Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
Joaquín Garrigues Walker
Història
Polític.
Membre d’una família d’origen valencià lligada a l’aparell polític i financer del franquisme, i també al capitalisme nord-americà, des del 1970 assumí la crítica del règim des d’una òptica de dreta liberal, postura que concretà successivament en la Sociedad de Estudios Libra 1974, el Partido Demócrata 1975 i la Federación de Partidos Demócratas y Liberales 1976, que presidí i amb la qual s’integrà en UCD el 1977, encapçalant-ne l’ala liberal Diputat el 1977 i el 1979, fou ministre d’obres públiques i urbanisme 1977-79 i ministre sense cartera 1979-80
Napoleon Zervas
Història
Militar
Política
Militar i polític grec.
Participà en els diversos pronunciaments militars entre el 1922 i el 1926 Expulsat de l’exèrcit, hi retornà 1936 sota la dictadura del general IMetaxàs Durant la Segona Guerra Mundial, un cop desfetes les forces regulars, fundà i dirigí l' EDES , grup guerriller monàrquic que lluità primer contra les forces d’ocupació i després contra l’altra força guerrillera socialista ELAS Reincorporat a l’exèrcit amb els seus homes durant el govern de Tsaldaris 1946, fundà el partit nacionalista i, ja reinstaurada la monarquia de Jordi II, fou ministre de l’interior 1947 i d’obres públiques 1950-52
Rafael Vidiella i Franch
Història
Política
Polític.
Feia de tipògraf, i milità a la CNT Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou director a València de Solidaridad Obrera Des del 1931 esdevingué el màxim dirigent de la federació catalana del PSOE Ingressà al PSUC, i fou nomenat conseller de comunicacions de la Generalitat juliol del 1936, de justícia desembre del 1936, de proveïments, treball i obres públiques maig del 1937 A l’exili estigué a diversos països, fins que s’establí a Budapest S'oposà a Joan Comorera, i durant anys fou un dels principals dirigents del partit Collaborà en Nous Horitzons El 1976 tornà a Barcelona
Juli Just i Gimeno
Història
Política
Polític.
Del partit d’Unió Republicana Autonomista blasquista, el seu valencianisme el portà a cofundar la Joventut Nacionalista Republicana 1915 Reintegrat al blasquisme, fou un dels iniciadors de l' Esquerra Republicana del País Valencià 1934, que abandonà per passar a Izquierda Republicana Ministre d’obres públiques del govern de Largo Caballero 1936 collaborà a “El Pueblo”, i publicà Blasco Ibáñez i València 1929 i Siembra republicana 1930 Exiliat a Portvendres Rosselló, fou internat en un camp de concentració durant l’ocupació nazi Posteriorment i fins la seva mort, fou ministre del govern de la…
Josep Navarro i Cabanes
Història
Periodisme
Periodista i erudit.
Carlí, collaborà a nombrosos periòdics del partit, especialment a El Diario de Valencia , on fou redactor en cap i es distingí per la crítica municipal i els articles sobre història i folklore valencians Publicà un important catàleg de Premsa valenciana 1928, uns Apuntes bibliográficos de la prensa carlista 1917, l’estudi Los carmelitas de Valencia durante la invasión francesa 1921 i reculls d’articles Oratoria monesipal, Monecipalerías i Bajonazos al idioma , preferentment antirepublicans Aplegà una important collecció de periòdics, sobretot en català, i de fulls solts, i una notable…
Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica
Història
Centre especial de recerca creat a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2001.
Té com a objectiu fomentar la investigació sobre l’època franquista i la Transició a través d’una visió multidisciplinària integrant grups de recerca, professors i investigadors de diferents departaments universitaris catalans Per mitjà de convenis amb diverses institucions públiques i privades, ha celebrat congressos —com “Els camps de concentració i el món penitenciari a Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme” 2002, al Museu d’Història de Catalunya—, conferències, seminaris de debat —per exemple amb la Universitat de Roma III 2004—, projectes de recerca —“Catalunya durant el…
Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane
Història
Militar
Mariscal de camp, baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara.
Fou corregidor de Lleida des de l’any 1761 durant el seu mandat promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres Fruit del seu interès per l’experimentació agrícola en terres comunals, fou, vers el 1763, la creació de l' Acadèmia d'Agricultura de Lleida , de poca durada Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles 1763 Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia 1763 Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes mesures d’…
Geòrgios Papandreu
Història
Política
Polític grec.
Fundador del partit socialdemòcrata, hagué d’exiliar-se durant la dictadura de Metaxàs Lluità contra els alemanys 1941-44 i, a Egipte, fou el cap del govern grec a l’exili Com a representant de la Unió del Centre, fou primer ministre 1963, però entrà en rivalitat amb Constantí II , que el destituí 1965 Retirat de la vida política, amb la implantació de la dictadura dels coronels 1967, la seva figura esdevingué un símbol de la democràcia En morir, el seu enterrament constituí una de les primeres manifestacions públiques d’oposició al sistema feixista vigent aleshores Era pare del polític i…
Antoni Puig i Lucà
Història
Militar
Literatura
Política
Militar, escriptor i polític.
Governador durant molts anys de la Ciutadella i de la seva presó, fou un dels caps del moderantisme barceloní, fet que li valgué persecucions i separacions del càrrec per part de progressistes i absolutistes Collaborà, amb el pseudònim d’ Espolín , a la premsa amb poemes i articles sobre obres públiques, urbanisme i beneficència S’ocupà també de la reforma del règim de les presons, que portà a terme a la Ciutadella, i proposà l’establiment de biblioteques militars per tot el territori peninsular 1836 Fou soci fundador de la Societat d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de…
Édouard Daladier
Història
Política
Polític francès.
Fou professor d’història i diputat radical socialista 1919-40 i 1946-58, ministre de colònies 1924, d’obres públiques 1930-31 i de la guerra 1932, i cap de govern 1933 i 1934 Sostingué el Front Popular, en el qual participà com a ministre de la guerra 1936-37, i fou cap de govern per tercera vegada 1938-40 La crisi econòmica l’obligà a cercar ajut entre els moderats, i, bé que cedí davant les exigències alemanyes a Munic 1938, el 1939 declarà la guerra al III Reich Ocupà el ministeri de la guerra març del 1940 i el d’afers estrangers maig del 1940, però fou detingut pel govern de Vichy juny…