Resultats de la cerca

Fill de Guillem II d' Òdena i d’Elisenda de Granyena El 1236 hagué de donar satisfacció a l’ardiaca de Vic pel fet d’haver-se emparat del castell d’Espelt, propietat de la canònica El 1238 fou un dels signataris de la capitulació de València El 1240 renuncià els seus drets senyorials sobre la vila d’Igualada Inculpat d’una greu injúria contra l’Església, fou excomunicat el 1248 Féu costat al bàndol dels Urgell-Cardona, i continuà després la guerra pel seu compte Fet presoner, probablement al seu castell de Pontons, fou jutjat a Vilafranca del Penedès i condemnat a ésser llançat a…

Fill de Ramon Guillem I d’Òdena i de Berenguera de Saguàrdia Anà 1210 a la campanya de Pere I per a reconquerir Castellfabib, Ademús i Sertella El 1211 confirmà al monestir de Montserrat les donacions que li havien fet el seu pare i el seu avi Ramon Guillem Prestà suport als Cardona en llur lluita contra el rei 1217, i igualment als Cabrera i als Montcada fins a la pau de Terrer 1222 El 1226 testà abans d’anar des de Tarragona en una expedició corsària de represàlia contra els sarraïns de Mallorca, on sembla que caigué presoner i que després fou alliberat i portat a Sardenya, on…

Comprenia Claramunt, Montbui, Castellolí, Òdena, Orpí, Capellades, Jorba i Tous Igualada en restava exclosa —malgrat pertànyer-hi geogràficament— per tal com era carrer de Barcelona els cinc primers termes pertanyien als Cardona, els quals hi tenien un governador El 1385 passà a constituir la sotsvegueria d’Igualada, amb l’afegit d’algunes localitats de la vall de la riera de Carme Fins al segle XVII hi hagué litigis entre els sotsveguers d’Igualada i els senyors jurisdiccionals, ducs de Cardona

Era fabricant de draps Fill d’Antoni de Sagrera i Casanoves, que fou sabater i després batlle reial de Terrassa Lluità contra els francesos durant la invasió napoleònica A les ordres del comte de Càldagues, assaltà els francesos que assetjaven Girona per primer cop Ferit en una acció prop d’Òdena, fou condemnat a mort El general Manso aconseguí que els francesos li commutessin la pena per la d’empresonament Més tard fou rescatat Ferran VII el féu ciutadà honrat de Barcelona, cavaller i noble el 1817 i alcalde de Terrassa

Vicari o governador en nom del comte dels termes d’Osor i de Sant Hilari ~919, vers el 925 començà d’actuar al Bages i a Anoia aprisiant els castells de Guardiola Sant Salvador de Guardiola i de Maians Castellfollit del Boix, dels quals el comte Borrell II li concedí el domini Vers el 955 havia fet noves aprisions al terme d’Òdena i al castell de la Roqueta Tous, que més tard 960 fou confirmat pel mateix comte Borrell a Isarn, l’hereu de Salla Morta la seva muller Filmer, es casà en segones noces amb Ricarda, de la casa vescomtal d’Osona, vídua d’Alienard, que el 926 li llegà l’…

És ja esmentat a la Depositio Martyrum calendari romà del 354, que n'assenyala també el lloc del sepulcre ad catacumbas les actuals catacumbes de Sant Sebastià Una llegenda del segle V el fa militar i li atribueix diversos martiris, sobretot el d’ésser assagetat i el dels assots que li haurien causat la mort Fou molt popular sobretot a partir de la pesta del 680, i des d’aleshores és considerat protector juntament amb sant Roc contra la pesta La iconografia sol representar-lo al moment que és assagetat Veronese, Ribera, Rubens, Ticià, Van Dyck, etc, bé que no manquen altres representacions,…

Estudià a l’Academia de Ingenieros de Guadalajara 1874-78 Es distingí en obres militars el Pirineu, Lleida, Cuba, el Marroc, etc i en la campanya de Melilla 1893 Ascendit a comandant, fou cap de la nova secció de balons aerostàtics de l’exèrcit 1896 per organitzar-la, visità diversos països europeus A proposta seva, l’exèrcit adoptà el tipus de baló-estel, i el féu construir a Guadalajara Amb la unitat aerostàtica, intervingué en la guerra del Marroc, on organitzà un servei d’observació des de l’aire Intervingué en diversos congressos internacionals d’aerostació científica Berlín, 1902…

Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla apareix també…

Fill i successor de Borrell II de Barcelona i de la seva muller Letgarda de Roergue Des del 986 havia estat associat al govern dels comtats pel seu pare Al començament del 993 ja era casat amb Ermessenda de Carcassona Sembla que el seu pare ja s’havia retirat del regiment dels seus estats set mesos abans de morir Fou el primer comte català que encunyà moneda amb el seu nom El 1002, acompanyat del bisbe de Vic Arnulf, visità, a Roma, Silvestre II per resoldre un problema greu relatiu a Sant Benet de Bages Vers els anys 1001 i 1002 hagué de sofrir un greu atac d’ Almansor que destruí Manresa…

Fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria Des del 1243 apareix destinat a ésser el successor del seu pare a Catalunya un any després de la partició del 1253 començà a usar el títol d’hereu de Catalunya i en fou nomenat procurador general el 1257 En la governació del Principat es comportà amb rigor contra la tendència a l’anarquia feudal, i en aquest sentit donà lloc al setge i presa del castell d’Hostoles 1258 i a l’execució del turbulent Ramon Guillem d’Òdena 1261 Pel darrer testament del seu pare 1262 després de la mort de l’infant Alfons, rebé Catalunya, Aragó i València,…