Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
atapascà | atapascana
Etnologia
Història
Individu d’una gran família de pobles indígenes de l’Amèrica del Nord constituïda per ètnies molt diverses culturalment i antropològicament, que tenen en comú l’origen històric i el parentiu lingüístic consegüent.
El centre de dispersió dels atapascans és probablement la zona del llac Athabasca, Canadà Des d’aquest punt s’estengueren vers el sud, al llarg de l’oest dels EUA, fins a arribar a les fronteres actuals de Mèxic el moviment migratori s’aturà al s XVI Amèrica, les ètnies i les cultures Els atapascans de l’àrea de Mackenzie són considerats típics representants de la cultura subàrtica El grup de l' àrea cultural del sud-oest és el més nombrós i homogeni apatxe, navaho, kiowa- apatxe, etc i és format per pobles recollectors i caçadors que manllevaren dels indis pueblo elements…
Yahuar Huacac
Història
Setè sobirà inca.
Segons les llistes i genealogies conegudes, era fill i successor de l’inca Roka Se li atribueix la guerra de conquesta contra les ètnies situades al sud de Cusco, durant el desenvolupament de la qual els soldats procedents del Kuntisuyu es rebellaren, l’assassinaren i elegiren com a cap de l’estat el seu fill Viracocha Totes aquestes dades resten sotmeses a la incertesa que afecta tots els coneixements transmesos mitjançant les fonts colonials
Salomon Bandaranaike
Història
Política
Polític singalès.
S'educà a Oxford Com a membre del Partit Nacional Unit, dirigit per Senanayake, fou elegit diputat i nomenat ministre el 1947 El 1951 dimití i fundà un nou moviment, el Partit de la Llibertat Mitjançant un front popular, aconseguí de triomfar en les eleccions del 1956 i esdevingué primer ministre Dugué a terme una política exterior neutralista i, a l’interior, afavorí la llengua i la cultura singalesa en perjudici de les ètnies minoritàries En un moment d’agitació i crisi política, fou assassinat per un bonze extremista, Talduwe Somarana Thero
tractat Sykes-Picot
Història
Tractat secret signat el 16 de maig de 1916 pel qual la Gran Bretanya i França es repartien el control d’àmplies zones de l’Orient Mitjà aleshores dins de l’imperi Otomà.
Rep el nom del ministre d’Afers Estrangers britànic Mark Sykes i el francès Georges Picot, artífexs i signataris dels acords A grans trets, la divisòria entre els territoris d’ambdues potències recorria des de la costa mediterrània, a l’actual frontera entre el Líban i Israel, fins aproximadament la meitat del territori situat entre Kirkuk i Mossul Iraq França exercia un control directe o indirecte al nord de la línia bàsicament el Líban, Síria, el nord-est de l’actual Iraq i el sud-est de l’actual Turquia, mentre que la Gran Bretanya controlava, al sud, Jordània, la part nord de l’Aràbia…
frontera
Geografia
Política
Història
Línia que separa dos territoris fronters.
El terme fou aplicat primer al conjunt d’installacions militars que servien de base a la conquesta i la cobertura defensiva Més tard s’aplicà a aquest territori fluctuant, on les autoritats eren sovint militars Desaparegudes les jurisdiccions feudals i assolida una tècnica cartogràfica i logística suficient, adquirí el sentit actual en els estats moderns La distinció entre fronteres naturals i artificials s’ha fet tradicional Les primeres tenen un valor relatiu i cal considerar-les com un factor cada vegada menys decisiu a l’hora d’establir les fronteres convencionals Els rius la frontera…
ruanda
Antropologia
Història
Individu d’una de les diverses ètnies que viuen sobretot als territoris que formen els actuals estats de Ruanda i Burundi i que parlen dues llengües bantús estretament relacionades, el rundi i el ruanda.
Comprèn tres grups ètnics originàriament diferenciats els twa, pigmeus encara molt dependents de la caça i la recollecció uns 250000 el 1990 probablement els primers pobladors d’aquesta àrea els hutus o rundis rundi, bantús, tradicionalment agricultors, població majoritària en ambdós estats prop del 85%, i, finalment, els tutsis, d’origen nilòtic, que arribaren al segle XV Malgrat la seva inferioritat numèrica actualment el 14% de la població en ambdós estats, sotmeteren els hutus i els relegaren a un estrat inferior en els regnes que fundaren, dels quals formaren l’aristocràcia…