Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
cotoner
Història
Menestral que venia, batia i filava el cotó
, el qual, fins al s. XVIII, hom teixia juntament amb el lli per obtenir-ne el fustany
.
A Barcelona existí un petit gremi de cotoners, documentat des del 1257 i amb nombroses ordinacions durant els s XV-XVII Fabricaven també cotonies per a veles de vaixells, activitat que els apropava als teixidors de lli i als corders de cànem Al s XVIII, els cotoners barcelonins —de nombre molt limitat— estaven molt units, socialment i familiarment amb els corders de viola, mentre que el cotó era elaborat per uns altres menestrals, fonamentalment teixidors de lli i velers L’embranzida de la indústria de les indianes al s XVIII afectà molt poc l’antic gremi de cotoners, el qual, però, perdurà…
Nicolás Cotoner y Cotoner
Història
Aristòcrata, marquès de Mondéjar.
Militar de carrera, el 1955 es féu càrrec de la preparació de Joan Carles de Borbó per a l’ingrés a l’Acadèmia Militar de Saragossa, i des d’aleshores hi mantingué una estreta relació El 1969 fou nomenat cap de la Casa del Príncep i el 1975 de la Casa del Rei, càrrec que ocupà fins el 1991 i que després mantingué amb caràcter honorífic i vitalici Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya
Josep Cotoner i Allendesalazar
Història
Política
Polític conservador, fill de Ferran Cotoner i Chacón.
Estudià dret a València, Saragossa i Madrid L’any 1877 es casà amb la filla i hereva del marquès de Mondéjar i comte de Sallent i s’establí a Madrid Fou diputat a les corts des del 1879 al 1923, excepte el 1893, i primer secretari del congrés 1884-90 Durant el govern Martínez de Campos, de qui fou admirador, el ministre de la governació Francisco Silvela el nomenà director general d’administració local 1890-92, però se separà d’aquest quan es distancià del partit conservador, seguint el consell, d’entre altres, del seu germà Nicolau Cotoner i Allendesalazar mort el 1897, marquès…
Ferran Cotoner i Chacón
Història
Militar
Militar liberal, primer marquès de la Sénia (1871).
Fill de Josep Cotoner i Despuig , del 1833 al 1840 lluità contra els carlins el 1836 comandà el batalló de voluntaris guipuscoans dels txapel gorriak Secundà el general Serrano en el seu aixecament contra Espartero 1843 Fou capità general de Burgos 1847, de Balears 1847-54, de Puerto Rico 1856-60, d’Aragó 1862-63 i de Catalunya 1863-64 1865-66, on reprimí els intents de revolta del 1866, i ministre interí de guerra 1874
Rafael Cotoner i d’Olesa
Història
Gran mestre de l’orde de Sant Joan, a Malta (1660-63).
Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí, el 1608 ingressà a l’orde, del qual fou comanador 1631, castellà de Malta 1640-42, capità de la galera de Sant Llorenç 1642-44, batlliu de Mallorca i, finalment, elegit gran mestre 1660 en el moment de la represa de les operacions venecianes per a l’alliberament de Càndia del poder turc Féu restaurar i pintar l’església prioral de Sant Joan per l’artista calabrès Mattia Preti, i amplià la Sacra Infermeria Morí de pesta, i li fou erigit un magnífic mausoleu a la capella de la llengua d’Aragó, a Malta El succeí en el càrrec el seu germà…
Nicolau Cotoner i d’Olesa
Història
Gran mestre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1663-80).
Havent ingressat a l’orde 1625, passà el noviciat a Malta amb el seu germà Rafael, el qual succeí com a castellà de Malta 1644, i l’any següent fou nomenat batlliu de Negrepont El 1660 succeí de nou el seu germà com a batlliu de Mallorca i, en morir aquest, com a gran mestre 1663, quan començava el moviment de les potències marítimes europees per la llibertat del tràfic mercantil El 1669, arran de la pau entre Venècia i l’imperi turc després de la represa de Càndia, féu fortificar l’illa de Malta i costejà una de les fortaleses destinades a recollir la població civil en cas d’invasió, que fou…
Bernat Cotoner i d’Olesa
Història
Cristianisme
Arquebisbe d’Oristany a Sardenya (1664-71) i bisbe de Mallorca (1671-84); germà dels grans mestres de Malta.
Des del 1644 era canonge de la seu de Mallorca El 1671, arran de l’atemptat contra Josep de Vilallonga fet dins el temple de Sant Francesc, afrontà la inquisició, la qual l’excomunicà Fou rehabilitat per la Sagrada Congregació el 1678 el papa li conferí la dignitat de bisbe de Santa Justa, el féu prelat domèstic i li encomanà el procés de canonització de la beata Catalina Tomàs Morí en el curs d’una visita pastoral
marquesat de la Sénia
marquesat d’Anglesola
Història
Títol concedit el 1645 a Ramon Dalmau de Rocabertí i de Safortesa, tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, darrer baró d’Anglesola.
El títol passà successivament als Rocafull, als Boixadors, als Dameto i, darrerament, als Cotoner
ducat d’Amalfi
Història
Ducat, que comprenia la ciutat d’Amalfi (Campània), concedit per Ferran I de Nàpols el 1461 al seu gendre Antonio Tedeschini e Piccolomini, marquès de Capistrano, nebot del papa Pius II, i a la seva muller, filla natural del rei, Maria d’Aragó.
El títol passà dels Piccolomini d’Aragona als Pizarro, als Zayar i actualment pertany als Cotoner