Resultats de la cerca

La primera, procedent de Tit Flavi Petrus, sabí que lluità amb Pompeu a Farsàlia, fou integrada pels emperadors segle I Tit Flavi Vespasià, el seu net, fill de Flavi Sabí, que fou recaptador d’imposts a l’Àsia i a Helvècia, i per Tit i Domicià, fills de Vespasià Vivint encara aquest darrer, Tit fou associat al poder, per assegurar-ne l’hereditat La dinastia s’acabà amb Domicià La segona dinastia Flàvia, sense relació familiar amb la primera, era d’origen illiri i fou iniciada per Constanci I emperador el 305 La figura més important d’aquesta dinastia fou Constantí el Gran, fill seu, que…

D’origen humil, es destacà per la seva eficàcia com a comptable d’una casa de Nàpols que proveïa l’exèrcit, i Carles VII de Nàpols el féu administrador general dels queviures militars 1742, director general de duanes 1746 i secretari de finances 1753, càrrec en el qual continuà quan el rei esdevingué Carles III d’Espanya 1759 i se l’emportà a Madrid El 1763 assumí, a més, la cartera de guerra i, interinament, la de gràcia i justícia, fins el 1765 Serví les idees regalistes del monarca, adoptà una política econòmica liberalitzadora, féu algunes reformes a l’exèrcit, impulsà la urbanització de…

D’origen humil, intentà de fer carrera vora Manuel Godoy, i més tard sota la protecció de Lardizábal, de qui fou secretari en els diversos ministeris En entrar els Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823, el duc d’Angulema el nomenà secretari de la regència absolutista, d’on passà al ministeri de gràcia i justícia Durant deu anys fou l’instrument de Ferran VII per a la repressió contra els liberals i l’home de més confiança del rei En plantejar-se el problema successori, es mostrà partidari del manteniment de la llei sàlica i intrigà a favor de l’infant Carles Maria Isidre, bé que sembla falsa l’…

El 1893 s’apropà a Salmerón, fou diputat a les corts 1893 i 1898 i figurà en el Partit de Fusió Republicana del 1897 Assolí renom per la seva intervenció en la campanya per a la revisió del procés de Montjuïc, i es constituí el primer lloctinent de Lerroux a Barcelona en 1901-06, fins que es passà a la Solidaritat Catalana Amb aquesta tornà a ésser elegit diputat a les corts 1907 abans ho havia estat el 1903 i el 1905 com a candidat lerrouxista i senador 1908 S'alineà amb l’Esquerra Catalana i amb la UFNR 1910, i fou de nou senador Molt popular a Barcelona era el Negret de la Rambla , tendí a…

Fou especialment forta a Biscaia, a Astúries i a Madrid Pel desembre del 1919 s’afilià a la Tercera Internacional, i per l’abril del 1920 el comitè nacional Merino Gracia, J Andrade, V Arroyo, etc decidí la seva transformació en Partido Comunista Español Reorganitzada sota la República, assolí una importància creixent com a suport dels caballeristes, a l’esquerra del PSOE Arribà a tenir uns 200 000 afiliats 1936 i el seu òrgan de premsa fou “Renovación” Dirigida per Hernández Zancajo, Santiago Carrillo, Cazorla, Serrano Poncela, etc, s’uní a les joventuts comunistes i formaren les Joventuts…

Havia estat el vescomtat previ, i cancellat, del comtat del Llobregat, concedit al seu pare Passà als Barcáiztegui

Cal distingir-ne dues classes els infants nats , que són qualsevol dels fills o filles legítims del rei —o de la reina propietària— nascuts després del príncep o la princesa i qualsevol dels fills i filles legítims del príncep hereu que no ho sigui en precari i els infants de gràcia o de privilegi , que són els parents —cognats o agnats— del rei als quals aquest concedeix el títol esmentat Els segons en poden ésser privats els primers, no A la corona catalanoaragonesa, al fill primogènit del rei, almenys fins al regnat de Joan I, li era donat el títol d' infant primogènit , fins que fou creat…

Fill de  Felip Bertran i d’Amat , es llicencià en dret 1898 a Barcelona S'incorporà al Centre Escolar Catalanista i exercí com a advocat d’empreses importants El 1901 fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista Des d’aleshores secundà les activitats de Francesc Cambó i esdevingué un dels seus collaboradors més fidels Quan Francesc Cambó fou nomenat ministre de finances 1921 del govern Maura, ocupà el càrrec de sotssecretari i reprimí eficaçment el contraban Fou ministre de gràcia i justícia del govern Sánchez Guerra 1922, però dimití al cap de tres setmanes A l’adveniment de la Dictadura…

Era diputat provincial de Barcelona quan, pel setembre del 1869, encapçalà la Insurrecció Federal a Igualada Exiliat després a Ais de Provença, s’adherí a la Primera Internacional Fou elegit diputat a les corts per Gràcia per l’abril del 1871, i intervingué, fent-ne la defensa, en els famosos debats entorn de la legalitat de la Internacional Novament a la diputació de Barcelona 1872-73, tingué un paper destacat en l’efímera proclamació de l’Estat Català els dies 5-7 de març de 1873 Organitzà després els guies de la diputació i lluità contra els carlins pel novembre del 1873 s’oposà a la…

Es llicencià en dret a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil Quan Canalejas formà la fracció liberal-demòcrata, s’hi adherí i fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat 1898-99, 1901-03, 1905-07 i alcalde de Barcelona 1910, càrrec que dimití al cap d’uns mesos Es decantà per l’autonomisme i formà part de l' Assemblea de Parlamentaris l’evolució posterior d’aquest moviment el portà a ésser nomenat ministre de Gràcia i Justícia novembre del 1918 —càrrec des del qual creà els tribunals de menors—, però l’actitud hostil de Santiago Alba envers l’autonomia catalana el decidí a dimitir…