Resultats de la cerca

Pertanyia a l’estament ciutadà barceloní Entre el 1480 i el 1491 exercí diverses vegades de jurat de Barcelona i d’advocat agregat de la ciutat Era, juntament amb Jaume Destorrent, cap del monopoli de l’abastament de carn de Barcelona, i succeí aquest com a advocat de la generalitat Fidel collaborador de Ferran II, entrà a formar part de l’aristocràcia burocràtica constituïda al voltant del rei el 1491 fou nomenat lloctinent de Mallorca regent de la cancelleria de Catalunya 1491-94, passà el 1494 a ésser-ho del consell suprem d’Aragó, càrrec que exercí fins a la seva mort 1504 Per la seva…

Fill primogènit del vicecanceller Antoni Agustí , estigué al servei de Carles V Es casà amb Ana Urríes, filla de l’ambaixador aragonès Hugo de Urríes Fou batlle general de Catalunya 1533-51 vers l’any 1540 freqüentava la tertúlia literària barcelonina de Joan Boscà Tant aquest com el castellà Diego Hurtado de Mendoza, també contertulià, l’elogiaren en llur correspondència literària El 1552 acompanyà el príncep Felip a Flandes i a Alemanya L’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí , germà seu, n’escriví una biografia, avui perduda És germà del també eclesiàstic  Pere Agustí

Des del 1506, almenys, fou regent del consell suprem d’Aragó El 1507 anà a Roma com a ambaixador reial, ensems amb Jeroni de Vic i d’altres, prop del papa Juli II El 1508 fou nomenat vicecanceller, gràcies, possiblement, a pertànyer a una família de Fraga, vila considerada com a pròpia tant pels catalans com pels aragonesos Es casà amb Aldonça Albanell, filla d’un altre alt funcionari, el barceloní Jeroni Albanell Fou un fidel collaborador de Ferran II fins que el 1515 fou empresonat sota l’acusació, segons uns, d’afavorir, a les corts de Calataiud, la causa de la…

Fill de Galceran Marquet El 1391 fou capità dels vaixells armats per Barcelona i per la generalitat de Catalunya contra els corsaris El 1392, amb Ramon d’Abella, portà a terme una ambaixada a Provença, Gènova i Pisa per tal d’assabentar-les de la intenció de Joan I d’aplegar un estol per sotmetre Sardenya, i formà part del consell reial encarregat dels preparatius de l’armada, amb la qual, un cop canviat l’objectiu, passà a Sicília per ajudar l’infant Martí, assetjat a Catània Nomenat vicealmirall per Joan I, el 1393, Martí l’Humà atorgà el càrrec a Guerau de Palou el 1397, però l’hi retornà…

Es doctorà en dret a Lleida Després de l’execució del seu germà Pere 1462 hagué de fugir de Barcelona Fou conseller en cap el 1478, síndic a les corts en 1480-81 i advocat de la generalitat el 1482 De nou conseller en cap el 1484, comandà la bandera de la ciutat contra els remences Advocat de la ciutat el 1485 i el 1490, fou el cap del partit favorable a la intervenció del rei Ferran II en el municipi i que governà Barcelona durant el període de reformes i del redreç politicoeconòmic Conseller en cap per nomenament reial en 1490-91, i després regent de la cancelleria 1491, elaborà el…

Fill del mercader i armador barceloní  Bernat Marquet Participà activament en la llarga guerra oberta entre Pere III el Cerimoniós i la república de Gènova, en 1131-34 El 1331 fou un dels tres caps de l’armada de Barcelona, i el seu prestigi el portà a ser nomenat capità únic de la flota barcelonina, al final de la confrontació 1333 i 1334, i vicealmirall de Catalunya, el 1340 Aquest any participà, amb l’almirall Pere de Montcada, a defensar l’estret de Gibraltar, en ajut dels castellans, per evitar el pas dels benimerins des de la costa africana Collaborà en el blocatge de Mallorca durant…

Erigit al segle VI com a desmembració de la diòcesi de Narbona, el primer bisbe conegut és Domne Als concilis de Toledo i de Narbona consten cinc bisbes d’Elna entre el 571 i el 683 Després d’un segle de silenci, a causa de la invasió àrab, la successió episcopal és represa amb Venedari Des del segle IX el bisbat comprenia el Conflent, el Vallespir i el Rosselló al segle XI es dividí en tres ardiaconats el del Rosselló, o gran ardiaconat, el del Vallespir i el del Conflent A l’època carolíngia, diversos preceptes afavoriren l’establiment de comunitats monàstiques, sovint procedents del sud…

El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’…

És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…