Resultats de la cerca

Fill de Ramon Berenguer IV de Barcelona i de la seva muller Peronella d’Aragó Fou batejat amb el nom de Pere, que, després del 1162 probablement el 1168, li fou canviat pel de Ramon Berenguer Pel testament del seu pare rebé el comtat de Cerdanya i els seus annexos, la senyoria superior sobre Carcassona i els drets sobre Narbona, tot en feu del seu germà Alfons I de Catalunya-Aragó Aquest li donà Provença en comanda el 1168, i llavors l’heretatge del seu pare passà al seu germà petit Sanç Fou mort, en una traïdora emboscada, per Aimar, fill de Sicard, senyor de Murvièl, el 5 d’…

Són anomenats itineraris d’Antoní cadascuna de les rutes principals de l’imperi Romà, segons una relació d’època incerta, probablement de cap a la fi del s IV dC Són descrites dues vies importants dels Països Catalans La principal, que seguia el litoral, des de Narbona, per Ruscino Castellrosselló, i passava l’Albera per Summo Pyreneo i per Aquis Voconis Caldes de Malavella, anava a Barcelona i per Ad Fines Martorell duia a Tarragona, Tortosa i València Ací se separava de la costa, passava per Xàtiva i anava a cercar el pas d’Almansa L’altra seguia el mateix camí fins a Tarragona…

En decaure els altres tres jutjats sards extingits al segle XII, el d’Arborea n'ocupà molts districtes El primer jutge privatiu d’Arborea documentat és Marià I de Zori 1060-70 L’any 1070 Orzoccorre I traslladà la capital de Tarra a Oristany Barisó I es casà 1157, en segones núpcies, amb Agalbursa de Cervera, la qual introduí en la successió dels jutges d’Arborea el seu nebot, Hug I d’Arborea, i entronitzà així en el jutjat la casa catalana de Cervera Pel compromís d’Oristany 1192 foren reconeguts jutges, amb igualtat de drets, Hug I i Pere I, fill del primer matrimoni de Barisó…

Succeí el seu oncle Mateu Doria Lluità a favor dels catalans contra el jutge Marià IV d’Arborea, però en casar-se amb la filla d’aquest, Elionor, canvià de bàndol Morts Marià IV i el germà d’Elionor, Hug IV 1383, el matrimoni féu nomenar successor llur fill Frederic I d’Arborea , i Brancaleó demanà protecció a Pere III de Catalunya-Aragó El rei el retingué com a ostatge a Càller per tal d’assegurar la pau a Sardenya, i, després d’haver intentat de fugir 1385, hagué de sotmetre's amb la muller a l’autoritat reial 1386 i 1388 Alliberat 1390, es rebellà novament, i prengué Sanluri i Esglésies…

Fill i successor del comte Ermengol I i d’Adelaida i nebot del comte Ramon II de Tolosa Es casà amb Berta d’Arle o Provença, vídua de Bosó de Borgonya i filla del comte Bosó I d’Arle-Avinyó, marquès de Toscana El 951, sota la seva ègida, formà una expedició collectiva a Roma amb roergats i alvernesos Al seu testament del 961, fet poc abans d’ésser assassinat, en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia, s’esmenta un alou que tenia al Rosselló Ja era mort quan el comte Borrell II de Barcelona anà a Rodés per casar-se amb la seva filla Ledgarda 967 Tingué una altra filla, Ermengarda o Ermessenda…

Era fill de Guillem I el Gras i germà de Guillem II Trunnus , amb qui corregnà des del 1052 fins al 1066, data que fou assassinat el seu germà Del 1066 al 1085 regnà sol, i del 1085 al 1097 corregnà amb el seu nebot Bernat III No sembla confirmada la llegenda que el feia responsable de la mort del germà Es féu feudatari de la Santa Seu el 1077 acollí a Besalú el legat pontifici i els prelats expulsats de Girona pel simoníac arquebisbe de Narbona Guifré Restaurà, per desig del papa Gregori VII i del seu legat Hug Càndid, diversos monestirs dels seus comtats, els quals subjectà a…

Sorgiren en decaure l’autoritat que tenia sobre l’illa l’administrador civil bizantí s’independitzaren possiblement a mitjan s X A la darreria del s XI hi havia, amb personalitat pròpia, els de Càller, Arborea, Torres i la Gallura Cada jutjat tenia al capdavant un jutge i, a efectes administratius i judicials, es dividia en diverses curadories Posada l’illa sota la protecció de l’Església, els jutjats esdevingueren presa de les lluites de Gènova i de Pisa, per tal d’obtenir-ne el domini comercial i polític Els emperadors germànics intentaren d’establir-hi un domini feudal, sense cap resultat…

En 1639-40 fou comandant del castell de Salses durant l’ocupació francesa Representà el govern de Lluís XIII en les converses de Narbona juliol del 1640 i en el pacte de Ceret setembre del 1640, celebrats amb el representant de la generalitat de Catalunya, Francesc de Vilaplana, per tal d’assegurar l’ajut francès al Principat contra Felip IV Al desembre del 1640 entrà a Barcelona amb tropes franceses i fou nomenat mestre de camp general d’aquestes i de les forces catalanes Anà tot seguit a defensar Tarragona, però pactà amb el capità general de les tropes castellanes, marquès de…

El 1871 el seu pare participà en la comuna de Narbona El 1919 fou condemnat pel fet d’haver-se negat a combatre contra els soviètics, però fou amnistiat el 1923, a causa de la protesta popular per aquest fet fou conegut amb el nom de Mutin de la Mer Noire El 1923 entrà al partit comunista francès el 1925 era membre del comitè central, el 1931 del buró polític i el 1932 del comitè executiu de la Internacional Comunista, de la qual fou secretari 1935 Parallelament, fou també diputat, conseller municipal de París, conseller general del Sena i diputat per Puteaux 1923 i per París…

Fill natural de Ramon, senyor de Timor, el qual l’encomanà al seu germà Pere II de Queralt per tal que el fes entrar a l’orde de l’Hospital o al Cister, o li donés el lloc de Rauric Es féu hospitaler, fou comanador de Sanper de Calanda, Casp i Amposta, i també fou un important diplomàtic Pere II l’envià al papa Martí IV per a demanar les dècimes, necessàries per a la campanya d’Àfrica 1282 Fou nunci d’Alfons II a Castella per a tractar una aliança o obtenir-ne la neutralitat 1286 Com a membre de la comissió conciliadora, ajudà a la concòrdia entre els unionistes aragonesos i el rei i fou…