Resultats de la cerca
Es mostren 278 resultats
Lluís Jover i Nunell
Història
Política
Dret
Polític i advocat.
Es formà a la Lliga Regionalista, i fou un dels fundadors d’Acció Catalana Ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya, i simpatitzà després amb la CEDA El 1935 fou conseller de governació, i durant la guerra civil de 1936-39 passà a la zona del govern de Burgos Casat amb Mercè de Dorda i Domènech, fou pare dels esportistes Víctor Jover de Dorda i Manuel Jover de Dorda
Nosotros
Història
Grup d’afinitat anarquista format a Barcelona el 1931.
Continuació del grup Los Solidarios 1922, reuní, entre d’altres, Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti, Joan Garcia i Oliver, Aurelio Fernández, Ricard Sanz, Miquel Garcia i Vivancos, Antonio Ortiz, etc Encapçalà dins l’anarcosindicalisme una tendència putxista i anarcobolxevic i intervingué activament en la preparació de la sèrie d’insurreccions revolucionàries de 1932-33 contra la República Ingressà a la FAI en 1933-36 i es dispersà durant la guerra civil
Anastas Ivanovič Mikojan
Història
Política
Polític soviètic.
Ingressà al partit bolxevic el 1915 i fou membre del comitè central 1923 i del politburó des del 1935 Ministre de comerç fins el 1955 i vicepresident del consell de ministres 1955-64, en el vintè congrés del PCUS 1956 atacà el culte a la personalitat de Stalin i defensà la política de Khruščov Fou president del presídium del soviet suprem 1964-65, del qual fou exclòs el 1966
Josep Galceran de Pinós i de Pinós
Història
Tercer marquès de Santa Maria de Barberà.
Fill de Josep Galceran de Pinós i de Saciera, òlim d’Alentorn, i de Josepa de Pinós i d’Urries, la qual succeí Deixà inèdits treballs sobre arqueologia i heràldica Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1731, i el 1768 en fou nomenat president Hi llegí diversos treballs en català, com una Descripció del miracle que féu Sant Magí o una Dècima catalana sobre la processó del Corpus , llegida el 1756
Ludwig Cobenzl
Història
Política
Polític austríac, comte de Cobenzl.
Es distingí pel seu absolutisme Fou ambaixador a Dinamarca 1774, a Alemanya 1775-78 i a Rússia 1779-1800 des de Sant Petersburg negocià l’aliança austrorussa i el segon i el tercer repartiments de Polònia Vicecanceller d’Àustria 1801-05 participà en el congrés de Rastatt 1803 Pactà la nova aliança amb Rússia 1804 i ingressà en la Tercera Coalició antinapoleònica, però la derrota d’Austerlitz l’obligà a abandonar el govern
Antoni Dameto i Dameto
Història
Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà.
Era fill del militar filipista Francesc Dameto i de Togores mort el 1749, marquès consort de Bellpuig El 1764 fou nomenat capità de granaders, a Mallorca ingressà després a l’exèrcit i lluità contra la República Francesa el 1794 fou ascendit a brigadier Havent retornat a Mallorca, fou membre i director de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i acadèmic de la Societat Medicopràctica Balear Fou ascendit a mariscal de camp
Wenceslao Carrillo
Història
Polític.
Ingressà a les Juventudes Socialistas i actuà dins el sindicat metallúrgic El 1923 anà a Madrid, i cinc anys després entrà a la redacció d’"El Socialista” Tingué diversos càrrecs a la UGT Durant la República 1931-36 fou diputat, i en plena guerra civil estigué a la sotssecretaria de governació i intervingué en el consell de defensa de Madrid març 1939 amb Julián Besteiro Acabada la guerra s’exilià a Londres
Josep Toledo i Girau
Història
Erudit.
Ingressà, molt jove, al cos tècnic de Correus i fou destinat, el 1922, a Barcelona, on s’interessà per la investigació a través de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Collaborà, amb treballs de caràcter històric, al ‘Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura’ i als ‘Anales del Centro de Cultura Valenciana’ Publicà diversos treballs Los correos en la Valencia medieval 1954 i Repertorio bibliográfico de Valldigna y pueblos de la comarca 1968
Llorenç Maria Schmid i Molo
Història
Militar
Militar.
De família noble, ingressà a vuit anys al regiment de Wimpffen, com a cadet, al costat del seu pare, Amanz Schmid, també militar, suís de naixement Actuà en accions militars a Catalunya 1820-33 i combaté els carlins a Navarra 1833-36 Ascendit a general, fou comandant general de Terol 1853 i governador militar de Santander i Santoña 1854 Participà en l’alçament progressista del 1854, fet pel qual ascendí a mariscal de camp
Jaume Simó i Bofarull
Història
Polític.
Es llicencià en dret i de jove ingressà al Centre Nacionalista Radical Fou alcalde de Reus 1918 i president del Centre de Lectura 1911-12, que catalanitzà Publicà diverses obres jurídiques Com a radical independent amenaçat de mort pels anarquistes, es traslladà a Valladolid, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i a les Corts de la República 1931, durant la qual fou també governador civil de Girona S'exilià el 1939
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina