Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Alfred Milner
Història
Alt comissari de l’Àfrica del Sud (1897-1905), fou un dels instigadors de la guerra contra els bòer
, amb els quals signà la pau (1902).
Fou després governador dels territoris annexats del Transvaal i d’Orange 1902-05 Tornà a Anglaterra, i és considerat com el pare del Commonwealth modern El 1916 formà part del ministeri de guerra de Lloyd George, i fou ministre de la guerra el 1918
Christian Karl Josias Bunsen
Història
Cristianisme
Orientalista, teòleg i diplomàtic alemany, baró de Bunsen.
Fou ambaixador de Prússia al Vaticà 1823-38 i a Londres 1842-54 Fundà l’Institut Arqueològic de Roma Entre els seus nombrosos treballs sobre egiptologia, patrística, història religiosa i filosofia destaca Die Zeichen der Zeit ‘Els signes del temps’, 1855, on defensa la llibertat de consciència Propugnà la reconciliació entre les diverses esglésies evangèliques
Wilhelm Marx
Història
Política
Polític alemany.
Cap de la Katholische Union 1920-28, com a canceller de la República 1923-24 reclamà l’evacuació de la conca del Ruhr per part de França, féu acceptar el pla Dawes i aprovà la reforma monetària de Schacht Candidat comú del centre i dels socialdemòcrates a la presidència de la República el 1925, fou derrotat per Hindenburg Fou novament canceller del 1926 al 1928
Anton Baumstark
Història
Cristianisme
Orientalista i liturgista.
En el camp de les llengües orientals, publicà Die chrisliche Literatur des Orients 1911 i Geschichte der syrischen Literatur 1922 Creador de la litúrgia comparada Liturgie comparée , 1940, publicà també Die Messe im Morgenland 1906, Festbrevier und Kichenjahr der syrischen Jakobiten 1910, Vom geschichtlichen Werden der Literatur 1923, Nocturna Laus obra pòstuma, 1957 Dirigí durant molts anys la revista ‘Oriens Christianus’
Ludwig Erhard
Economia
Història
Política
Polític i economista alemany.
Fou president de l’Institut d’Investigació Industrial de Nuremberg i professor d’economia política a la Universitat de Munic Elegit diputat democratacristià i ministre de finances del gabinet Adenauer 1949, fou l’inspirador de la recuperació econòmica de la postguerra “miracle alemany” Vicecanceller 1957, succeí Adenauer el 1963 però, després d’acceptar la coalició amb els liberals 1965, fou desplaçat de la cancelleria pel seu propi partit 1966 L’any 1967 deixà la direcció de la Christlich-Demokratische Union i n'esdevingué president honorari
Albert de Saxònia-Coburg-Gotha
Història
Príncep consort de la Gran Bretanya (1857), segon fill del duc Ernest de Saxònia-Coburg-Gotha.
Estudià ciències polítiques i belles arts a Brusselles i a Bonn 1836-38 Es casà 1840 amb la seva cosina, la reina Victòria Tingué una notable influència en els afers polítics, malgrat haver estat acusat 1854 de sentir simpaties envers Rússia i, sobretot, envers Alemanya
Carles V de Lorena
Història
Duc nominal de Lorena (1675-90).
A causa de l’oposició de Lluís XIV, no en pogué prendre mai possessió Casat amb una germana de Leopold I, serví a Àustria com a mariscal Comandà l’exèrcit que deslliurà Viena del setge turc 1683, prengué Buda 1686 i obtingué la victòria de Mohács 1687 Passà a lluitar al costat del Rin i prengué Magúncia i Bonn
electorat de Colònia
Història
Estat del Sacre Imperi al cercle del Baix Rin.
Fou un dels tres electorats eclesiàstics Comprenia l’Alt Electorat, sobre el Rin, entre els ducats de Juliers i Berg, el Baix Electorat, entre els estats de Juliers i Trèveris, el ducat de Recklingshausen i el ducat de Westfàlia Fou creat el 1357 Les guerres napoleòniques el desmembraren el darrer elector, Maximilià Francesc d’Àustria, morí el 1801 La capital fou Bonn
Konrad Adenauer
Konrad Adenauer
© Fototeca.cat
Història
Política
Estadista alemany.
Estudià lleis i economia a Friburg de Brisgòvia, Munic i Bonn treballà d’advocat a Colònia, d’on fou burgmestre 1917-33 i esdevingué un important home d’afers A la república de Weimar fou membre del Centre, partit catòlic, del qual fou representant a la dieta provincial renana i al consell d’estat prussià, que presidí 1920-23 El 1933 fou destituït de tots els càrrecs pels nazis, i exiliat a Rhöndorf 1933-35, però pogué continuar els seus negocis sense ésser molestat Amb tot, el 1944, en el moment de major desintegració del poder nazi, fou enviat a un camp de concentració En…
Guillem Nadal i Blanes
Història
Literatura
Diplomàtic i escriptor.
Es doctorà a Madrid en dret i en filosofia i lletres El 1933 ingressà a la carrera diplomàtica, i ocupà diversos càrrecs a Madrid, a Berna, a Londres i a Bonn El 1964 exercí com a cònsol general a Puerto Rico posteriorment fou nomenat ministre conseller de l’ambaixada a Nova Delhi i, finalment, fou ambaixador a Turquia Fou soci fundador de l’Obra Cultural Balear i membre de la Maioricensis Schola Lullistica És autor de diverses obres poètiques, entre les quals 14 Sonets i una cançó 1973 Fou molt important el seu treball de traducció al català d’obres d’autors alemanys i russos,…