Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Jeroni Estades i Llabrés
Economia
Història
Política
Polític i financer.
Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a corts a la legislatura del 1914 Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929 Per servir amb plena dedicació la política local i l’empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs
Ermengol VII d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1154-84).
Fill d’ Ermengol VI Fou un gran privat de Ferran II de Lleó, que el nomenà majordom i li feu moltes donacions, especialment després de l’ajut que li prestà en la campanya contra els sarraïns d’Extremadura 1167 Durant les estades al seu comtat concedí cartes de poblament a Agramunt 1163, Balaguer i Castellblanc 1174 El 1166 fundà el monestir de Bellpuig de les Avellanes Morí assassinat, juntament amb el seu germà Galceran de Sales, en circumstàncies i per motius desconeguts
Josep Alcina i Franch
Història
Americanista.
Estudià a la Universitat de València, d’on fou professor 1946-48 i on es doctorà 1948 Posteriorment exercí la docència a la Universitat de Madrid 1948-59, i s’especialitzà en antropologia, cultura i història americanes Catedràtic d’arqueologia americana de la Universitat de Sevilla 1959, el 1967 passà a la Complutense de Madrid, on restà fins a la jubilació 1987 i de la qual fou vicerector 1976-83 Des del 1951, que dugué a terme una exhaustiva investigació de les colleccions del Museu Nacional d’Antropologia de Mèxic, féu nombroses estades a Llatinoamèrica, on realitzà diverses…
Ferran de Cardona i Enríquez
Història
Segon duc de Cardona, marquès de Pallars, comte de Prades, vescomte de Vilamur (1513-43), gran conestable d’Aragó i almirall d’Aragó.
El 1512 Martí Ivarra ja li dedicà un dels seus epigrames A la mort del seu pare 1513, Joan Ramon Folc IV, heretà el ducat de Cardona Residí a Arbeca i a Barcelona, i fou el personatge més influent de la noblesa catalana El 1519 rebé la insígnia del Toisó d’Or, juntament amb d’altres, a la cerimònia del capítol celebrada a la catedral de Barcelona, i el 1520, a la cerimònia de la coronació de Carles V a Aquisgrà, fou fet gran d’Espanya de primera classe Aquell mateix any projectà de casar la seva filla segona sembla que era Aldonça amb l’infant Joan de Navarra, fill del rei Enric III d’Albret…
Francesc Comte
Literatura catalana
Historiografia catalana
Història
Dret
Historiador i poeta.
Vida Fou notari d’Illa 1544-78 Gaudí d’una bona posició econòmica i feu estades a Barcelona, Tolosa i Narbona El seu cercle de relacions era força ampli conegué el bisbe d’Elna Joan Terés, mantingué una forta amistat amb el metge Lluís Alariu i estigué durant un temps al servei de Jeroni de Pinós-Santcliment, hereu de la biblioteca de Miquel Mai Pinós li degué proporcionar ajuda per a les estades a Barcelona, l’accés a la seva biblioteca i el contacte amb el cenacle literari que reunia al seu entorn i que degué ser determinant en la formació de Comte Joan Pujol, Joan Lluís Vileta i Pere…
, ,
Marc Ulpi Trajà

Cap de Marc Ulpi Trajà, al museu de Sousse
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (98-117).
Nascut a Hispània, d’una família pertanyent a l’ordre senatorial Recorregué normalment els diversos graus de la carrera dels honors i obtingué el consolat 91 a trenta-vuit anys General de professió — molt popular entre les legions occidentals i legat de la Germània Superior — , fou adoptat per Nerva 96, i el succeí a la seva mort 98 Un dels seus principals collaboradors havia estat el seu conterrani Licini Sura Plini el Jove fou després un dels seus assessors Amb Trajà entrava al Palatium l’element itàlic provincialitzat fou el primer provincià — bé que d’antiga soca itàlica — a atènyer la…
diplomàcia
Història
Política
Dret
Organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
Existeix des de l’aparició dels primers sobirans, però no adquirí un caràcter d’organització fixa, amb ambaixadors permanents, fins a la fi de l’edat mitjana Al segle XI l’Església enviava legats a les corts cristianes per tal d’evitar la intromissió del poder reial en els afers eclesiàstics D’altra banda, al segle XII ja hi havia un sistema d’enviats entre Venècia, Gènova i Pisa, i al segle XV aparegué a Catalunya-Aragó i als estats italians la diplomàcia organitzada d’acord amb les exigències dels estats moderns, sistema que s’estengué amb l’aparició d’aquesta diplomàcia a Europa La…
Juan Fernández de Heredia
Història
Literatura
Gran mestre de Rodes; escriptor aragonès, un dels més importants entre els qui han escrit en llengua aragonesa.
Fill de García Fernández de Heredia, que el 1316 era lloctinent de majordom de la infanta Elionor, el 1328 era cavaller de l’orde de l’Hospital, el 1333, lloctinent de comanador d’Alfambra, i poc després, comanador de Villel i de Saragossa Pere el Cerimoniós el féu conseller seu el 1338 El 1341 fou empresonat per ordre del castellà d’Amposta, i fou alliberat poc després per intervenció del rei Pel fet d’haver intentat apoderar-se de la castellania d’Amposta fou destituït de les comanadories d’Alfambra i Villel 1341-42 El 25 de juny de 1346 aconseguí d’ésser lloctinent del mestre a la…
Enric d’Aragó i de Pimentel
Història
Comte d’Empúries i duc de Sogorb.
Fill de l’infant Enric d’Aragó, duc de Villena, i de Beatriu de Pimentel, i cosí germà de Ferran II de Catalunya-Aragó Era anomenat, àdhuc oficialment, amb el nom d' Infant Enric Fou lloctinent del Regne de València 1478-79 i 1496-1505 i del Principat de Catalunya i del Regne de Mallorca Passà la infantesa a Castella, però aviat fixà la residència a l’Empordà El 1461, durant l’empresonament del príncep Carles de Viana, es mostrà favorable a aquest, però l’any següent combatia a Rubinat a favor de Joan II i era declarat enemic de la terra per les autoritats catalanes Encara no acabada la…
Flota d’Índies
Història
Combois sota escorta de marina de guerra en què havia d’ésser efectuat obligatòriament tot el tràfic entre la corona de Castella i Amèrica en virtut del monopoli colonial.
Al principi, els viatges eren periòdics anuals del 1543 al 1563, bianuals després, i molt menys freqüents i més irregulars des de la segona dècada del s XVII Teòricament fou vigent fins els anys 1735-40 Aquesta flota oscillà entre les trenta unitats i les cent unitats obria la marxa la nau almirall , i la tancava la capitana les naus mercants eren flanquejades per les de guerra, i el tot era precedit, uns quants dies o setmanes abans, pels avisos , naus més lleugeres que n'anunciaven l’arribada Aquest sistema, destinat sobretot a protegir l’or i l’argent americans principal font d’ingressos…