Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Manuel Ibáñez
Història
Guerriller.
Participà en l’alçament dels malcontents 1826-27 fet presoner, fou enviat pel comte d’Espanya a un presidi de Ceuta Amnistiat 1832, tornà a Catalunya i participà en la primera guerra Carlina, en la qual fou conegut amb el nom del Llarg de Copons Es destacà lluitant davant de Reus 1837
marquesat de Tamarit
Història
Títol concedit el 1681 al doctor en lleis de Reus establert a Tarragona Francesc de Montserrat-Vives i Oriol (Reus 1617 — Barcelona 1688), baró d’Altafulla i de Ribelles, governador de Tarragona.
Per mort 1718 sense fills de la seva filla, la segona marquesa, el títol passà a una altra branca de la família, que el posseí fins el 1794, que, per enllaç, passà als Suelves, que en les primeres generacions es cognomenaren Montserrat-Suelves Entre aquests cal destacar el vuitè marquès Antoni de Montserrat de Suelves i d'Ustáriz , i el seu nebot i successor Josep de Montserrat-Suelves i de Montagut
la Bastilla
Història
Fortalesa de París construïda al s. XIV i enderrocada durant la Revolució Francesa.
El cardenal Richelieu començà a utilitzar-la com a presó per a reus illustres o aristòcrates El 14 de juliol de 1789, en un dels episodis més destacats de la Revolució Francesa, la Bastilla, símbol de l’absolutisme reial, fou assaltada i presa pel poble de París La diada del 14 de juliol, aniversari d’aquest fet, fou declarada festa nacional l’any 1880
fets de la Fatarella
Història
Esdeveniments violents sobrevinguts els darrers dies del gener del 1937 per la resistència dels camperols de la Fatarella als intents de col·lectivització.
Menats per grups de la CNT-FAI procedents d’unes altres localitats Reus, etc, que dugueren a terme una dura repressió arribaren a parlar fins i tot de l’aixecament d’una quinta columna L’arribada de forces de la Generalitat guàrdies d’assalt, entre altres aclarí la situació El resultat fou d’una cinquantena de morts, la gran majoria dels quals pagesos del poble
la Misericòrdia
Història
Advocació mariana documentada a partir del s XIII.
Entre els prop de trenta capelles i santuaris catalans més antics destaquen el de Sant Sebastià o de la Misericòrdia , de Vinaròs Baix Maestrat, el de Reus, el de Canet Maresme, el de la Fatarella Terra Alta, etc Reben sovint també aquest nom les cases de beneficència per a vells o infants desemparats posades sota l’advocació de la Mare de Déu Barcelona, Girona i Vic, entre altres
Lluís Massó i Simó
Història
Polític, empresari i financer.
Jove revolucionari i anarquista, posteriorment fou dirigent del Partit Republicà Federal a Reus Implicat en els fets del primer de maig del 1890, el 1893 s'hagué d’installar a Barcelona, on fundà el Centre Federal del carrer dels Mercaders, el Sindicat Gremial, la revista La Voz de los Gremios i creà algunes escoles laiques per a obrers Tingué com a òrgan de premsa El Programa , i fou secretari polític de Baldomer Lostau Posteriorment, s’uní al lerrouxisme i tornà a Tarragona per organitzar el partit republicà radical al Baix Camp i al Priorat Collaborador de diverses companyies d’…
pagès | pagesa
Història
Agronomia
Persona que es dedica al conreu de la terra.
Els pagesos que habitaven a les ciutats podien formar confraries i gremis amb la denominació majoritària de llaurador en especial al País Valencià i a la Catalunya Nova o d' hortolà Al segle XIV hi havia gremis de pagesos a Manresa pagesos i traginers, 1379, a Lleida pagesos i macips de ribera, 1394 i a Reus pagesos i treballadors del metall, units fins al 1603 A l’edat moderna el nom de pagès designava una situació benestant dins el món agrari
Federació d’Oficials Boters de la Regió Espanyola
Història
Organització sindical que agrupà els oficials i els aprenents boters, constituïda el 1872.
La majoria de les seccions eren de Catalunya Tarragona i del País Valencià, i, en general, el centre directiu la comissió pericial residí a Reus Adscrita a la Federació Regional Espanyola de l’AIT i després a la FTRE, celebrà ininterrompudament congressos anuals fins el 1904 Tingué un nombre estable de socis 1 540 oficials i 392 aprenents el 1873, 2 072 i 367, respectivament, el 1882, i 2 642 i 241, respectivament, el 1903 Edità “El Eco de los Oficiales Toneleros”
Joseph Moore
Història
Militar
Militar.
Fill d’anglesos Fou redactor del periòdic carlí La Convicción El 1872 se sumà a la revolta carlina i lluità amb Maties del Vall i amb el coronel Francesch, amb el qual entrà a Reus 1872 Es destacà a Puig-reig i a Prades i fou coronel cap de la quarta brigada de l’exèrcit carlí de Tarragona El 1875 cooperà amb Savalls a Breda Fou recompensat pel pretendent carlí amb el títol de comte de Moore Escriví biografies de militars carlins Arran d’un complot carlí, hagué d’exiliar-se a França 1900
Joan Rafí i Vidal
Història
Militar
Militar.
Era comandant del cos de voluntaris reialistes del Camp de Tarragona i del Priorat El 1827 hom li ordenà que anés en persecució de les partides de revoltats, però ell es rebellà al seu torn Entrà a Valls 6 de setembre i, l’endemà, a Reus Apostat al coll de Balaguer per impedir el pas de les tropes que anaven amb Ferran VII, no gosà atacar-lo Jutjat en consell de guerra, fou afusellat immediatament després de la partida de Ferran VII, que evità així d’haver d’indultar-lo
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina