Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Nicolas Léonard Sadi Carnot
Física
Història
Militar
Físic francès, enginyer i oficial de l’armada, fill de Lazare Nicolas Carnot.
Interessat especialment per les màquines de vapor, el 1824 publicà Réflexions sur la puissance motrice du feu et sur les machines propres à développer cette puissance , de la qual només foren publicats 200 exemplars En aquest llibre tracta del problema general d’una màquina tèrmica capaç de produir treball, i conté la formulació del principi de Carnot , que, un cop recuperada l’obra per part de Lord Kelvin i amb la posterior elaboració de Rudolph Clausius, esdevingué el segon principi de la termodinàmica En morir de còlera, totes les seves pertinences foren cremades, llevat d’unes notes en…
Cecília d’Urgell
Història
Comtessa de Mòdica i vescomtessa de Cabrera, filla del comte Pere II d’Urgell i de Margarida de Montferrat i germana, doncs, de Jaume II el Dissortat.
Fou una de les candidates 1409 en el segon matrimoni del rei Martí I de Catalunya-Aragó, que preferí, però, Margarida de Prades Fracassat l’intent del seu germà 1413 de recusar la sentència de Casp amb les armes, empresonat aquest i confiscats els béns de la família, es refugià al monestir de Sixena, al costat de la seva germana Elisabet Entre el 1414 i el 1415 acompanyà, però, la seva mare quan aquesta fou processada i reclosa al castell d’Olocau Malgrat que ella no fou processada ni condemnada pel fet d’haver ajudat el seu germà, fou privada de tots els béns Rebutjat per la seva mare el…
Teresa Fernández de Lara
Història
Comtessa d’Empúries.
Sembla que era filla del comte Fernando Núñez de Lara, senyor de Lara i Castrogeriz i alferes major de Castella, i de la seva muller, Major Fou la segona muller del comte Ponç IV d’Empúries Seria doncs neboda de Sança Núñez de Lara
palma
Santa Justa , obra de Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682), representada portant una palma a la mà, símbol de martiri
© Corel Professional Photos
Art
Història
Fulla de palmera presa com a símbol de triomf o de martiri.
Símbol de la victòria entre els grecs i romans, és símbol cristià del martiri i, doncs, del premi etern Element del culte jueu en la festa dels tabernacles, fou portada per Jesús i pels pelegrins en entrar a Jerusalem Cada any els cristians recorden aquesta entrada triomfal a la processó del diumenge de Rams
vale real
Història
Obligació de l’estat amb un interès del 4% anual, emesa l’any 1780, durant el regnat de Carles III d’Espanya, per suggeriment de Francisco Cabarrús.
Els vales reales havien d’ésser acceptats per les caixes públiques i hom podia utilitzar-los per a tota mena d’operacions, llevat del pagament de sous i en el comerç al detall Esdevingueren, doncs, el primer paper moneda conegut a l’Estat espanyol Llur evolució fou molt desafortunada i, a mitjan s XIX, es reconvertiren en uns altres títols del deute públic
dinastia d’Accad
Història
Dinastia semítica de Mesopotàmia (2371-2191 aC) originada al país d’Accad (al nord de Sumer i al centre de Mesopotàmia) i que tingué la ciutat d’Agade o Accad com a capital.
Fundada per Sargon , el més gran dels seus sobirans, consta d’onze reis, els cinc primers dels quals importants Sargon, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin i Shar-kali-sharri Finí, pràcticament, amb la derrota d’aquest darrer a mans dels guti, muntanyencs del Zagros, bé que continuà encara algun temps, de forma molt precària, amb altres sis reis sense cap rellevància La dinastia d’Accad presenta algunes característiques força originals el seu poder és basat en l’element semític de la població, autòcton o, com creuen alguns, immigrat al país des de Síria poc abans de la pujada al poder de Sargon la…
Cressus
Història
Rei de Lídia (561-546 aC).
Continuà la lluita contra la Jònia i sotmeté Efes i les illes En tota l’antiguitat fou proverbial la seva riquesa són famoses les seves monedes Fora del xoc amb les ciutats jònies, el filohellenisme de Cressus era total L’oracle de Delfos li garantí que si atacava els perses destruiria un gran imperi entrà, doncs, en territori persa, però fou vençut per Cir el Gran 547 aC, que s’apoderà de tot el regne de Lídia
vigintivir
Història
A l’antiguitat romana, cadascuna de les vint persones que constituïen un col·legi de vint membres.
El més conegut fou el constituït pel conjunt d’alguns collegis de la magistratura inferior, els càrrecs dels quals havien d’ésser necessàriament revestits pels que aspiraven a la qüestura i, doncs, a la vida política El càrrec de vigintivir constituïa el primer grau del cursus honorum Els collegis que integraven el vigintivirat eren els tresviri capitales i els monetales triumvir, els decemviri litibus judicandis decemvir i els quattuorviri viis urbe purgandis , encarregats del manteniment dels carrers de Roma Abans d’August eren vint-i-sis vigintisexviri
dḗmos
Història
Originàriament, conjunt de ciutadans d’una polis grega, regits per uns mateixos drets.
A Atenes, la reforma de Clístenes 506 aC dividí la població primerament en cent dḗmoi , però després s’augmentaren fins a cent setanta-quatre, i alhora cadascun dels dḗmoi era associat a una porció del terreny de la polis, ja fos rural o urbana cada dḗmos tingué, doncs, una fisonomia social, política o religiosa pròpia Era regit per un demarca , elegit cada any A través dels dḗmoi , hom elegia els càrrecs públics de la ciutat, confeccionava les llistes de reclutament i canalitzava els imposts
reserva d’indis
Història
Política
Cadascuna de les zones d’Amèrica del Nord on viu confinada, a partir de la llei Dawes Severalty Act (1887), la població indígena.
Actualment hi ha uns 650 000 indis repartits en un centenar de reserves als EUA i en unes dues mil al Canadà Intent extrem de posar fi a la política de genocidi, recolzava sobre el pressupòsit que els indis ja eren ben a prop de llur extinció i, doncs, que ja no oferien cap mena de perill per als blancs Als països d’herència hispànica, per bé que mai no foren decretades aquestes reserves, l’acorralament hi fou semblant, i en són testimoni les zones de refugi i àdhuc llur progressiu empetitiment
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina