Resultats de la cerca

Ingressà el 1951 al Seminari Pontifici de Tarragona, on estudià humanitats i posteriorment filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat el 1964, exercí el sacerdoci en diverses parròquies tarragonines fins el 1970, que se secularitzà per treballar com a corrector d’estil i editor per a les editorials  Ariel  1969-75, Crítica  1976-79, Seix i Barral  1982-83 i Empúries  1984-88, activitat que interrompé per a exercir el càrrec de delegat del Departament de Benestar Social a les comarques de Tarragona 1988-92, i després represa com a freelance Entre els llibres que…

Les discòrdies internes sorgides al principi del seu govern, a causa de la seva poca edat, foren aprofitades hàbilment tant per Alfons XI de Castella com per Alfons IV d’Aragó Morí assassinat

Fill i successor d’Esteve V Sobirà feble i de poca autoritat, sostingué diverses lluites internes entre les faccions de la noblesa, les quals provocaren la pèrdua de la seva hegemonia als Balcans i a Galítsia

Fill segon del rei Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols Fou el primer duc català d’Atenes, però a causa de la seva poca edat, restà a Sicília, i governaren el ducat, com a vicaris generals seus, Berenguer d’Estanyol i Alfons Frederic d’Aragó, germà illegítim de Manfred Morí d’una caiguda de cavall, i fou succeït pel seu germà Guillem

Fill de Manuel de Llupià i de Ballaró A la cort del 1702 Felip IV de Catalunya-Aragó el féu marquès El 1705, per la seva poca energia a obtenir els juraments preceptius de les vegueries, principalment la de Vic —pràcticament insubmisa—, el lloctinent general Fernández de Velasco el confià a Manresa Malgrat això, durant la guerra de Successió es posà al costat de Felip V i fugí del Principat

Prengueren Babilònia poc després del 1600 aC i dominaren el país des de la meitat del s XVI aC fins al 1157 aC Fora dels noms dels reis —dels quals només una petita part són d’arrel accàdia, i la resta, d’arrels no semítiques—, hom sap ben poca cosa d’aquesta època Sembla, per la gran abundància de kudurru o fites territorials, que la dominació cassita representà un període de refloriment feudal

Rei de Germània i d’Itàlia 961 Fill d’ Otó I i d’Adelaida Es casà 972 amb Teòfana, filla de l’emperador bizantí Romà II Rivalitzà amb els emperadors bizantins i prengué el títol d’ imperator romanorum , que aquells reivindicaven El 981 passà a Itàlia i feu matar per sorpresa un gran nombre d’enemics seus a Roma, la qual cosa li valgué el sobrenom de Sanguinari Lluità amb poca fortuna amb grecs i sarraïns a Calàbria

Fill del deposat Mustafà II, assolí el poder en ésser obligat a abdicar el seu oncle Ahmet III Lluità contra Pèrsia i contra Rússia 1736-39, amb poca fortuna però les bones relacions que mantingué amb França i la Gran Bretanya, sobretot, li valgueren un tracte favorable a la pau de Belgrad 1739, per la qual Crimea i Moldàvia i els principats del Danubi restaren per a Turquia Protegí la música i la literatura i ell mateix escriví poemes en àrab

Fill del duc Leopold I de Lorena Casat amb l’arxiduquessa Maria Teresa d’Àustria 1736, filla i hereva de l’emperador Carles VI, fou nomenat corregent el 1740 i coronat emperador a Frankfurt 1745, en morir Carles VI fou l’iniciador de la dinastia dels Habsburg-Lorena Tot i que la seva actuació política fou de poca importància, cal remarcar-ne l’interès que demostrà pels afers econòmics i la creixent impopularitat deguda a les successives desfetes militars que sofrí contra els turcs

La seva poca edat en esclatar la guerra civil 1462 li estalvià de participar en la revolta dels seus germans grans Hug i Guillem contra Joan II Morts aquests darrers 1463, la branca comtal del llinatge reeixí a conservar la baronia de Bellpuig, confiscada al germà gran, per a aquest infant, que més tard es casà amb Castellana de Requesens 1466 Mort molt jove, la seva vídua, ajudada pel clan reialista dels Cardona-Requesens, reeixí a conservar Bellpuig per als seus descendents, contra els drets de la vídua d’Hug i els seus fills