Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
torcedor de seda
Història
Oficis manuals
Menestral que tenia per ofici el de tòrcer la seda.
El gremi de torcedors s’havia originat en el procés de diversificació dels diferents gremis seders com una tècnica auxiliar, però molt necessària, i alhora independent dels teixidors de seda i d’altres menestrals Posat sota l’advocació de sant Erasme el 1601, rebé noves ordinacions el 1682 A Barcelona la corporació es creà el 1619, quan s’iniciava un moment de crisi tèxtil, i obtingué noves ordinacions el 1669 i el 1680 El 1732 el gremi de València assolí la superior dignitat de collegi i unes ordinacions que foren ràpidament adoptades per Barcelona el 1736 Al Principat de Catalunya hi havia…
tolteca
Chac mool tolteca, trobat a l’antiga ciutat tolteca de Tula, Mèxic. Els Chac mool són unes escultures antropomòrfiques emprades en les cerimònies rituals de sacrifici.
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí pertanyent probablement al grup nahua que desenvolupà a Mèxic una de les cultures postclàssiques més importants (segles IX-XII).
El seu caràcter guerrer i militarista es reflectia en l’organització de castes i, sobretot, en la religió Texcatlipoca, déu guerrer, obligava a una guerra constant per tal de satisfer la seva necessitat de víctimes hom li sacrificava els presoners A la seva capital, Tula, fou imposat temporalment el culte del pacífic Quetzalcóatl dels teotihuacans Els seus devots foren expulsats al Yucatán, on donaren nova esplendor a Chichén Itzá Derrotats 1168 pels txitximeques es refugiaren a Txolula i a Calhuacan Els asteques foren uns hereus de llur cultura
tokhari | tokhària
Història
Individu d’un antic poble, d’origen indoeuropeu, de llengua tokhària, que residí entre els segles V i X al Turquestan xinès i que cal no confondre amb els habitants del Tokharestan iranià (confusió feta ja per Estrabó, que transcriví per tókharoi el nom indígena tuyre).
titulatura
Història
A l’antiga Roma, llista de títols de les ciutats, els municipis, les colònies, etc.
Eren derivats normalment dels gentilicis dels generals, del nom de l’emperador regnant, de l’auguri formulat al moment de la fundació, etc, els quals precedien el nom autòcton llatinitzat Per exemple, la titulatura de Barcelona era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino
titulatura
Història
A l’antiga Roma, conjunt de títols que posseïa l’emperador.
En la documentació epigràfica eren indicats sempre segons aquest ordre imperator, caesar, filiació i nom propi cognomen , augustus , títols militars com és ara Germànic, Pòntic, etc, pontifex maximus, darrera potestat tribunícia, darrera salutació imperial i darrer consolat hom hi afegia sovint els títols de pater patriae , censor i procònsol si havia exercit aquests càrrecs i, finalment, divus si havia estat divinitzat
títol
Història
Cristianisme
Nom donat a cadascuna de les antigues esglésies de Roma encomanades a un prevere o diaca, que hom anomenà més tard cardenal
.
El terme sembla provenir de les cases particulars on els primers cristians celebraven el culte, sota la protecció sub titulo d’una persona influent, sovint convertida en sant per una confusió amb el titular o sant patró d’una església, com és el cas del titulus Sabinae Sabina
títol nobiliari
Història
Distinció honorífica inalienable, perpètua, vinculada i imprescriptible (si no és vitalici o personal per a dues vides o més), concedida a una persona i als seus descendents o successors hereditaris segons un ordre establert.
A l’Estat espanyol, aquest ordre resta regulat en el privilegi de creació del títol, i en el seu defecte hom segueix les lleis que regulen l’ordre de successió a la corona Origina noblesa per al concessionari i els seus descendents mascles o femelles per la línia masculina L’obtenció dels títols nobiliaris es fa segons uns mèrits, però fins al s XIX hi hagué els anomenats títols beneficiats , que es concedien a una persona pel fet d’haver sufragat econòmicament una determinada obra a benefici de la qual es premiava amb el dit títol Són títols nobiliaris del regne els de duc, marquès, comte,…
títol de virtut
Història
Cadascun dels títols honorífics concedits pel papa als sobirans catòlics: rei catòlic (donat al rei d’Aragó el 1497 i, després, al d’Espanya, el 1512); rei cristianíssim (donat al rei de França al segle XV); defensor de la fe (donat al rei anglès el 1521); rei fidelíssim (donat al rei de Portugal el 1748); rei apostòlic (donat al rei d’Hongria el 1758).
tiranicidi
Història
Història del dret
Doctrina que sosté la licitud de l’occisió del tirà.
Admesa ja, i sovint exalçada, per escriptors grecs i romans Ciceró, Plutarc, Polibi, etc, al s XII fou recollida per Joan de Salisbury Amb tot, no fou admesa d’una manera general i ni tan solament era admès el dret a rebellar-se contra la tirania, atès que molts tractadistes partien del principi que qualsevol poder era d’origen diví El mateix Tomàs d’Aquino, sense resoldre explícitament la qüestió, n'afirmà la illegitimitat, però pensava que en tot cas el càstig del tirà era competència exclusiva de les autoritats públiques El concili de Constança 1414-18 condemnà com a herètica la proposició…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina