Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
banquer | banquera
Història
Fins al s XIX, mercader que tenia com a professió el préstec de diner.
La funció de dipòsit i gir, és a dir, de mediació en els pagaments, era reservada als canviadors canviador, i anà passant, a partir dels ss XVI i XVII, als bancs públics és el cas de Barcelona i de València No és fins al s XIX que els bancs privats reuniren totes dues funcions banca
Berenguer Bertran
Economia
Història
Banquer barceloní.
Atorgà nombrosos préstecs a Pere III Durant la guerra amb Castella, concedí crèdits a la generalitat de Catalunya 1364 que avançaven la meitat de l’impost del fogatge 650 000 lliures Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclusiu del fogatge El 1367 avançà a l’Església el tribut de Sardenya i comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona
Cosimo de Mèdici
Economia
Història
Política
Polític i banquer florentí.
Fill de Giovanni di Bicci, de jove es dedicà al comerç, i aviat ocupà càrrecs públics i polítics importants Arrestat i confinat a Pàdua 1433 com a cap de l’oposició i l’oligarquia dominant, tornà l’any següent a la pàtria, on fou rebut amb fervor popular Aleshores s’ensenyorí de la vida pública de Florència i bandejà els seus enemics El 1458 creà el Consell dels Cent, un organisme que fou la salvaguarda del seu poder Bé que mai no introduí modificacions decisives en el Comune florentí, actuà a l’exterior contra la política expansionista de Filippo Maria Visconti, i s’alià amb els Sforza i amb…
Joan de Llobera i Garró
Economia
Història
Mercader barceloní.
Fill gran i hereu de Joan de Llobera, fou un dels mercaders més importants a la Barcelona del seu temps El 1442 comprà un dret de marques de duana entre França i la corona catalanoaragonesa, formà companyia amb el banquer Jaume de Casa-saja i fou administrador de la taula de canvi de Barcelona 1433 Membre de la Biga, figurà al Consell de Cent 1434, 1436-38 i 1452 intervingué en el municipi com a expert i banquer En morir deixà la companyia de draps iniciada pel seu pare al seu gendre Felip de Ferrera i Sacosta, marit de la seva filla Elionor de Llobera i Roig, que la…
Josep Romeu i Parres
Història
Guerriller.
Fill d’un banquer, creà a Sagunt una junta contra la intervenció francesa 1808 i formà una partida molt nombrosa anomenada Cos de Granaders Saguntins que recorregué el País Valencià Prengué part en accions contra el mariscal Suchet a Novelda, Cabdet, Ibi, Cocentaina, Ontinyent, Alcoi, Albaida, Sax, etc, i contra Jacomart a Bunyol, Dosaigües i altres punts Pres a Sot de Xera, fou jutjat i penjat
Francisco Serrano y Cuenca
Història
Militar
Militar castellà.
Pare de Francisco Serrano y Domínguez Es destacà en la defensa de Cadis durant la guerra del Francès Perseguit pel règim absolutista de Ferran VII, lluità més tard a Catalunya contra els carlins Nomenat capità general de Catalunya 1836-37, establí, amb l’ajut econòmic del banquer Jaume Safont i la Junta d’Armament i Defensa de Barcelona, un pla per a exterminar els carlins, que no reeixí
Lorenzo Calvo de Rozas
Història
Política
Polític liberal castellà.
Comerciant i banquer a Madrid, contribuí amb la seva fortuna a la defensa de Saragossa representà Aragó a la Junta Suprema Central 1808 i fou el primer a proposar la reunió de les corts de Cadis Durant el Trienni Constitucional fou director general de rendes, i el 1823 ministre de finances en el gabinet de Flórez Estrada Afiliat al partit progressista, el 1834 fracassà en un intent de restablir la constitució de Cadis el 1849 contribuí a la formació del partit progressista-democràtic, de tendències republicanes i socialitzants
Walter Bagehot
Economia
Història
Literatura anglesa
Política
Economista, politicòleg i crític literari anglès.
Advocat i banquer, deixeble de David Ricardo, fou director de The Economist —des del 1860 fins a la mort—, i adquirí un gran prestigi entre la burgesia britànica Una reelaboració d’articles donà lloc a Lombard Street a Description of the Money Market 1873, descripció clàssica del mercat monetari londinenc Sostingué una explicació dels cicles econòmics per un cicle psicològic d’optimisme i de pessimisme També esdevingué clàssica en ciència política la seva obra The English Constitution 1867 Entre les seves obres de crítica literària, cal esmentar Literary Studies 1879
Josep Duran
Economia
Història
Política
Mercader i polític.
Juntament amb els seus germans tenia un important negoci d’adroguer a Barcelona i fou l’arrendatari dels tabacs 1702-05 i proveïdor del pastim municipal, com també de bescuit per a l’exèrcit des de la darreria del s XVII Durant la guerra de Successió fou partidari del rei arxiduc Carles III fou un dels delegats del Consell de Cent per a establir el port franc de Barcelona Intervingué com a banquer en diverses operacions de la Companyia Nova de Gibraltar 1709-10 Contribuí a la defensa de la ciutat durant el setge de les tropes filipistes 1713-14 El 1717 tornava a ésser proveïdor…
Julie Récamier
Mme Récamier , retrat de Julie Récamier realitzat pel pintor francès Jacques-Louis David (1748-1825)
© Corel Professional Photos
Història
Dama de societat francesa.
Casada amb el banquer Récamier a París 1793, el seu nom era Julie Bernard Durant el Consolat reuní en el seu saló diversos polítics i admiradors Lucien Bonaparte, els Montmorency, Bernadotte, etc Visqué un quant temps amb Madame de Staël i mantingué relacions amb el príncep August de Prússia Pel fet d’haver afavorit elements de l’oposició, fou desterrada de París per l’emperador 1811 Posteriorment tingué relacions amb Benjamin Constant 1814-15, i, retirada altra vegada a la seva residència d’Abbaye-aux-Bois 1819, continuà la seva intensa amistat amb Chateaubriand, figura…