Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Francesc Burguès
Història
Ciutadà de Barcelona, fill de Pere de Santcliment i propietari de la torre Burguesa, a Viladecans.
Vinculat als Gualbes i al governador de Catalunya, Guerau Alemany de Cervelló, ocupà la conselleria en cap durant l’interregne, fou partidari de Ferran d’Antequera i assistí a la coronació del nou rei 1414 com a representant de la ciutat de Barcelona, juntament amb Ferrer de Gualbes Aquesta fidelitat a la nova dinastia perdurà com una característica de la família Burguès
Francesc Burguès i Sestrada
Història
Fill de Galceran Burguès de Santcliment.
Fou procurador de Mallorca on posseïa propietats, i pel seu poder fou anomenat el petit rei Contribuí al manteniment de la fidelitat de Mallorca a Joan II durant la guerra civil catalana
Pere de Torrella i Burguès
Història
Cavaller.
Fill de Bernat de Torrella o de Torroella Fou jurat de la ciutat i regne de Mallorca 1270 i veguer 1291 Per ordre de la cort de Barcelona del 1291 recollí en un volum les franqueses i els privilegis de Mallorca i els usatges de Barcelona
Galceran Burguès de Santcliment i de Casasaja
Història
Veguer de Barcelona (1461-62), fill primogènit de Francesc Burguès, elevat a cavaller.
Serví el rei en l’armada contra Sicília 1432 Fou imposat com a veguer per Joan II, malgrat l’oposició de la ciutat i de la generalitat Fidel a la reina Joana Enríquez, s’oposà a la Biga, per la qual cosa fou empresonat a la mateixa vegueria per ordre dels diputats del general i dels consellers Començada la guerra contra Joan II, es mantingué fidel a aquest rei
baronia de Vallmoll
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Vallmoll i que comprenia també Bràfim i Nulles (Alt Camp).
Pertangué als Burguès Fou comprada per Gregori de Burguès i de Safortesa mort vers el 1425, i passà per enllaç 1441 als Mataplana, però retornà als Burguès vers el 1502, dels quals passà per matrimoni 1556 als Pacs, barons de Bunyolí, als Boixadors 1576, comtes de Savallà, i als Dameto 1801, marquesos de Bellpuig
quadra Burguesa
Història
Antiga quadra del municipi de Viladecans (Baix Llobregat), prop del terme de Sant Boi de Llobregat.
Comprenia l’antiga torre Burguesa de la família barcelonina dels Burguès, ja al s XIV, avui Torre-roja i algunes cases al voltant del santuari de Sales
cavalleria i baronia de Santa Margalida i d’Hero
Història
Jurisdicció senyorial mallorquina concedida després de la conquesta als comtes d’Empúries.
Al s XIV 1379 pertanyia, per meitats, als Santjoan i als Santmartí Al començament del s XV ambdues meitats foren adquirides pels Safortesa, successors dels Burguès, que ja n'eren feudataris des del segle anterior Els Safortesa foren comtes de Santa Maria de Formiguera, un dels quals fou el famós el Comte Mal
Pere Joan de Santcliment i de Casa-saja
Economia
Història
Mercader i després ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Francesc Burguès Era vinculat a altres mercaders, com el seu cunyat Joan de Llobera Posseïa una galera de tres-centes botes que anava regularment a Llevant o servia el rei Alfons a Nàpols, i contra Gènova quan comandà l’estol a les ordres de Bernat de Vilamarí 1454-58 Exercí càrrecs municipals gairebé des de la seva inscripció al Consell de Cent el 1432, com el de síndic de Barcelona a Nàpols, i fou considerat de la Biga fins als inicis de la guerra civil contra Joan II, moment en què demostrà una vegada més la fidelitat de la família a la institució monàrquica
Miquel de Gurrea y Cerdán
Història
Baró de Gurrea.
Fill de Lope de Gurrea y de Gurrea Governador general de Mallorca 1512-25 EL 1515 participà, amb èxit, a la defensa de Bugia contra els turcs al capdavant de gent i armes mallorquines El 1517, però, fou destituït del càrrec per pressió del procurador reial Joan Burguès, el qual, aprofitant la seva absència anà a Aragó, on sostenia un plet sobre la baronia d’Ayerbe, arribà a nomenar governador Frederic de Santcliment Tanmateix, aquell mateix any, i gràcies en part a les súpliques i les gestions dels menestrals, Gurrea reprengué el càrrec Continuà, però, en pugna amb el procurador…
baronia de Cruïlles
Història
Jurisdicció senyorial (que comprenia la vila de Cruïlles, al Baix Empordà, i els seus actuals agregats de Sant Joan de Salelles, de Santa Pellaia i de Sant Cebrià dels Alls).
Pertanyent des del segle XI al llinatge Cruïlles , s’uní per matrimoni, a mitjan segle XIII, a la baronia de Peratallada, vila que esdevingué des d’aleshores capital de les possessions dels Cruïlles, les quals comprenien també Canapost, Peralta, Begur, Esclanyà i Regencós emancipada el 1442 la vila de Cruïlles, el títol fou, amb tot, confirmat el 1468, a Bernat Gilabert II de Cruïlles i de Cabrera, bé que els seus dominis eren també coneguts com a baronia de Peratallada A la seva mort 1495 passà successivament als Quadres, als Vilarig i als Rajadell, que es cognomenaren de Cruïlles o de…