Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
castellar
Història
Als s. X-XII, demarcació d’un castell termenat
; la denominació fou substituïda en l’ús comú per terme
o baronia
.
comtat de Castellar
Història
Títol concedit el 1604 al coronel de milícies Lluís de Vilanova de Castellar i Quintana, baró de Bicorb i senyor de Castellar.
Passà als Castellví i als Armet
Ernest Castellar i Serra
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Llicenciat en dret 1874, milità en el partit conservador i fou primer tinent d’alcalde de Barcelona, diputat provincial i senador per Tarragona Publicà La codificación civil con un resumen de las legislaciones forales 1879
Pere de Boïl i Castellar
Història
Noble, senyor de Boïl de Bétera, Xirivella, Massanassa, Massamagrell i Borriol; anomenat en la crònica del rei Pere el cavaller sens par per la seva conducta a Sardenya, on havia acompanyat el monarca el 1354.
Fill de Ramon Boïl de La Scala El rei Pere el recompensà amb el lloc de Putifigari Sardenya i amb el de Boïl a Aragó, amb títol de baronia 1364, i li atorgà, a més, la jurisdicció sobre Alfafar, Benetússer, Paiporta i Ravissanxo com a capità general de València defensà la capital contra les tropes de Pere el Cruel durant la guerra amb Castella Intervingué en la guerra civil castellana al costat d’Enric de Trastàmara i fou fet presoner per Pere el Cruel i els anglesos a la batalla de Nájera 1367 Enric de Trastàmara el recompensà amb la senyoria de Huete Portà a terme nombroses ambaixades a…
comtat de Sant Miquel de Castellar
Història
Denominació adquirida des del 1923, quan fou rehabilitat a favor de Joaquim de Vilallonga i de Càrcer, fill segon dels marquesos de Castellbell i Castellucià, pel comtat de Castellar
, que havia estat concedit el 1717 a Francesc de Grevalosa òlim d’Amunt i de Planella, baró de Castellar, germà del primer marquès de Castellbell.
La baronia de Castellar de la Segarra, que pertanyia als Grevalosa al s XV, a la segona meitat del XVI passà per herència als Amat
Vidal de Blanes i de Castellar
Història
Diplomàtic.
Baró de Cotes, senyor d’Albalat, de Segart, de Montalt i de Comediana, fill de Guillem de Blanes i de Damiata de Castellar Participà en les bandositats valencianes contra els Vilaragut i els Soler 1379-98 Fou algutzir del rei Joan II i majordom del rei Martí l’Humà, justícia 1404 i governador 1413 de València Portà a terme nombroses ambaixades a l’infant Martí, a Sicília 1392 a França, per l’empresonament de Ramon de Blanes 1396 pels afers del Cisma, a Castella 1397 prop de Benet XIII 1402 —que ell ajudà a fugir d’Avinyó el 1403—, i al concili de Pisa 1409 Enrolat en les tropes…
marquesat de Sant Esteve de Castellar
Història
Títol concedit el 1896 a Emília Carles i Tolrà, a petició de l’ajuntament de Sant Esteve de Castellar i en consideració a les obres benèfiques que el seu marit i oncle Josep Tolrà i Avellà havia fet.
Continua en la mateixa família Carles-Tolrà
Josep de Castellar i de Lledó
Història
Militar
Brigadier, originari d’una família de Pineda.
En iniciar-se el Trienni Constitucional 1820 fou elegit cap polític de Barcelona 1820-22 per pressió popular Prengué part en la primera guerra Carlina El 1835 era comandant general accidental
Emília Carles i Tolrà
Història
Primera marquesa de Sant Esteve de Castellar.
Aquest títol li fou concedit, el 1896, a petició de l’ajuntament, per haver fet realitat diverses obres de caràcter benèfic entre d’altres, l’església monumental de Castellar del Vallès projectades pel seu marit difunt, Josep Tolrà i Avellà , fundador de la indústria tèxtil coneguda, posteriorment, amb el nom de Vídua de Josep Tolrà SA
baronia de Mataplana
Història
Jurisdicció feudal sotmesa als senyors del castell de Mataplana, a Gombrèn (Ripollès).
Comprenia els termes de Mogrony Gombrèn, Castellar de N'Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà i Saus, Sant Vicenç de Rus i Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet A mitjan s XIII s’hi afegí —pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx— la vall de Toses El terme apareix configurat al llarg del s XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350 El 1373 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran de Pinós, que el 1376 en revengué una part —els termes de Mogrony i Gombrèn i Aranyonet— a l’abat de Sant Joan, que era el senyor alodial…