Resultats de la cerca

Era nebot del general Serrano Es distingí en la revolució progressista del 1854 Anà com a observador a la guerra de Crimea 1855 Lluità a Àfrica 1859-60, i el 1868 es posà al costat del seu oncle en la Revolució de Setembre Atacà els cantonalistes de Cartagena 1873-74 i els carlins a Catalunya, on ocupà Puigcerdà, i fou efímer capità general del Principat Pel fet d’haver trigat a reconèixer Alfons II, fou apartat de l’exèrcit però, rehabilitat, fou ministre de la guerra 1883 Amb Romero Robledo fundà el Partido Reformista 1887, de curta vida Fou novament ministre de la guerra 1892-95 i cap del…

Mecànic, inicià l’activitat sindical a la Unión de Metalúrgicos 1912 Arran de la vaga del 1917 i com a desertor de l’exèrcit, s’exilià a França De tornada, s’adherí a la CNT detingut, fugí de l’hospital militar de Burgos cap a París En retornar, conegué Manuel Buenacasa a Sant Sebastià i participà en la creació del grup anarquista ‘Los justicieros’ Fugí cap a Barcelona en ésser descobert un atemptat contra el rei, i a Saragossa es relacionà amb Francisco Ascaso Abadía  Ja a Barcelona, formà, amb Suberviela, Torres Escartín i Ascaso, el grup anarquista “Crisol” 1922, que es convertí després en…

Duc de la Torre Es distingí durant la primera guerra Carlina que féu, en part, a Catalunya el 1840 ja era mariscal de camp Espartero l’envià a Barcelona 1842 per sotmetre la ciutat, però pocs mesos després Serrano s’afegí al pronunciament moderat-progressista de Prim, Narváez i altres que enderrocà el regent Fou nomenat ministre universal per la junta revolucionària de Barcelona Després d’un seguit de vicissituds, facilità l’adveniment al poder dels moderats maig del 1844, és a dir de Narváez Del 1846 al 1848 fou el favorit d’Isabel II, però el príncep consort reeixí a allunyar-lo de Madrid…

Estudià a França i a Bèlgica D’ideologia catòlica i liberal, cursà la carrera diplomàtica a Madrid, però l’abandonà per la política Fou secretari del ministre d’estat 1868-69 Juan Álvarez de Lorenzana Dirigí el diari La Patria de Madrid i collaborà en diaris de València, ciutat on representà el polític andalús José López Domínguez Publicà la novella Eulalia 1865

Pare de Francisco Serrano y Domínguez Es destacà en la defensa de Cadis durant la guerra del Francès Perseguit pel règim absolutista de Ferran VII, lluità més tard a Catalunya contra els carlins Nomenat capità general de Catalunya 1836-37, establí, amb l’ajut econòmic del banquer Jaume Safont i la Junta d’Armament i Defensa de Barcelona, un pla per a exterminar els carlins, que no reeixí

Membre del partit liberal, fou ministre de governació en el govern de Montero Ríos 1906, de gràcia i justícia en el de Moret, de foment en el de López Domínguez i d’estat en el de Canalejas 1910-12, i signà un tractat amb el Marroc i un altre amb França sobre el Marroc A la mort de Canalejas se separà dels liberals de Romanones, del qual fou rival constant en la direcció del partit, i formà el partit liberal democràtic Fou cap del govern el 1917 d’abril a juny, però l’en feren caure les juntes militars de defensa tornà a la presidència del novembre del 1917 al març del 1918…

Vida i obra D’una família de propietaris rurals, la seva formació humanística i científica es degué desenrotllar a Menorca al convent dels franciscans, primer, i a collegis avançats pedagògicament, com el de l’austríac Karl Ernst Cook, després Poliglot coneixia el grec, el llatí i diverses llengües vives i home de cultura, combinà l’activitat literària amb l’exercici de càrrecs públics, entre els quals el de director i comptador de la Casa de la Misericòrdia, entre el 1820 i el 1821, institució per a la qual traduïa les obres teatrals destinades a aconseguir fons Les dues etapes de la seva…

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…