Resultats de la cerca

Fou director del departament d’antiguitats egípcies del Musée du Louvre 1936-52 Establí les bases per a desxifrar l’escriptura egípcia

Nomenat prebost dels mercaders el 1355, fou el representant principal i el defensor més insistent de les aspiracions de la burgesia als estats generals iniciats el 1356 Imposà a la corona l’acceptació de la Grande Ordonnance 1357, que suposava una reforma de l’administració reial i el nomenament dels membres del consell reial per part dels estats Membre del consell el 1358, volgué consolidar el poder burgès al municipi de París es féu fort a París, on exercí un poder personal, i reclamà l’ajut de la Jacquerie, de les viles dels Països Baixos, de Navarra i d’Anglaterra La seva mort a mans d’un…

Bisbe de Condom 1760 i arquebisbe de Tolosa 1763 A l’assemblea de notables 1787 criticà asprament la gestió financera de Calonne, que substituí com a ministre de finances Tanmateix, hagué de continuar la mateixa línia del seu predecessor impost territorial i hagué de convocar els Estats Generals 1788 Dimití el mateix any

Lluità a Itàlia a favor de Napoleó i fou governador de Roma 1798 Per la seva participació en la victòria de Wagram fou creat duc de Tàrent 1809 Napoleó el nomenà el 1810 governador general de Catalunya en substitució d’Augereau Intentà una política de francesització dissimulada Féu una reforma tributària i combaté les tropes catalanes per tal d’assegurar la regularitat dels proveïments des de França Ocupà Solsona, i en féu incendiar la catedral saquejà i incendià Manresa i Moià Cooperà amb Suchet i posteriorment s’apoderà del castell de Figueres Lluità també al País Valencià El 1811 fou…

Prengué part en la batalla de Waterloo, on fou fet presoner Hom li ha atribuït, com a resposta a la intimació a rendir-se, la paraula merde , que ha estat canviada eufemísticament per “el mot del general Cambronne”

Es distingí en el setge de Maó 1756 Fou coronel del regiment de Guiena Diputat per la noblesa del Carcí per assistir als estats generals del 1789, rebé ordre de romandre al Carcí per sufocar la revolució ho assolí a Montalban 1790, però morí defensant el castell de Clarac

Sota la protecció de Madame de Pompadour inicià la carrera diplomàtica el 1753 fou ambaixador al Vaticà i a Viena 1757 El 1758, durant la guerra dels Set Anys, fou nomenat secretari d’afers estrangers, i dirigí, de fet, la política francesa fins el 1770 des de diversos càrrecs secretari de guerra i de marina Afavorí l’aliança amb Àustria, conclogué el Pacte de Família del 1761 amb els Borbó d’Espanya, refeu l’exèrcit i l’armada després de la pau de París, incrementà el comerç amb les Índies Occidentals, assegurà la possessió de Còrsega 1768, incorporà la Lorena 1766 i feu expulsar els…

Anteriorment havia exercit altres càrrecs polítics a Pinerolo, plaça francesa del Piemont, i a Rouen Normandia Establí el 1708 una fira bisetmanal a Bellaguarda, Montlluís i al fort dels Banys per al proveïment dels soldats d’aquestes guarnicions És autor d’una Mémoire de la Généralité de Perpignan ou province de Roussillon 1710 Durant la seva intendència fou introduït l’ús de la llengua francesa en els actes públics El seu fill Antoine-Marie de Ponte d’Albaret Pinerolo 1691 — Perpinyà 1750 fou cavaller del rei de França i exercí igualment el càrrec de primer president, per renúncia del seu…

Partidari de les doctrines anarquistes, fundà els diaris “L’Agitation” 1892 i “Le Libertaire” 1895 entre les seves obres es destaquen Philosophie libertaire 1895 Fundà una escola-orfenat 1905 i creà un butlletí pedagògic 1914

Primogènit i successor de Joan II primer delfí de França 1349 Assumí el govern després que Joan II fou fet presoner pels anglesos a Poitiers 1356 Superà amb habilitat el moviment vers un control de l’administració propugnat des del 1356 pels estats generals de la llengua d' oïl , dirigits per Robert Le Coq i Étienne Marcel amb la convinença de Carles II de Navarra Dominà la insurrecció comunal de París d’Étienne Marcel i la revolta camperola de la Jacquerie 1358 Preparà, a Brétigny, la conclusió del tractat de Calais 1360, que permeté el retorn de Joan II Rei el 1364…