Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la companyia Pinillos de navegació amb Cuba 1884, i de Crèdit i Docks Presidí la junta d’obres del port de Barcelona 1900 i n'inicià les obres d’ampliació i modernització Fou diputat per Barcelona 1899, senador 1901 i alcalde d’aquesta ciutat 1905 Reuní una important collecció numismàtica

Es distingí lluitant contra els carlins, a Navarra 1872 El 1884 ja era coronel Aquest any fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Més tard fou traslladat a Saragossa i ascendit a general Escriví un gran nombre d’obres de tema militar, històric i geogràfic, una Historia Universal 1872-79, La masonería en España y en Ultramar 1897, etc Emprà el pseudònim Cruz de la Espada

Féu estudis a l’Escola de Pilots de Barcelona Es traslladà, amb els seus pares i el seu germà, a Cuba i aviat s’establí a Matanzas, on es dedicaren al comerç Exercí de regidor síndic de l’ajuntament de la ciutat El 1816 l’ajuntament li encarregà la redacció d’un pla d’ordenances municipals, que s’aplicà amb èxit, i més tard fou nomenat inspector de les escoles Juntament amb el pare Félix Valera i Leonardo Santos-Suárez, fou elegit diputat a les Corts Constituents de Cadis 1822-1823 per Cuba L’11 de juny de 1823, en votar la destitució de Ferran VII i a favor de la regència, fou perseguit, li…

Intervingué en les expedicions militars de la presa de Menorca, del setge de Gibraltar i de la defensa d’Orà Fou governador de Jaca i després d’Alacant Per dues vegades fou capità general interí d’Aragó

Situada a l’extrem SW del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Pineda o de Riu i de Santa Maria de Pineda A la primera meitat del s XIV sorgí el nucli de Calella , i a la fi del XV els d' Arenys de Mar , Canet de Mar i Sant Pol de Mar , que esdevingueren universitats independents Comprenia també les cases aloeres de Canet, Menola, Camós i Pineda Des de la primera meitat del s XI pertanyia al llinatge dels Sesagudes, dit després de Montseny El…

El 1704 participà en la conspiració austriacista de Barcelona en fracassar, es refugià en la flota anglesa, amb la qual collaborà en la conquesta de Gibraltar, i el 1705 en l’expedició naval que posà els Països Catalans en mans del rei arxiduc Carles III fou un dels emissaris enviats en nom d’aquest a Altea Marina Baixa i a Calella Maresme Defensà Barcelona durant els setges del 1706 i de 1713-14 morí en la defensa del baluard de Santa Clara

Establert a Calella, Malgrat i Mataró, inicià la seva tasca de propagandista de la CNT en 1919-23 Fou secretari de la Confederació Regional de Catalunya 1923-24 Posteriorment s’uní a Frederica Montseny i formà part del grup de La Revista Blanca Defensor de l’ortodòxia anarquista i afiliat de la FAI, no tingué una actuació orgànica destacada fins en 1937-38, quan fou membre successivament de la Comissió Auxiliar Política de la Confederació Regional i del Comitè Executiu del Moviment Llibertari de Catalunya A l’exili, després de participar en la construcció del Consell General del MLE febrer…

Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats per a poder…

És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…

El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…