Resultats de la cerca

Primer marquès de Baiona 1625 i cavaller de Calatrava Era fill del vuitè comte de Benavente El 1621 fou nomenat cavaller de l’orde de Calatrava, i Felip IV el nomenà virrei de Sardenya 1625-31 El 1626 hi reuní un parlament extraordinari, les actes del qual foren redactades en català

Sisè comte de Benavente Fou amic personal de l’emperador Carles V, amb el qual participà en la conquesta de Tunis 1535, i lluità a gairebé totes les campanyes europees de l’emperador Fou padrí i tutor de Felip II de Castella, que el nomenà lloctinent de València 1566-72

Cavaller de Sant Jaume Vuitè comte de Benavente, títol que heretà del seu germà Luis, ambdós fills del sisè comte El 1580, en morir Enric II de Portugal, penetrà en territori portuguès amb 16 000 homes pagats per ell, per tal d’assegurar el triomf de Felip II, i s’apoderà de Bragança En 1598-1602 fou lloctinent de València —on organitzà el casament de Felip III i Margarida d’Àustria, el 1599— i en 1603-10 fou virrei de Nàpols Es casà primer amb Catalina Vigil de Quiñones, comtessa de Luna, i després amb Mencía de Requesens i Zúñiga, vídua del tercer marquès de Los Vélez

Fill segon d’Alfons VII de Castella-Lleó i de Berenguera de Barcelona En morir el seu pare, rebé el regne lleonès, mentre que el seu germà, Sanç III, ocupà el tron de Castella Quan Sanç morí 1158, Ferran intervingué en els afers castellans, tot reclamant la tutela del seu nebot, Alfons VIII Pretengué, sense èxit, el reconeixement de l’autoritat imperial lleonesa pels monarques cristians de la península això no obstant, es titulà rex hispanorum Qüestions de límits i la possessió de Badajoz, ciutat musulmana que tant Alfons I de Portugal com Ferran de Lleó consideraven dins llurs àrees d’…

Sembla que eren d’estirp cèltica Llur ciutat principal era Brigaetium Benavente

Passà als Pimentel, comtes ducs de Benavente, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna Fou portat pels primogènits dels ducs de Gandia

Passà als Borja, ducs de Gandia, als Pimentel, comtes ducs de Benavente, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Roca de Togores, marquesos d’Asprilles, i als Escrivà de Romaní

Lluità a Aragó, i fou fet presoner pels anglesos a Benavente Fugí d’Anglaterra i participà en les campanyes de Rússia, Alemanya i França Fidel a Napoleó, s’exilià després de Waterloo, i morí en un naufragi

La grandesa d’Espanya fou reconeguda al tercer comte El títol passà el 1713 als Pimentel, comtes ducs de Benavente després als Fernández de Velasco, ducs de Frías, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i, darrerament, als Martorell, marquesos d’Albranca