Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
‘Aḍud al-Dawla
Història
Sobirà de la dinastia buwàyhida.
Aprofitant les lluites dels seus oncles i cosins aconseguí de governar a Pèrsia i a l’Iraq Tingué bones relacions amb el califa abbàssida al-Tā'i’ Féu construir una presa prop de Šhirāz i un hospital a Bagdad Protegí la literatura i ell mateix fou poeta
Abū Bakr al-Ṣiddīq
Història
Primer califa àrab (632).
Sogre i successor de Mahoma, hagué de consolidar la seva posició a Aràbia, on, a la mort de Mahoma, es palesà la precarietat de la unió aconseguida pel profeta Començà la conquesta de Síria i Pèrsia A la seva mort, la península Aràbiga era políticament unificada
Ivan F’odorovic Paskevic
Història
Mariscal rus.
General 1813, participà en les campanyes contra França i rebé el comandament de l’exèrcit en la guerra contra Pèrsia 1827 i contra Turquia 1829 Dirigí la repressió contra la revolta polonesa, fou nomenat governador de Polònia i príncep de Varsòvia 1832 i posteriorment vencé els patriotes hongaresos 1849
Pausànies
Història
Fill de Cleòmbrot I, de la nissaga reial dels Agíades, succeí el seu pare en la tutela de Plistarc, fill de Leònides I.
Regent d’Esparta, comandà els grecs a Platea 479 i en la conquesta de Bizanci 477, on, com a rei, entrà en relacions amb Pèrsia, i per això en fou expulsat Tornà al seu país confiant en el favor dels ilotes, però, acusat de traïció, morí de fam en el temple d’Atena, on s’havia refugiat
Antàlcides
Història
Ambaixador espartà.
Al servei del rei persa Artaxerxes II negocià l’anomenada pau d’Antàlcides o del Rei 387 aC per la qual Artaxerxes es convertia en àrbitre dels afers greus, dissolia les lligues entre les ciutats i recobrava el poder sobre Jònia Aquesta pau significà la fi de les illusions espartanes i ateneses d’un domini hellènic i de l’emancipació de Pèrsia
Cleòmenes I d’Esparta
Història
Rei d’Esparta (~520 — ~490 aC).
La seva política s’orientà envers la consolidació, a Grècia, de l’hegemonia espartana, però es veié obstaculitzada per la rivalitat amb Demarat Al principi es negà a ajudar la revolta jònica contra Pèrsia, però després atacà Egina 491, que s’havia sotmès als perses La lluita amb Demarat l’obligà a exiliar-se Cridat de nou pels espartans, enfollí i se suïcidà
Selim I
Història
Soldà otomà (1512-20).
Fill i successor de Baiazet II Decidit partidari de la sunna, perseguí els xiïtes dels seus estats i dels veïns victòria, a l’Azerbaidjan, el 1513, sobre el xa Ismā'il I de Pèrsia S'annexà el Kurdistan, Síria derrota mameluca a Alep, 1516, Mesopotàmia i Egipte 1517 Mantingué bones relacions amb l’Europa cristiana tot prolongant els privilegis comercials dels venecians a Istanbul
Marco Polo
Història
Viatger venecià.
Acompanyà el seu pare Niccolò i el seu oncle Matteo a l’ambaixada prop del gran kan mongòlic Khublai Kan , encarregada per Gregori IX Fets a la mar 1271 a Laiazzo l’actual Ayas, al golf d’Alexandreta, travessaren l’Armènia i, per Acre, Täbrīz i Kermān, arribaren al golf Pèrsic Des de Pèrsia, passaren per Pamir i el desert de Gobi —regions ignorades pels europeus— i arribaren, a través de les vastes estepes mongòliques, als confins de Catai Xina i, finalment, a Pequín 1275 Protegits pel gran kan, durant els setze anys de sojorn els foren confiades missions importants al Yunnan, al…
ismaïlisme
Història
Moviment sectari del xiisme que admet Ismā"īl com a setè i últim imam, i se separa dels imamites amb motiu de la successió de Ǧa‘far al-Sādiq.
L’ismaïlisme es propagà aviat a Pèrsia i al nord d’Àfrica mitjançant la predicació de missioners dā'i , encarregats de preparar la tornada dels imams amagats a causa de la persecució dels duodecimams Filosòficament la seva doctrina era fonamentada en el sistema neoplatònic, del qual desenvolupà sobretot la teoria emanatista L’ismaïlisme donà lloc a l’establiment del califat fatimita i a d’altres moviments sectaris el drus, el mustalita i el nizarita
Agakan I
Història
Cap dels ismaïlites, de nom Ḥasan ‘Alī Shāh.
Li conferí aquest títol el sobirà de Pèrsia Fatḥ ‘Alī Shāh Fou governador de la província de Kermān, però en fracassar un complot que havia organitzat per apoderar-se del tron 1840, hagué d’emigrar a Bombai amb els seus seguidors La seva activitat a favor dels britànics feu que aquests el confirmessin en el seu títol 1866 i li assignessin una pensió quantiosa A la seva mort fou succeït pel seu fill ‘Alī Shāh Agakan II — 1885, que continuà la seva política
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina