Resultats de la cerca

La finalitat del combat era d’assenyalar els cops rompent la llança o encontrant-la, topant amb l’arnès del contrincant segons una reglamentació precisa La justa era l’acte més important de les festes cavalleresques, sobretot des del s XV —n'és una prova el tractat del valencià Ponç de Menaguerra Lo cavaller 1470—, i foren promogudes com a exercici d’armes per les confraries de Sant Jordi, amb adjudicació de premis Tenien lloc en places amples —al Born de Barcelona o al de la ciutat de Mallorca— i formaven part de les festivitats per honorar la visita de reis o alts personatges o en…

Els sellers constituïen un ofici especialitzat, però dins una àmplia confraria gremial relacionada amb l’arnès d’un cavaller, com era la dels esteves freners a Barcelona o el gremi d’armers de València, integrat per set braços, cadascun dels quals comprenia dos o tres oficis concrets els sellers formaven part del sisè braç Els sellers estaven molt relacionats amb els guarnicioners, donada la semblança de llur feina els enfrontaments i els plets foren nombrosos, per exemple al primer quart del s XVIII A Barcelona, sellers i guarnicioners o guarnimenters s’uniren el 1725 en un sol gremi, sempre…

Tingué lloc el 25 d’octubre de 1349, prop de Llucmajor Mallorca Oriental Jaume III organitzà un estol i contractà mercenaris amb els cent vint mil escuts d’or del primer termini de la venda de Montpeller al rei de França L’11 d’octubre desembarcà a Formentor i a la badia de Pollença i arribà a Inca Davant la resistència, continuà cap a l’interior el 22 era a Porreres i el 24 a Llucmajor, on anà Gilabert de Centelles, governador del rei de Catalunya-Aragó, amb reforços de Sardenya, portats per Riambau de Corbera Els dos exèrcits es trobaren el dissabte, dia 24, prop de Llucmajor L’endemà s’…

Era fet de material molt lleuger, com el cartó o el pergamí, per tal de no carregar amb un nou pes l’arnès del cavaller Sembla que fou portada pels cavallers per fer-se reconèixer en els combats de guerra o de torneig i, en aquest darrer cas, fou també un senyal de galanteria, per tal com era allusiva a l’amor per una dama Serví també de brisura per a distingir branques d’una família i com a símbol distintiu d’algun ofici o d’una dignitat Al seu origen la cimera fou diferent de les peces i les figures de l’escut, però més tard hom acostumà a portar alguna d’aquestes per cimera Un costum més…

Vida i obra Era fill de Jaume Marc , germà de Jaume i pare d’ Ausiàs Habità al Regne de València, i fou procurador d’Alfons, comte de Ribagorça i de Dénia i duc de Gandia Participà en la guerra contra Pere I de Castella, i fou fet presoner pel Príncep Negre d’Anglaterra a la batalla de Nájera 1367, juntament amb els fills d’Alfons el 1381 viatjà a Anglaterra per tal de gestionar el rescat d’un dels presoners Se’n conserven nou poesies líriques, d’un to sentenciós i moralitzador, i tres poemes extensos en versos apariats Lo mal d’amor , ficció a l’estil dels lletovaris i dintre el concepte de…

Els escuts grecs eren circulars, mentre que els romans eren rectangulars Al començament de l’edat mitjana eren de fusta amb el centre de metall Les illustracions revelen que a Catalunya, a l’època comtal, eren usades dues menes d’escut el rodó, adequat per a lluitar a peu, i el d’ametlla guerrers de la Bíblia de Rodes i dels segells eqüestres dels comtes de Barcelona, propi per a la lluita a cavall Ambdues modalitats persistiren al segle XIII, en què aparegué també el de forma ogival les corretges amb què l’escut era subjectat al braç ja rebien llavors el nom de maniple Al s XIV les…

A l’inici s XI era oberta a tot home lliure, mentre fos cristià De fet, però, era requerit de posseir els suficients recursos econòmics per a mantenir l’armament i el cavall Cap a mitjan s XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals, vers la meitat del s XIII, ja s’havien imposat, i impedien l’ingrés dins l’orde principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat de si hi havia concessió expresa del sobirà No existia un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals s’adheria per jurament ni una jerarquia de títol, grau o edat L’ideal…