Resultats de la cerca

Estudià i practicà la medicina a Palerm 1548-50, i féu viatges per Espanya i Àfrica Descobrí un bàlsam per a la guarició dels enverinats amb arsènic i investigà sobre productes químics Escriví diferents llibres sobre medicina, cirurgia i alquímia

Ministre al govern provisional de Bolonya 1859, collaborà a l’adveniment de Víctor Manuel II com a rei Constituït el regne d’Itàlia 1861, fou ministre d’instrucció pública 1862 al govern de Farini, diputat 1865 i conseller municipal 1872 Catedràtic de la Universitat de Bolonya, de la qual fou rector 1871-18 Escriví un assaig sobre la revolta del 1831 i Politica e storia 1890

Entrà a la Companyia de Jesús 1766 i l’any següent s’exilià a Bolonya arran de l’expulsió decretada per Carles III 1767, tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València Residí a Ferrara i a Bolonya Escriví Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America Parma 1804, on defensà la tasca dels espanyols a Hispanoamèrica Ricerche storico-apologetiche sulla prigionia e morte del Principe D Carlo, Figliolo de Filipo secondo Re di Spagna 1815 i  Storia d’un filosofo disingannato Venècia 1815, en reacció contra el que considerà els excessos de la…

Intervingué en la vida bolonyesa des del final del s XIII, i la seva influència augmentà a partir del 1360 Giovanni I fou proclamat senyor de Bolonya 1401 El papa Juli II posà fi al domini dels Bentivoglio a Bolonya 1506

Fill natural de l’emperador Frederic II i lloctinent seu a Itàlia, el 1239 es casà amb Adelàsia de Torres i assumí el títol de rei de Torres i Gallura o de Sardenya Ocupà la Toscana, la Romanya i les Marques, i el 1241 empresonà a Melòria els bisbes del concili del Laterà, contrari a l’emperador Fou excomunicat pel papa Innocenci IV, el qual anullà també el seu matrimoni Dirigí els gibellins italians contra el papat Empresonat a Bolonya 1249, després hi visqué, i arribà a formar part de la cort Conreà la poesia en llengua italiana dins l’escola siciliana

Catedràtic de dret polític Presidí el congrés de la República Cispadana que tingué lloc a Mòdena 1797, i féu prevaler el principi unitari federatiu Influí en la unió de la República Cispadana amb la Cisalpina 1797 Assistí a la consulta de Lió que transformà la República Cisalpina en República Italiana 1802 En tornar a Itàlia fou nomenat per Napoleó secretari d’estat 1805-15 Després de la restauració 1815 es retirà de la política

Visità 1502-08 els països de la Mediterrània oriental i de l’Orient Mitjà i arribà fins a l’Índia i Malaca tornà a Europa Lisboa pel camí del cap de Bona Esperança La relació del seu viatge, Itinerario de Ludovico de Varthema Bolognese 1510, fou utilitzada per geògrafs i cartògrafs durant gairebé dos segles i constitueix una obra de gran interès històric

Assolí una fama llegendària per la seva força i pel seu esperit cavalleresc i intervingué en la conquesta de Granada 1485-92 Fou el cap de la guàrdia del papa Alexandre VI, serví a l’exèrcit del Gran Capità en les campanyes d’Itàlia i lluità contra els turcs a Cefalònia Ferran el Catòlic el féu marquès de Cornetta Acompanyà Carles V en les primeres campanyes Escriví una autobiografia, publicada el 1613

Seguí la fortuna de la seva muller com a príncep consort de Lucca i Piombino 1805 i, més tard, gran duc consort de Toscana, bé que sempre a segon terme, sense intervenir en el govern A la caiguda de Napoleó acompanyà Elisa a Bohèmia i a Trieste morta ella 1820, tornà a Itàlia

Senyor de Ferrara 1293-1308 i de Mòdena i Reggio 1293-1306 Fill gran i successor d’Obizzo II Aliat amb els gibellins de la Romanya intentà d’apoderar-se de Parma, Piacenza, Bolonya i Brescia i desencadenà la guerra estense 1296-98 El 1305 es casà amb Beatriu de Nàpols, comtessa d’Àdria El 1306 fou desposseït de Mòdena i Reggio per unes revoltes populars atiades pels gibellins, i per no perdre Ferrara demanà ajut a la lliga güelfa toscana, al seu concunyat Jaume II de Catalunya-Aragó i a Venècia, Florència, Lucca i Bolonya li foren tramesos set-cents mercenaris…