Resultats de la cerca
Es mostren 483 resultats
Constitució d’Atenes
Història
Un dels 158 tractats relatius a les institucions dels diversos estats grecs, redactat entre els anys 329-322 aC.
Atribuïda a Aristòtil, a un deixeble seu o, erròniament, a Xenofont, consta de dues parts una, històrica, que comprèn la relació de la constitució original i de les onze reformes subsegüents i una altra que descriu l’estat de les institucions en ésser referides d’aquesta part cal destacar els capítols dedicats a les funcions del consell, dels arconts i dels tribunals de justícia Fou vigent fins al s VII dC, però no en fou trobada cap còpia —fragments— fins cap al 1880
Giovanni da Verrazzano
Història
Navegant florentí al servei de la corona francesa.
Després del retorn de S Caboto de l’Amèrica septentrional, comandà una expedició en cerca d’un pas al NW vers les Índies Salpà amb la nau Dalphine l’any 1523, i arribà a la costa septentrional americana 1524, que explorà des del cap Fear probablement fins al Cap Bretó, a Nova Escòcia Dirigí una altra expedició el 1528 vers l’Amèrica Central, potser cap al Brasil, de la qual no tornà Segons la tradició, fou mort i devorat pels indígenes
Yezdegerd III
Història
Últim rei sassànida de Pèrsia (632-651).
Fill de Šahryār i net de Cosroes II, essent infant pujà al tron, i no exercí mai el poder Immediatament s’inicià la invasió àrab vençuts els perses a Al-Qādisiyya 636 i ocupada Selèucia i Ctesifont 637, els seus exèrcits foren derrotats a Nehavend 642 Cercà refugi d’una província a una altra, fins que fou assassinat a Merv actual Mary, al Turkmenistan Els parsis de l’Índia continuen comptant els anys a partir de l’ascensió al tron de Yezdegerd
Abdülhamit I
Història
Soldà otomà (1774-89).
Successor 1774 del seu germà Mustafà III, lluità contra Rússia 1768-74, que s’havia apoderat de Crimea i de la riba esquerra del Danubi, però es veié obligat a firmar el tractat de Küçük Kaynarca 1774, favorable a aquell país Reprimí nombroses revoltes locals, especialment la d’Egipte 1786-87 L’any 1786 esclatà una altra guerra amb Rússia en la qual els exèrcits turcs foren totalment anihilats Kinbúrn, 1777 Khotín i Očákov, 1788 Morí poc després, deixant el tron a Selim III
comtat de Mayorga
Història
Títol concedit per Joan I de Castella, el 1381, a Pedro Núñez de Lara y Leguizamón.
En morir, sense fills, revertí a la corona, i fou concedit de nou, el 1385, a João morí sense fills Fou atorgat encara una altra vegada, el 1386, a l’infant Ferran de Castella Ferran I de Catalunya-Aragó, que el cedí al seu fill l’infant Joan Joan II, el qual el posseí fins el 1422, que li fou confiscat per Joan II de Castella, el qual el concedí el 1435 a Juan Alonso Pimentel i Enríquez Passà als Téllez-Girón i als Queipo de Llano
Herbert Henry Asquith
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític britànic, primer comte d’Oxford i Asquith (1925).
Liberal, fou membre del parlament 1886-1918 1920-24, ministre de l’interior 1892-95 als gabinets Gladstone i Rosebery i primer ministre 1908-16 Obtingué el Parliament Act 1911 i defensà el Home Rule Bill , que fou promulgat el 1914 El 1915 formà un govern de coalició, però hagué de dimitir l’any següent i fou substituït per Lloyd George, fet que provocà la divisió del partit liberal Asquith aconseguí d’unificar altra vegada el partit i en fou cap del 1923 al 1926
unió
Història
Concòrdia o entesa entre diverses jurisdiccions (universitats reials, senyors jurisdiccionals) per tal d’afrontar amb una sola organització de milícia bandolers o altra mena d’enemics comuns.
La iniciativa procedí del lloctinent general de Catalunya, i fou posada en pràctica per primera vegada el 1565 Ja des del 1525 hi havia hagut com a precedent unions privades circumstancials entre senyors jurisdiccionals Llur organització es fixà a la fi del s XVI, sobretot des de la unió de 1581-85, iniciada per Carles d’Aragó i Tagliavia i duta a terme pel jurista Lluís de Peguera Segons la Relación breve del principio que se dio a la unión y hermandad de Cataluña , que explica la unió del 1591, en la qual intervingué també Peguera, aquesta era convocada pel lloctinent general, el qual…
corregiment de Barcelona
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Barcelona, exclosa la sotsvegueria del Vallès i la part del Maresme a llevant de Badalona Tenia dues alcaldies majors, a Barcelona mateix, una per a la jurisdicció civil i una altra per a la criminal El primer corregidor designat fou José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar 1718, governador militar de la ciutat el primer alcalde major de la jurisdicció criminal fou Oleguer d’Ametller i Pescio 1718, i el primer de la civil, Josep Francesc d’Alòs i de Rius 1718
‘Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar
Història
Hagib del califat de Còrdova (991) i governador general del Marroc (998).
Una vegada mort el seu pare Almansor 1002, el succeí en el regiment del califat, tot mantenint Hišām II com a sobirà de dret Exercí una hegemonia sobre els regnes del nord de la península, en les disputes dels quals actuà sovint d’àrbitre Les ràtzies contra llurs territoris li valgueren el nom d’Al-Muẓaffar ‘el triomfador’ en una d’elles devastà el sud dels comtats de Barcelona, de Manresa i d’Urgell 1003 Morí a punt d’emprendre una altra expedició, potser emmetzinat pel seu germà Sançol
Rupert de Nola
Gastronomia
Història
Cuiner de la cort de Nàpols.
És autor del primer llibre de cuina en català conegut, el Libre de doctrina per a ben servir de tallar i d’art de coc La primera edició coneguda és del 1520, a Barcelona —hom no n'ha pogut comprovar l’existència d’una altra d’anterior feta a Toledo el 1477— Unes altres edicions en català són les del 1535, el 1539, el 1560, el 1568 i el 1578 fou traduït al castellà i reimprès nombroses vegades almenys dotze al s XVI, una el 1662 i, modernament, el 1929 i el 1977 edició crítica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina