Resultats de la cerca

Continuador del sincretisme religiós iniciat pel seu pare Morí assassinat a conseqüència d’una intriga de palau El succeí el seu fill Josies

Fill de Psammètic I i segon faraó de la dinastia XXVI 664-525 aC Intentà de restablir el domini egipci a Síria i a Palestina valent-se de mercenaris grecs El 609 aC anà a Àsia en ajut d’Aššur-uballit contra Nabopolassar La derrota del sobirà assiri no el deturà i vencé Josies, rei de Judà i partidari de Nabopolassar, a Megiddo En 606-605 aC els egipcis controlaven Palestina, la costa fenícia i part de Síria, però la victòria de Nabucodonosor II a Karkemiš 605 aC posà terme a la política expansionista del faraó a l’Àsia A l’interior, Nekao II inicià l’obertura del Canal del Faraó entre la mar…

Casà la seva filla amb Cambises I de Pèrsia, els quals tingueren un fill, Cir el Gran Problemes fronterers enfrontaren Astíages i el seu net, el qual el vencé successivament en dues batalles i uní el regne de Mèdia al de Pèrsia

Fill de Damarat de Corint i d’una dona etrusca, anà a Roma i canvià el seu nom originari Lucumon pel de Tarquini Succeí el rei Anc Marci a la seva mort i es féu nomenar rei del poble Vencé els llatins, els sabins i els etruscs i es distingí com a bon reformador augment de la gens patrícia, desdoblament de les centúries eqüestres, etc emprengué grans obres públiques assecatge del fòrum per mitjà de la Cloaca Maxima, construcció del circ Màxim, etc Fou fet assassinar pels fills d’Anc Marci Hom creu que, malgrat les interpretacions diverses que subsisteixen a l’actualitat, cal considerar que…

Fill i successor de Cípsel, governà la ciutat entre el 627 i el 585 aC Amb ell, Corint es convertí en la ciutat més gran i políticament més estable de la península grega Segons la tradició, restablí el culte de Dionís i sostingué bones relacions amb altres governants El seu retrat conegut deriva d’un original en marbre del segle IV aC També apareix, barbat i pensarós, en el Mosaic dels set savis Museo Nazionale, Nàpols

Vassall d’Assíria, és conegut per la durada del seu regnat i pel fet que afavorí més que cap altre la penetració dels cultes pagans i ofegà amb sang la resistència dels profetes

Fill de Sargon II d'Assíria , traslladà la capital de Khorsābād a Nínive Arran d’una revolta de Luli, rei de Sidó, i d’Ezequies, rei de Judà, ajudats pel faraó Shabako, prengué Sidó, Ascaló, Accaró i altres ciutats de Síria-Palestina, però es retirà de davant Jerusalem després de cobrar tribut 702 aC En l’altiplà iranià, sotmeté els medes, actius ja des del regnat de Šamši-Adad V Dugué a terme contra Babilònia ajudada per Elam quatre campanyes Al començament del seu regnat ~704, baté Marduk-apal-iddina Merodak II a la plana de Kish, prengué Babilònia, sotmeté les tribus aramees,…

La tradició el situa a la cort de Vikramāditya Escriví un lèxic versificat, l' Amarakośa ‘Vocabulari d’Amara’, que ha tingut una gran importància per a l’estudi del sànscrit

Fill de Sennàquerib, fou un dels sobirans més significatius de la dinastia sargònida per l’extensió dels seus dominis i per la seva activitat militar Al NW, contingué els perillosos cimmeris i escites, i al NE, sotmeté els medes i altres pobles del tossol iranià, amb els caps dels quals signà tractats el 672 Reconstruí Babilònia, arruïnada pel seu pare, malgrat l’antagonisme dels caps arameus, alguns dels quals combaté A Síria-Palestina, hagué d’afrontar poques rebellions i marxà àdhuc a Xipre, on prengué deu poblacions L’empresa més ambiciosa fou la conquesta del delta egipci i de Memfis 671…

Segons la tradició, succeí Ròmul per designació del senat després d’un any d’interregne Li són atribuïdes totes les institucions religioses de Roma les quals, però, no semblen pas obra d’un sol legislador i la fixació de les normes del dret sagrat i del calendari, que distingeix entre dies fasts i nefasts Malgrat que la majoria de dades que ofereix la tradició són inacceptables, la seva existència històrica sembla que no ofereix cap dubte