Resultats de la cerca

Era filla del comte Nuño Pérez de Lara, senyor de Lara, i de Teresa Fernández de Traba, i germana de Sança, comtessa de Rosselló i Cerdanya Fou muller del comte Ermengol VIII d’Urgell , que la deixà regent vitalícia del comtat en nom de llur única filla Aurembiaix Pere I de Catalunya-Aragó es comprometé a protegir-les contra les pretensions del vescomte Guerau IV de Cabrera sobre el comtat El 1212 es casà amb Guillem de Cervera, senyor de Juneda Fundà 1204 el monestir de monges cistercenques de Sant Hilari de Lleida

Fou monja del monestir de San Salvador de Lleó, construït pel seu pare En sortí 966 per exercir la regència del seu nebot Ramir III, durant la qual els gallecs arribaren a una pràctica independència i Ferran González s’emancipà de Lleó

En morir aquest 999, exercí la regència del seu fill Alfons V juntament amb el comte gallec Menendo González

Succeí el seu pare Leopold de Baviera en la regència de l’estat i, a conseqüència de la follia del monarca Otó, en fou proclamat rei En produir-se la revolta bavaresa 1918, que culminà en la proclamació de la república, abandonà el tron

La baronia fou concedida el 1464 a Elvira de Ribelles, casada en segones noces amb Joan de Montagut De la família Montagut passà a la dels Sorell, comtes d’Albalat i barons de Beneixida

Filla d’Ansur Fernández, comte a Monzón de Campos, i esposa de Sanç I de Lleó Amb la seva aliança matrimonial facilità l’enderrocament d’Ordoni IV i la restauració de Sanç I En morir Sanç I 966, assumí la regència durant la minoritat de Ramir III, juntament amb la seva cunyada Elvira de Lleó

Senyor de Favara, Morella i Oliete Fill de Juan Galíndez de Sesé i d’Elvira López de la Torre Fou justícia major del regne 1348 Aconsellà Pere III el Cerimoniós de no reunir cort a Perpinyà 1351 per a jurar l’infant Joan En la guerra contra Castella fou capità general de Saragossa, amb plens poders per a pactar la pau Publicà furs i lleis d’algunes corts aragoneses

Sembla que en temps del seu germà Alfons IV governà el territori galaicoportuguès 926-930 amb prerrogatives quasi règies La renúncia d’Alfons IV el portà al tron lleonès, que hagué de defensar de les escomeses dels sarraïns expedicions d’'Abd al-Raḥmān III el 933 i el 934 Fou l’artífex d’una coalició navarresa,lleonesa i castellana que portà a la victòria de Simancas 939 sobre les tropes d’'Abd al-Raḥmān III Aquesta victòria permeté de fer avançar la frontera lleonesa del Duero al Tormes repoblament de Ledesma, Ribas, Los Baños, Alhándega, Peña Ausende i Salamanca Els darrers anys de regnat…

Fill del vescomte Ponç III de Cabrera i de Marquesa d’Urgell Poc abans del 1199 succeí el seu pare en els vescomtats Preveient que Ermengol VIII d’Urgell moriria sense descendència masculina, intentà d’assegurar-se l’ajut del rei Pere el Catòlic per tal d’ésser reconegut successor en el comtat Ermengol assolí de fer canviar de parer el rei i aquest prometé de protegir els drets de la seva muller Elvira de Lara i de la seva filla Aurembiaix Mort el comte Ermengol 1208, Guerau de Cabrera envaí els seus dominis, però, batut per les hosts reials, hagué de retre's al castell de…

Després d’un sojorn a París, creà a Buenos Aires el “Salón Literario”, i donà —a través de diversos escrits, com el Dogma socialista 1838— un caràcter i una ideologia a la Generació del 37 Implicat en l’intent fallit de derrocar el règim de Juan Manuel de Rosas, s’exilià a Montevideo Publicà Elvira, o la novia del Plata 1832, Los consuelos 1834, Rimas 1837 i La guitarra 1842, i obres teòriques, com Manual de enseñanza moral