Resultats de la cerca
Es mostren 393 resultats
Ho Chi Minh

Ho Chi Minh amb el general Giap
© Fototeca.cat
Història
Nom que adoptà Nguyen That Thanh, revolucionari i polític vietnamita.
Anà a Londres 1911 i a París, on esdevingué membre del partit socialista 1917 i participà en la fundació del partit comunista francès 1920 Després d'un viatge a Moscou, collaborà a Canton amb Mikhail Borodin 1925-27 i es relacionà amb altres revolucionaris vietnamites, especialment amb Pham Van Dong Amb el pseudònim de Nguyen Ai Quoc , fundà a Hong-Kong el partit comunista indoxinès i fou empresonat pels britànics 1930 Alliberat, visqué a Xangai, Moscou, Berlín, Tailàndia i la Xina 1940, i sota el nom de Ho Chi Minh organitzà a la Xina la Lliga Vietnamita per a la Independència…
Möngke
Història
Quart gran kan mongol (1251-59), fill de Tolui i net de Genguis Kan.
Comandà 1257 una campanya contra la Xina Protegí cristians i budistes i embellí Karakoram, la capital, on acollí Guillem de Rubruquis 1254
curandero | curandera
Història
Persona que exerceix de metge sense ésser-ho.
Pot tenir coneixements mèdics de tipus empíric, o bé pretendre la guarició de malalts per mitjans màgics o religiosos saludador Molts es dediquen especialment a guarir els “espatllats” amb massatges i estirades dels braços L’ofici és exercit sovint pels pastors Alguns esdevingueren cèlebres, com, al segle XIX, el curandero de Sants —al qual el comediògraf popular Jaume Piquet dedicà una obra de teatre—, el del Pedró i, més tard, el Moreu de Darnius, que guaria ossos, el Noi de Tona, que arrencava queixals, etc Malgrat els progressos de la medicina actual, l’ofici manté la seva vigència àdhuc…
Gottfried Wilhelm Leibniz
Filosofia
Física
Història
Matemàtiques
Història del dret
Filòsof alemany de cultura enciclopèdica, com ho testifiquen les seves aportacions en altres terrenys: matemàtica, física, història, dret i religió.
Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…
espectable
Història
A la corona catalanoaragonesa, tractament donat als lloctinents generals i governadors reials; des del s XVII ho fou també als vescomtes i als barons.
censor
Història
A l’antiga Roma, cadascun dels dos magistrats encarregats de fer el cens o el registre dels ciutadans i de llurs béns.
El càrrec fou establert el 443 aC fins aleshores tenien aquesta funció els cònsols, i inicialment només ho podien ésser els patricis els plebeus ho aconseguiren a partir del 351 aC Encara que l’interval del cens era de cinc anys, els censors només exercien les funcions divuit mesos La gran influència que adquiriren en el govern romà derivà en gran part del seu poder d’excloure de les funcions públiques els ciutadans segons llur comportament moral A partir de Sulla el càrrec perdé tota la seva importància
capità | capitana
Història
Comandant o governador d’una plaça o d’un territori determinat.
Cap, primitivament, només de les forces militars que comandava quan aquestes s’estacionaven en una ciutat, fortalesa o indret, ho esdevenia també d’aquesta ciutat, fortalesa o indret El fet succeïa només en els llocs de guerra i fora dels territoris metropolitans de la corona on normalment eren els oficials ordinaris les autoritats militars Aquest fou el cas de Ramon Muntaner, que fou capità de Gallípoli i després de l’illa de Gerba i els Quèrquens Al s XVI era també un capità l’autoritat màxima dels presidis més importants del nord d’Àfrica, fora del d’Orà, del qual ho…
Joan de Balle
Història
Història del dret
Advocat i home públic establert a Barcelona.
Fou apoderat per a Catalunya del duc de Medinaceli Diputat a les corts de Cadis, de les quals fou president 1814, només hi actuà a les darreres sessions votant contra les senyories, defensant el proteccionisme i fent rebaixar la contribució sobre Catalunya fou el qui plantejà la debatuda qüestió que els diputats catalans ho eren de Catalunya i no per Catalunya Liberal moderat, el 1820 fou elegit diputat amb el màxim nombre de vots Durant la legislació 1820-21 propugnà la formació del mercat espanyol publicà el mateix any la seva important intervenció del 5 de novembre de 1820, i…
llogater de mules
Història
Menestral que monopolitzava el trasllat de persones i mercaderies en carruatges de tota mena, a diferència dels traginers de mar, que ho feien cavalcant en rossí.
El gremi de llogaters de mules es formà a Barcelona el 1666, sota l’advocació de sant Antoni Abat Era el gremi dedicat al transport que exigia una inversió més elevada, i en conseqüència era dominat per una minoria de mestres rics Les seves ordinacions foren renovades el 1720, refusades el 1751 com a excessivament restrictives i aprovades, amb limitacions, el 1760 Després de nombroses rivalitats amb els altres gremis del transport de Barcelona, i d’altres poblacions catalanes en especial Mataró, el seu privilegi exclusiu fou limitat el 1792, i pràcticament abolit el 1802, a proposta de la…
iberisme
Història
Política
Doctrina dels qui pretenen la unió política de les diferents nacionalitats de la península Ibèrica.
L’iberisme sorgí a la darreria del s XVIII, especialment amb José Marchena, el qual, a l' Avis aux espagnols , donà a la doctrina un caràcter republicà federal i progressista Durant el Trienni Liberal les societats secretes liberals de la Península intentaren de difondre també l’iberisme a Portugal i d’establir set repúbliques federades, dues de les quals es formarien sobre el territori portuguès Lusitània Ulterior i Lusitània Citerior Posteriorment, Prim fou animat pel françès Keratry a fer el paper de Cromwell ibèric i a unir Espanya i Portugal L’iberisme, més que no pas una doctrina…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina