Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Alfons de Gandia i d’Arenós
Història
Segon duc de Gandia, comte de Ribagorça i de Dénia i baró d’Arenós, fill d’Alfons de Gandia i de Foix i de Violant d’Arenós.
Pres el seu pare a la batalla de Nájera, fou lliurat com a ostatge amb el seu germà Pere de Villena fins al total pagament del rescat patern Romangué en poder del comte de Foix fins el 1392 Es casà de primer amb Marina de Navarra, germana de Carles III 1397, i després amb Aldonça Marc i de Vilarig, germana gran del poeta Ausiàs Marc Lloctinent reial a Aragó per a lluitar contra les bandositats 1402-03, pel fet de no haver jurat el càrrec fou malvist dels aragonesos, que allegaven contrafur Revocat el nomenament, el rei el féu lloctinent per a perseguir els bàndols de València,…
Olf de Pròixida
Història
Alt funcionari reial.
Fill de Joan de Pròixida i de Joana i possiblement net de Tomàs de Pròixida Heretà les baronies d’Almenara, Palma, Llutxent i Alcosser i per la meitat d’elles litigà amb Caterina de Pròixida 1336 Defensà la frontera contra els sarraïns a Llutxent 1339, participà a la guerra de Mallorca 1342-43 i combaté contra els unionistes de València 1347 Vencedor dels castellans, destruí les terres d’Almansa i Villena fins que foren pactades treves 1351 Armat cavaller a València 1353, anà amb l’expedició del vescomte Bernat de Cabrera a Sardenya i lluità a les batalles de Quartú i de l’Alguer…
Ramon Miquel i Planas
Arxivística i biblioteconomia
Història
Bibliòfil i erudit.
Continuà el negoci patern de fabricació de llibres ratllats Participà de jove en el moviment literari del començament de segle, collaborà a la premsa de l’època i fou un element actiu de la revista Joventut Presidí l’Institut Català de les Arts del Llibre i fou membre destacat de la Cambra del Llibre i de totes les associacions i grups de bibliòfils existents, des de la Societat Catalana de Bibliòfils 1903-12 fins a l’Asociación de Bibliófilos de Barcelona 1943 Fou membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent de l’Academia Española i de…
Bertrand Du Guesclin
Història
Conestable de França.
Les campanyes de la guerra dels Cent Anys, en les quals participà des del 1350 al servei de Joan II de França, li donaren fama de gran capità, fama que restà confirmada amb la victòria de Cocherel 1364 Nomenat camarlenc de Carles V, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville, l’any següent fou designat capità de les Companyies Blanques , que, per acord conclòs amb Pere el Cerimoniós de Catalunya-Aragó, havien d’intervenir al servei d’aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra contra Pere el Cruel de Castella Abans calgué rescatar Du…
comtat de Reggio
Història
Títol concedit al regne de Nàpols el 1439 a Alfons de Cardona i de Villena
, baró-consort de Chiusa, i confirmat el 1443.
comtat de Montijo
Història
Títol concedit en el regne de Castella el 1599 a Juan Portocarrero y Manuel de Villena, majordom del rei, senyor d’El Montijo.
La grandesa d’Espanya fou annexada el 1697 al quart titular, Cristóbal Portocarrero y de Guzmán, comte de Teba i de Fuentidueña i capità general d’Extremadura Passà als FitzJames Stuart, ducs de Berwick
marquesat de la Pobla de Rocamora
Història
Títol concedit el 1867 a María Isabel Manuel de Villena y Álvarez de las Asturias-Bohorques, comtessa de Vía-Manuel i marquesa de Rafal.
Passà als Pardo i als Barroeta
Enric d’Aragó i de Pimentel
Història
Comte d’Empúries i duc de Sogorb.
Fill de l’infant Enric d’Aragó, duc de Villena, i de Beatriu de Pimentel, i cosí germà de Ferran II de Catalunya-Aragó Era anomenat, àdhuc oficialment, amb el nom d' Infant Enric Fou lloctinent del Regne de València 1478-79 i 1496-1505 i del Principat de Catalunya i del Regne de Mallorca Passà la infantesa a Castella, però aviat fixà la residència a l’Empordà El 1461, durant l’empresonament del príncep Carles de Viana, es mostrà favorable a aquest, però l’any següent combatia a Rubinat a favor de Joan II i era declarat enemic de la terra per les autoritats catalanes Encara no…
Alfons de Gandia i de Foix
Història
Literatura catalana
Duc de Gandia, marquès de Villena, comte de Ribagorça i de Dénia, conestable de Castella, primogènit de l’infant Pere d’Aragó, comte de Prades.
Intervingué en la guerra dels Dos Peres fou fet presoner pels anglesos a la batalla de Nájera el 1367, en l’entronització d’Enric II Trastàmara, en les bandositats valencianoaragoneses, en la tutoria d’Enric III de Castella i en la lloctinència reial a Aragó A la fi de la seva vida fou pretendent de la corona de Catalunya-Aragó, després de la mort de Martí l’Humà, bé que morí abans de la reunió del compromís de Casp, i fou el seu fill qui en recollí els drets De geni viu i violent, desheretà el primogènit Alfons a favor de Martí I, però aquest darrer l’obligà a desfer el tort Es casà vers el…
,
ducat d’Escalona
Història
Títol senyorial concedit (1472) per Enric IV de Castella a Juan Pacheco (mort el 1474), marquès de Villena, comte de Xiquena i mestre de Sant Jaume.
En foren titulars, entre d’altres, el cinquè Juan Fernández Pacheco y Álvarez de Toledo, i el vuitè Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga