Resultats de la cerca

Guardià de les marques de Galles 1201 i dels Cinc Ports, fou conestable de Chinon 1203, on caigué presoner dels francesos 1205 Alliberat, fou sheriff de Lincolnshire 1208, secescal de Poitou 1213 i justicier 1215, vitalici des del 1228 Durant la revolta dels barons, restà fidel a Joan Sense Terra mort el 1216 i a Enric III defensà el castell de Dover contra el príncep Lluís de França i fou un dels fautors de la decisiva victòria naval de Sandwich contra els francesos 1217 Durant la minoritat d’Enric III es convertí en un dels personatges més influents del regne Era també un dels grans…

Inicià la seva carrera al nord d’Àfrica, on fou nomenat comandant El 1894 fou enviat a la Indoxina i a Madagascar, on romangué fins el 1902 Nomenat general, el 1903 fou destinat a Algèria i en dirigí la pacificació Després dels fets sagnants de Fes 1912, fou cridat com a resident general al Marroc, on reprimí els aixecaments El 1921 fou nomenat mariscal de França, però el 1925, en ésser confiades les tropes que combatien Abd el-Krim a Pétain, dimití els seus càrrecs i tornà a França

Durant la seva minoritat 1216-27, en què regnà sota la tutela de William Marshal, comte de Pembroke, i de Hubert de Burgh, França intentà d’apoderar-se d’Anglaterra, però no hi reeixí Enric fracassà en l’intent de recuperar les possessions que la corona anglesa havia tingut a França, de les quals només pogué conservar, pel tractat de París 1259, la part litoral de Gascunya En política interna es trobà amb la forta oposició que la noblesa presentà al caràcter absolut i centralista que la monarquia anava prenent Per les Provisions d’Oxford 1258 es veié obligat a reconèixer els…

Fill del duc Llop I mort el 675 i casat amb Gualtruda, filla o, més aviat, neta del duc Boggis I i de Santa Oda, o bé fill d’aquests darrers Succeí en el govern per mort de l’esmentat Boggis i renúncia de sant Hubert, fill del duc Bertran I, que cogovernà amb el seu germà Boggis Regí el territori comprès entre els Pirineus, l’Atlàntic, el Loira i el Roine i arribà a ultrapassar aquest El 717 fou reconegut com a sobirà per Xilperic II i s’hi alià per lluitar contra Carles Martell, però després de ser derrotat el 718 o el 719 feu les paus amb Carles i li lliurà Xilperic Amb un fort…