Resultats de la cerca

Rei de Germània i d’Itàlia 961 Fill d’ Otó I i d’Adelaida Es casà 972 amb Teòfana, filla de l’emperador bizantí Romà II Rivalitzà amb els emperadors bizantins i prengué el títol d’ imperator romanorum , que aquells reivindicaven El 981 passà a Itàlia i feu matar per sorpresa un gran nombre d’enemics seus a Roma, la qual cosa li valgué el sobrenom de Sanguinari Lluità amb poca fortuna amb grecs i sarraïns a Calàbria

Succeí Miquel I Es casà de primer amb Irene Làscaris, filla de Teodor II, i més tard 1270 amb Maria Cantacuzè, neboda de l’emperador bizantí Miquel VIII Paleòleg hagué de lluitar contra els hongaresos i els bizantins Aliat de primer amb els mongols, en sofrí després les incursions A l’interior del país visqué un període de revoltes, la més important de les quals fou la dirigida pel pastor Ivajlo, el qual prengué el poder després de destronar-lo i matar-lo

Fill primogènit d’Andrònic II, fou associat al tron el 1295 Combaté sense èxit al capdavant de l’exèrcit bizantí contra els otomans, que s’havien establert ja definitivament a l’Àsia Menor Es mostrà sempre hostil a la companyia catalana dels almogàvers que, cridats pel seu pare, havien acudit a Constantinoble Fou el principal culpable de l’assassinat del capitost català Roger de Flor a Andrianòpolis 1306 i de les cruels circumstàncies que per als grecs provocà aquesta traïdoria

Inicià la conquesta d’Armènia presa de Kars i Ānī, 1064, interrompuda per la rebellió del seu germà Qāwurd, governador de Kirmān, que ell subjectà Prengué les terres d’Alep fins prop de Damasc als fatimites 1070 El 1071 derrotà i empresonà l’emperador bizantí Romà IV Diògenes a Mantzikert, i Armènia i Geòrgia passaren a mans seljúcides El seu visir fou Niẓām al-Mulk, que es revelà com a gran estadista quan fou regent del tercer soldà Malik Šāh

Des d’Adrià, el portaren també els hereus al tron Durant la tetrarquia fou el títol de cadascun dels lloctinents dels emperadors que es reservaren el d’ august El títol es mantingué dins l’imperi Bizantí posteriorment descendí a la categoria d’una de les dignitats superiors de l’Imperi, atorgada des dels Comnè a estrangers, com Roger de Flor A l’imperi romanogermànic fou aplicat com a adjectiu pels coetanis de l’emperador i conferit per aquest com a títol al seu presumpte successor

Per pressions de Bizanci es convertí al cristianisme 864, i l’emperador bizantí Miquel III li reconegué les conquestes del sud d’Albània El desig de mantenir autònoma l’església búlgara respecte a Bizanci l’induí a acostar-se a Roma, bé que finalment acceptà la primacia bizantina Durant el seu mandat la llengua eslava fou adoptada a l’església i a l’estat El 889 es retirà a un monestir, i quatre anys després substituí com a successor el seu primogènit Vladimir, inclinat vers el paganisme, pel seu segon fill Simeó

Germà del dèspota Miquel I Àngel Comnè, el succeí en el despotat El 1217 vencé l’emperador llatí Pere I de Constantinoble, i el 1224 s’apoderà de Tessalònica i dels dominis d’aquest regne llatí Es féu coronar emperador bizantí de Tessalònica, en rivalitat amb l’emperador de Nicea, conquerí diverses ciutats i volgué apoderar-se de Constantinoble, però fou derrotat per Joan II Asen de Bulgària 1230 i eixorbat El 1246 Tessalònica fou presa per Joan III Ducas Vatatzes, de Nicea, el qual posteriorment féu matar Teodor, que continuava instigant contra seu

Fill d’Eustaqui II, comte de Boulogne, fou duc de la Baixa Lorena 1089-95 Sostingué l’emperador Enric IV contra el papa Gregori VII El 1095 vengué el seu ducat per sufragar la primera croada i en fou un dels caps S'ocupà de les relacions dels croats amb l’imperi Bizantí i fou protector del Sant Sepulcre 1099-1100 Establí les bases de la penetració dels estats llatins del llevant al Pròxim Orient Morí després de vèncer els egipcis a Ascaló i aviat esdevingué un personatge llegendari

Succeí el seu germà Pere I expulsant del tron l’usurpador Ivanko i estengué el seu regne fins a Belgrad i Varna En no ésser reconegut pel patriarca bizantí, es decantà cap a Roma, i el 1204 fou coronat pel papa Innocenci III “rei de búlgars i de valacs”, en canvi de reconèixer la sobirania de la Santa Seu Derrotà l’emperador llatí Balduí de Constantinoble Adrianòpolis, 1205 i s’apoderà de Tràcia Més tard es dirigí contra Bonifaci de Montferran, rei de Tessalònica, durant el setge de la qual ciutat morí, assassinat per un dels seus generals

Inicialment enemic de Mahoma, es convertí a l’islam el 630 Durant el califat d’Omar emprengué la conquesta d’Egipte, derrotà l’exèrcit bizantí a Heliòpolis 640, i entrà a Alexandria el 642 Constituït governador d’Egipte, fou deposat i exiliat pel califa ‘Uṯmān Més tard intervingué a Aḏruh a favor de Mu'awiyya com a àrbitre de les discussions hagudes entre aquest i Alí per a aconseguir el califat vacant Guanyada la causa de Mu'awiyya, restà governador d’Egipte 658 i morí quan havia ja començat la conquesta de les places nord-africanes