Resultats de la cerca

Inicialment de caràcter netament urbà i moderat, passà, però, tant al regne de València com al de Mallorca, cap a una etapa de radicalització en incorporar-s’hi també el camp forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València, fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i foren seguits d’una llarga i dura repressió Als factors conjunturals generals expansió del clima revolucionari crisi d’autoritat, agreujada des de la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1516 augment de la pressió fiscal de la corona, que obligava els consells municipals a…

Era formada per tretze persones una de les quals el dirigent o instador que als regnes de València i de Mallorca es constituí com a òrgan suprem de govern, amb plenes atribucions, enfront de l’autoritat del lloctinent o governador i amb domini efectiu —en l’elecció i en el govern— sobre la generalitat, el Gran i General Consell i els consells municipals respectius Els Tretze de València foren elegits el 1520 pels caps dels oficis tenien la seva residència a la ciutat de València A imitació de la junta central, a les poblacions importants se'n constituïren, també amb el nom dels Tretze, de…

Es deia Antonio Navarro i era probablement de procedència castellana i pobre Es feu espectacularment famós per un discurs politicoteològic pronunciat, en castellà, a la plaça de la Seu, de Xàtiva, el 21 de març de 1522, que responia a la necessitat soteriològica de les abatudes Germanies valencianes, reduïdes ja aleshores, rendida València i mort Vicent Peris, a Xàtiva i Alzira Es presentà ell mateix com a fill del príncep Joan i net, per tant, dels Reis Catòlics Sandoval i Santa Cruz li atribueixen l’anacronisme d’autoconsiderar-se el mateix príncep Joan, víctima de les…

Fill d’un guardador de porcs, anà a València a treballar amb un oncle seu anomenat Sorolla , teixidor de llana, de qui prengué el nom El 1519 fou elegit membre de la junta dirigent agermanada dels Tretze Fou un dels ambaixadors prop de Carles V a Molins de Rei l’hivern de 1519-20, i rebé el lloctinent de València Diego Hurtado de Mendoza en la seva entrada a la ciutat 1520 Intentà — en va — l’agermanament de Morella Nomenat 1520 procurador de la Pobla de Vallbona, Benaguasil i Paterna, s’installà a Benaguasil amb la seva família Es passejava sovint per València a cavall, amb patges i lacais,…

Com a representant del lloctinent de Mallorca a l’època de les Germanies , concertà la pau, juntament amb Antoni Verí, entre els refugiats a Alcúdia i els agermanats 1521 El 1522 fou nomenat lloctinent de Mallorca

Durant la guerra de les Germanies 1521 lluità al servei del mestre de Montesa Bernat Despuig i Rocafull per a reduir els agermanats de Benicarló, Peníscola i Sant Mateu del Maestrat, com a capità general del Maestrat Tingué, posteriorment, una participació important en la batalla d'Almenara

Era guarnició de la ciutat de Mallorca, però, en cas necessari, s’havia de desplaçar a qualsevol punt de l’illa Fou una de les mesures creades per tal de reforçar l’autoritat del lloctinent i garantir la definitiva liquidació de la revolta de les Germanies 1521-23

Nom despectiu, freqüent als segles XV i XVI Fou aplicat, durant el saqueig de Marsella del 1423 per part de Lluís d’Anjou, als marsellesos collaboracionistes, en la guerra contra Joan II, als desafectes a la generalitat que es dedicaven a difondre noves favorables a l’adversari, i sobretot, al segle XVI, als enemics de les Germanies de València, de Mallorca i del Principat

El 1275 els menestrals enderrocaren algunes cases de nobles després, sortiren sota el comandament de Miquel Peris per saquejar els llocs de moros El rei Jaume I, en saber-ho, es traslladà a València i restablí l’ordre Perseguit per les tropes reials, fugí a Castella Hom ha considerat l’alçament com un precedent remot de la revolta de les Germanies al s XVI