Resultats de la cerca

El 1845 féu un viatge per la Mediterrània, sobre el qual publicà Wanderungen durch die Küstenländer des Mittelmeers ‘Excursions pels països costaners de la Mediterrània’ 1849 Participà en una expedició a l’Àfrica patrocinada pel govern britànic, per tal d’explorar nous territoris Estudià el Sàhara, entre Trípoli i el Txad, el Baguirmi i arribà a Tombouctou Fruit d’aquest viatge fou el llibre Reisen und Entdeckungen in Nord- und Zentralafrika ‘Viatges i descobertes al nord i al centre d’Àfrica’, 1855-58

Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics “Rondalles Noves” 1912, “Foc i Flama” 1912 i “Pensat i Fet” dirigí el setmanari “El Poble Valencià” 1931 Fou autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932

La seva obra més important és Histoire des musulmans d’Espagne jusqu'à la conquête de l’Andalousie par les almoravides 711-1110 1861 Entre altres obres, hom en pot esmentar Recherches sur l’histoire politique et littéraire de l’Espagne pendant le Moyen Âge 1849, Supplément aux dictionnaires arabes 1881 i Glossaire des mots espagnols et portugais derivés de l’arabe 1869 Aclarí també molts punts sobre la personalitat del Cid en el seu llibre Le Cid d’après nouveaux documents 1863

Fou rector de Sant Nicolau 1798 i canonge de la seu 1815, a Palma Diputat per Mallorca a les corts de Cadis 1810, s’hi manifestà contrari a la llibertat d’impremta i partidari de la immunitat eclesiàstica i de la inquisició, a favor de la qual féu un discurs 1813, refutat per JLVillanueva Intervingué en la redacció del Llibre verd , llista secreta de liberals i exaltats de Mallorca Per una moció seva fou restablerta la inquisició a Mallorca 1814

Exercí poc la carrera de medicina, que abandonà, i es lliurà a l’erudició Traduí les obres d’Hipòcrates 1839-61 i fou continuador de l’obra filosòfica d’Auguste Comte Fundà la “Revue de Philosophie Positive” 1867 i aplicà el mètode positivista a la lingüística, en el seu Dictionnaire de la langue française 1863-73 i també en la Histoire de la langue française 1862 Influí sobre Pompeu Gener i prologà el seu llibre La mort et le diable 1880

De les diverses que hi hagué a l’antiguitat, se’n destaquen dues a Palestina la Pentàpolis de la mar Morta , que comprenia Sodoma, Gomorra, Adamà, Seboïm i Bala o Segor i que hom situa al sud de la mar Morta el llibre del Gènesi en narra la desaparició pel foc, i la Pentàpolis filistea , integrada per Ghazza, Ascaló, Asdod, Gat i Accaró Són conegudes també la Pentàpolis Líbia Cirene, Apollònia, Ptolemaida, Arsínoe i Berenice i la Pentàpolis dòria Cos, Cnidos, Lindos, Yalisso i Camiros

És autor del primer llibre de cuina en català conegut, el Libre de doctrina per a ben servir de tallar i d’art de coc La primera edició coneguda és del 1520, a Barcelona —hom no n'ha pogut comprovar l’existència d’una altra d’anterior feta a Toledo el 1477— Unes altres edicions en català són les del 1535, el 1539, el 1560, el 1568 i el 1578 fou traduït al castellà i reimprès nombroses vegades almenys dotze al s XVI, una el 1662 i, modernament, el 1929 i el 1977 edició crítica

Passà vuit anys a la presó per motius polítics successivament fou professor de literatura italiana a la Universitat de Nàpols i publicà del 1866 al 1872 les seves Lezioni di Letteratura , obra de generosa polèmica contra el predomini clerical i catòlic i la tirania civil i política, i animada per l’aspiració a una literatura viva, lliure i popular Fou, a més, autor d’un llibre de memòries Le rimembranze della mia vita , 1875, publicades en 1879-80, completat amb notes de diari, fragments de cartes, documents, etc

Filla del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia i germana del rei Francesc I de França, es casà de primer, el 1509, amb el duc Carles IV d’Alençon, que, en morir, li deixà el ducat, i el 1527 amb el rei Enric II de Navarra Influïda per Lefèvre d’Étaples, fou protectora de reformats Escriví poemes —se'n destaca el llibre Miroir de l’âme pécheresse 1531— i l' Heptaméron , recull de setanta-cinc contes, realistes i finament analítics, molt entroncats amb fets reals, collecció imitada del Decameró

Estudià a Rostock, Leipzig i Wittemberg 1516 fou diaca a Strängnäs i director de l’escola catedralícia En ésser acusat d’heretgia, GustauI Vasa, de qui era conseller, el féu secretari de la ciutat d’Estocolm i després canceller del regne 1531-33 condemnat a mort pel rei i indultat —s’oposava a l’intervencionisme del rei en l’església— 1539, fou pastor principal d’Estocolm 1543 Des del 1526, que publicà la traducció del llibre de pregàries de Luter, fins a la seva mort, escriví nombroses obres, entre elles també peces dramàtiques