Resultats de la cerca

Autor de la Fugitive Slave Act 1850 i defensor de l’esclavitud, en esclatar la guerra civil fou enviat a la Gran Bretanya, ensems amb John Slidell, com a delegat de la Confederació 1861

Succeí Sulaymān I Ajudà la revolta d’Abd el-Kader Els ports marroquins foren bombardejats pels austríacs 1828 com a rèplica a la seva acció de pirateria Signà tractats comercials amb França i la Gran Bretanya

Afiliat al partit socialdemòcrata 1898, més tard passà als bolxevics 1903 Representant del primer govern soviètic a la Gran Bretanya 1917 Comissari d’afers estrangers 1930-39, aconseguí el reconeixement de l’URSS a la Societat de Nacions 1935

D’acord amb els resultats de la conferència de pau de París , fou signat el 28 de juny de 1919 per Alemanya i les potències guanyadores la Gran Bretanya, França, els EUA, Itàlia i el Japó, amb l’adhesió d’altres països Alemanya hagué d’acceptar el lliurament d’Alsàcia i Lorena a França, de Poznań i un corredor fins a la mar a Polònia, i la celebració de plebiscits a l’Alta Silèsia, Schleswig, Sarre, etc Danzig Gdańsk es convertí en ciutat lliure Les vores del Rin, ocupades pels aliats, foren desmilitaritzades Les colònies alemanyes foren repartides entre la Gran Bretanya…

Filla segona dels vuitens comtes del Montijo, era marquesa d’Ardales de Moya i comtessa de Teba, de Mora i de Baños, entre altres títols S’educà a la Gran Bretanya i a França, on freqüentà els ambients literaris El 1853 es casà amb Napoleó III , amb el qual tingué un únic fill, Napoleó Lluís Eugeni Joan Josep Bonaparte 1856 Extremament catòlica, feu costat al partit ultramuntà, oposat a la política italiana de l’emperador, junt amb el qual el 1858 sortí illesa de l’atemptat perpetrat per Felice Orsini Destacà com a mecenes i com a protectora de les arts i les lletres, bé que la…

Felip II reconegué Enric IV i cedí a França el Vermandois, Calais i una part de la Picardia i la Bretanya Per contrapartida, França cedí Cambrai i el Charolais a Espanya Ambdues parts ratificaren els acords del tractat de Cateau-Cambrésis 1559

Malgrat haver participat des de Bretanya en la Lliga del Bé Públic, Lluís XI el nomenà conseller seu i governador del Rosselló 1469 durant l’ocupació francesa, on seguí una política favorable als partidaris de la generalitat Posseïa una collecció de manuscrits important

La primera experiència tontine royale francesa, autoritzada pel cardenal Mazzarino el 1653, de cara a obtenir préstecs, fracassà Posteriorment, amb retocs, fou àmpliament difosa a França i a la Gran Bretanya tant per procurar fons a l’estat com per socórrer empreses privades en perill

Durant les campanyes napoleòniques actuà d’ajudant de camp del duc de Wellington, i posteriorment de diplomàtic a París 1815-18, Verona 1822, Madrid 1823 i Peterburg 1826 En entrar la Gran Bretanya 1854 en la guerra de Crimea 1853-56, comandà les forces britàniques

Membre de la convenció constitucional de Virgínia, promogué la convenció de Filadèlfia 1787, on dirigí la redacció de la constitució Diputat 1789-99, fou, amb Jefferson, un dels fundadors del partit republicà Elegit president 1809-17, declarà la guerra a la Gran Bretanya 1812-15