesos com a baró d’Aragó pel…

Senyor de les baronies de Peratallada i de Cruïlles Baix Empordà, fill i hereu de Gilabert IV de Cruïlles i de Bestracà, en la seva joventut fou conegut per Bernat de Peratallada El 1269 acompanyà l’infant Pere a Castella El 1277 es casà amb Elisabet Dionís morta el 1298, parenta de la reina Violant i, vers el 1305, amb Gueraua de Cabrera Batlle de Barcelona el 1282, fou un dels capitans de Pere II el Gran a Calàbria, on es distingí especialment a Seminara 1283 Tornà amb el rei a Catalunya, i fou, amb el seu pare, un dels cavallers que l’acompanyaren a Bordeus Lluità en la defensa de…

Amb la conquesta musulmana de la península Ibèrica una part restà incorporada al regne de Tudmir, del qual, després d’Oriola, la ciutat de Múrcia, fundada per ‘Abd al-Raḥmān II, esdevingué la capital A la fi del s IX el senyor de Múrcia, Daysan ibn Iskaq, participà, sense gaire conseqüència, en la revolta nacionalista d’'Umar ibn Hafsūn Amb el desmembrament del califat de Còrdova, Múrcia fou la seu de la taifa del seu nom, governada per la dinastia eslava dels Banū Tāhir i incorporada a vegades a la d’Almeria o a la de València, fins que fou conquerida per ibn ‘Ammar 1078 i annexada a la…

Pel fet d’ésser senyor de Sant Martí i Subirats, fou tingut per noble, car abans només era cavaller Prengué part en la campanya d’Almeria 1309 Tingué un plet amb la seva mare sobre els béns familiars 1311 Anà a Sicília en ajut de Frederic II, i intervingué en la treva, en assetjar Trapani el rei Robert I de Nàpols 1314 Després anà a la conquesta de Sardenya, i, arran de la rebellió de Sàsser, hi fou enviat com a reformador, juntament amb Bernat Gomir 1326-28, 1330-34 Fou procurador general del rei Jaume III de Mallorca Amb el seu fill Berengueró, féu bandositats contra altres…

Després de la desfeta almohade a Las Navas de Tolosa 1212, Muḥammad ibn Yūsuf ibn Naṣr aconseguí, mitjançant el vassallatge de Ferran III de Castella, de crear un estat musulmà a Granada, Màlaga i Almeria Ja el seu successor, Muḥammad II de Granada 1272-1301, hagué de fer cara a intents de cops d’estat, característica que marcà el govern de la família, diversos membres de la qual moriren assassinats Així mateix, sovintejaren aliances i tensions amb el veí regne benimerí del nord d’Àfrica, que culminaren amb la victòria de Yūsuf I 1332-54 al Salado 1340 amb l’ajuda portuguesa Amb…

Governà les possessions familiars, entre les quals hi havia Oliva i la Font d’En Carròs És possible que fos ell qui anà al setge d’Almeria 1309 Jaume II el nomenà almirall 1313 Participà amb vint galeres valencianes en la conquesta de Sardenya 1323, on ajudà a la construcció de la vila de Bonaire Durant el setge de Càller es dirigí amb l’armada cap a Còrsega per tal de vigilar els moviments dels pisans, sense enfrontar-s’hi De retorn, bloquejà el port de Càller i obtingué un triomf en dispersar les naus enemigues, mentre a terra els catalans guanyaven la batalla de Lucocisterna…

Bisbe de Barcelona 1144-71 i arquebisbe de Tarragona 1171-74 L’any 1147 afavorí la campanya del comte Ramon Berenguer IV contra els sarraïns d’Almeria, en la qual es creu que prengué part personalment, i el 1148 acudí al setge de Tortosa amb forces armades pel capítol de Barcelona i ajudà amb diners el comte a la conquesta de la ciutat El 1149 era a Lleida amb tropes armades per ell mateix i rebé com a recompensa de la seva actuació diversos béns i cases a la ciutat, que ell cedí al capítol de Barcelona Des d’aquest moment se'l veié actuant en diferents accions judicials en els…

Fill de Vidal de Sarrià Inicià la carrera al servei d’Alfons II de Catalunya-Aragó i el 1286, a 20 anys, dugué a terme una sèrie d’incursions contra els angevins a Sicília i Calàbria i fins a Nàpols Conquerí les illes de Capri i Pròixida, i atacà i incendià Astura Com a recompensa rebé possessions importants al Regne de València, com Castell de Castells i Callosa d’en Sarrià Marina Baixa veí de Roger de Lloria, estigué en litigi amb ell Al servei de Jaume II i com a almirall d’Aragó nomenat a Roma el 1296, on havia acompanyat el rei, reprimí els corsaris a Àfrica El mateix any, tanmateix, el…