Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Arnulf I
Història
Rei de Germània (887-899) i emperador del Sacre Imperi (898-899).
Fill illegítim de Carloman, rei de Baviera Esdevingué duc de Caríntia el 876 Es revoltà contra el seu oncle, l’emperador Carles el Gros fou proclamat rei de Germània a la mateixa dieta de Trebur 877 que deposà l’emperador Derrotà els normands vora el riu Dyle 891 i fracassà en la lluita contra els moravians 893 Cridat pel papa Formós emprengué amb èxit dues expedicions a Itàlia Fou coronat emperador a Roma 896
Odó I de França
Història
Rei de França (887-898) i comte de París.
Fill de Robert el Fort i d’Aelís de Tours Se sotmeté a Arnulf I de Germània, i aquest el deixà gaudir pacíficament del regne Derrotà els normands el 886 i el 888, quan havien atacat París, però fou derrotat per ells el 889 Hagué de lluitar contra diversos rivals i acabà pactant amb Carles el Simple, protegit també per Arnulf, i es repartí amb ell el regne el 897 Llavors li correspongueren els països entre el Sena, l’Atlàntic, la terra dels sarraïns i la Mediterrània, i per tant els comtats catalans, que inicialment havien oposat alguna reticència al seu reconeixement…
Udalard I
Història
Vescomte de Barcelona (~985—~1014), fill del vescomte Guitard i de Geriberga.
El comte Borrell II li encarregà la defensa de Barcelona, juntament amb l’ardiaca Arnulf l’any 985, durant l’atac d’Almansor Fet presoner dels atacants, fou conduït a Còrdova, on romangué cinc anys, durant els quals exercí el vescomtat el seu germà Geribert Rescatat cap a mitjan 990, també amb l’ardiaca Arnulf, futur bisbe d’Osona, reprengué les funcions vescomtals, que exercí fins a la mort Fou casat amb Riquilda de Barcelona, filla del comte BorrelI
Robert I de Flandes
Història
Comte de Flandes (1071-92) i d’Holanda (1063-71).
Segon fill del comte Balduí V, succeí el seu nebot el comte Arnulf III Portà a terme una expedició contra els musulmans a Galícia Es casà 1063 amb Gertrudis de Saxònia, vídua del comte Florenci I d’Holanda Li fou encomanada la tutela del comte Arnulf III de Flandes, fill del seu germà el comte Balduí VI, i se li apropià el comtat amb l’ajut de les ciutats i amb el reconeixement del rei Felip I de França
Lambert I
Història
Emperador del Sacre Imperi (894-898), rei d’Itàlia (896-898) i duc de Spoleto (Lambert II; 894-898).
Fill de l’emperador Guiu I, que l’associà al soli imperial 892, i d’Ageltruda de Benevent Juntament amb Berenguer I d’Itàlia lluità contra el seu rival Arnulf I
Guadall II
Història
Vescomte d’Osona (963-978), germà de Guisad, bisbe d’Urgell i probablement net de Guadall I (938), també vescomte d’Osona.
És el primer membre cert de la família vescomtal d’Osona, que prengué després el nom de Cardona Es casà amb Ermetruit fou pare d’Ermemir, de Ramon, d’Arnulf bisbe d’Osona, de Llop i de Miró
Conrad I de Germània
Història
Rei de Germània (911-18) i duc de Francònia (906).
Fill de Conrad el Vell, comte a l’Alt Lahngau, i net de l’emperador carolingi Arnulf I Extingida la branca dels carolingis orientals, fou elegit rei de Germània Lorena, però, passà a Carles III de França, i fracassaren les expedicions 912, 913 per recuperar-la Fou derrotat en les campanyes contra els ducs de Baviera, Saxònia i Suàbia Renuncià a instaurar la seva família i designà successor Enric I, dit l’Ocellaire , duc de Saxònia
pipínid | pipínida
Història
Membre d’una família austrasiana descendent de Pipí de Landen, que donà origen a la dinastia carolíngia entre els francs.
El seu fill Grimoald destronà el merovingi Dagobert II per posar-hi el seu fill Khildebert, però foren assassinats ~656 del matrimoni de Begga, germana de Grimoald, amb Ansegisel, fill d’Arnulf, bisbe de Metz, nasqué Pipí d’Héristal, que unificà els regnes francs 687 A la mort del seu successor, Teodobald 714, Carles Martell destronà la vídua regent Plectruda 719 A la seva mort 741 les terres quedaren dividides entre Carloman i Pipí I, els quals hagueren d’accedir a la restauració del regne merovingi 743 Els fills de Pipí, Carloman i Carlemany, es repartiren el regne 768 i d’…
Felip I de França
Història
Rei de França (1060-1108).
Fill d’Enric I i d’Anna de Kíev Malgrat el seu títol de Rex francorum , el seu poder fou encara nominal fora dels dominis de la corona Volgué controlar el comtat de Flandes mitjançant el seu candidat Arnulf III, però fou derrotat 1071 per Robert I el Frisó Intrigà, així mateix, contra Guillem I d’Anglaterra, amb l’ajut del fill d’aquest, Robert II de Normandia 1078 Pel seu matrimoni illícit amb Bertrada de Montfort 1092 fou excomunicat 1095, però més tard li fou aixecada la condemna 1105 Amplià els patrimonis de la corona amb el Gatinès 1068, el Vexin 1082 i el vescomtat de…
vescomtat d’Osona
Història
Jurisdicció de l’antic comtat d’Osona, exercida des de l’inici del segle X per una família que a partir dels volts del 1062 prengué el títol del vescomtat de Cardona .
El primer vescomte que actuà a Osona és Francó , el 879, que en temps de Guifré el Pelós restaurà el comtat d’Osona El 938, en un judici contra els homes de la vall d’Artés, actuà el vescomte Guadall I, que sembla ésser un antecessor de la família Cardona Entre mitjan segle IX i el 916 actuà al comtat d’Urgell un vescomte, Ermemir I, que sembla ésser vescomte d’Osona El 956 era vescomte Odegari, que posseïa béns al terme de Seva i sembla ésser successor o fill de l’anterior de fet, les demarcacions de Seva, el Brull, la Castanya i Tagamanent formaven part de la dotació vescomtal i eren…