Resultats de la cerca

Havent estat ja abans l’ajudant del lloctinent de Catalunya príncep de Darmstadt, fou, el 1704, un dels instigadors del complot austriacista a Barcelona, d’on hagué d’anar-se'n Prengué part en la presa de Gibraltar 1704 Alliberada Barcelona, es destacà extraordinàriament entre els defensors al primer setge de les tropes de Felip V 1706 Combaté els francesos del duc de Noailles, que s’havien infiltrat pel Gironès fins a la Selva el 1709, i ascendí a coronel Posteriorment fou destinat a Sardenya com a cap de la cavalleria imperial de l’illa El 1717, envaïda Sardenya pels expedicionaris…

Llicenciat en dret a València 1901, es doctorà a Madrid 1903 Fou jutge a Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i, des del 1920, a Xàtiva, on fou també arxiver, cronista oficial i conservador del Museu Municipal Collaborà en diversos periòdics i en dirigí uns quants, i publicà Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón 1909, Impresiones de mi tierra 1910, Guía oficial de Játiva 1910, reeditada, Las pinturas góticas y renacentistas de la provincia de Castellón 1920, Valencia artística y monumental 1927, Castillos de España 1932, Datos para la historia de Játiva 1933-35,…

El 1648, durant la guerra contra França, fou capità de la Coronela de Barcelona Fou membre del Consell de Cent i, durant la guerra de Successió, conseller segon de Barcelona Formà part del govern de la ciutat durant el setge de Felip V 1713-14 Caiguda Barcelona, les autoritats filipistes li confiscaren els béns

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla i Aragón 1908, i posteriorment s’especialitzà en història de València, ciutat de la qual fou cronista oficial Entre la seva vasta obra d’investigador es destaquen els dos volums de l' Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo reino 1925, amb una àmplia aportació documental inèdita sobre el tema, i les monografies Notes per a la història dels bandos de València 1930, Vinatea 1936, La Taula de Canvis de València 1408-1719 1957, Las Rocas 1957 i Los Jurados…

Milità al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez i era membre de la Diputació de València en ésser implantada la Dictadura 1923 Fou diputat per València a les corts del 1931 i del 1933

Era baró de Castellgalí L’any 1643, la generalitat li encomanà, ensems amb Joan Fontanella, una ambaixada prop del virrei mariscal La Mothe per demanar la revocació d’un edicte d’expulsió contra diverses persones suspectes d’actuar contra el govern francès a Catalunya El 1645 participà en la conjuració antifrancesa dirigida, entre d’altres, per Hipòlita d’Aragó, els abats de Sant Pau del Camp i de Galligants i Gispert d’Amat, president de la generalitat Aquell mateix any era detingut i executat Els seus béns foren confiscats pel comte d’Harcourt, Enric de Lorena Fou pare de Pere d’Amigant i…

Collaborà en la revista “Acció Valenciana” 1930-31 i publicà fins el 1936 algunes narracions en català, entre les quals la novella El cavaller del dubte 1933 Posteriorment es dedicà a l’erudició literària Las fiestas valencianas y su expresión poética , 1949 reedicions de Gaspar Aguilar i Jorge Montemayor i traduí al castellà obres de TS Eliot

Fill gran del tinent coronel Domènec de Llinars i de Carreres, ciutadà honrat de Barcelona El 1821 adreçà al batlle de Barcelona, Josep Marià de Cabanes, una Contestación ingenua , en la qual li preguntava quines mesures havia pres contra l’epidèmia barcelonina de febre groga El 1841 fou elegit membre de la Diputació de Barcelona, i presidí la Junta Suprema de Vigilància , que s’oposà a Espartero Davant l’arribada de les forces del general Van Halen, hagué d’exiliar-se a Marsella Era tinent coronel d’artilleria Fou diputat a corts per Barcelona el 1842

Interrompé successivament les carreres eclesiàstica i militar i menà una vida desordenada i accidentada Reclòs a la presó anomenada dels Ploms de Venècia, acusat de pràctiques ocultistes 1755, aconseguí una espectacular evasió, que narrà a la Histoire de ma fuite 1787-88 Viatjà per tot Europa —fou empresonat a la Ciutadella de Barcelona 1768 pel comte de Ricla, capità general de Catalunya— i conegué els personatges i ambients més refinats de l’època Home típic de la illustració setcentista, epicuri i racionalista, és recordat sobretot, i injustament, per la varietat de les seves…

Començà les carreres de ciències, de farmàcia i de filosofia, que deixà per l’escultura Deixeble de Sangenís i Nobas, guanyà una primera medalla a l’Exposició Universal del 1888 Tornà a la Universitat de Barcelona on fou deixeble de Manuel Milà i Fontanals i destacà com alumne de l’erudit cervantí Clemente Cortejón, amb qui organitzà, l’any 1905, els actes del tercer centenari del Quixot  El 1907 publicà la valuosa edició crítica L’enginyós cavaller Don Quixot de la Mancha Conservador, des del 1914, de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya, publicà el catàleg de la…