Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
vescomtat de Llemotges
Història
Territori feudal dins el comtat de Llemotges (o Llemosí), centrat en la ciutat homònima.
Fou cedit pel comte Ramon I de Tolosa i de Llemotges al seu fill Fulcoald I de Llemotges mort vers el 886, que el 852 ja havia estat associat pel seu pare al govern d’aquest comtat Fou succeït pel seu fill Hildebert I de Llemotges mort vers el 904, i aquest pel seu fill Hildegar I de Llemotges mort vers el 945, que hom considera el primer vescomte efectiu de Llemotges, car en realitat els anteriors eren comtes
Henri François d’Aguesseau
Història
Polític llemosí.
De primer estigué lligat als gallicans i als jansenistes, la política dels quals defensà al parlament de París, on fou advocat general 1690 i procurador general 1700 Ocupà diverses vegades el càrrec de canceller de França 1717-18 1720-22 1737-50, i ja des del 1720 desautoritzà els seus antics correligionaris En la seva darrera etapa al capdavant de la cancelleria no tingué força política, però acomplí una important tasca legislativa en codificar lleis i costums, i en simplificar els procediments judicials
Marie François Sadi Carnot
Història
Polític francès, fill de Lazare Hippolyte Carnot.
Cursà la carrera d’enginyer Elegit diputat en diverses legislatures de la tercera república, el 1880 fou nomenat ministre d’obres públiques i, el 1885, ministre de finances Fou elegit per a la presidència de la república com a solució de compromís per a succeir Jules Grévy 1887 Durant el seu mandat tingué lloc l’actuació del general Boulanger 1886-89, l’escàndol del canal de Panamà 1892 —la seva integritat, però, no fou mai posada en dubte— i l’agreujament dels problemes socials Morí assassinat a Lió per l’anarquista italià Sante Caserio
Jean-Baptiste Jourdan
Història
Militar
Militar francès.
Participà en la guerra d’independència dels EUA Distingit lluitant a Bèlgica amb Dumouriez 1792, esdevingué general el 1793 Republicà convençut, s’oposà al cop d’estat del 18 de brumari, però Napoleó el designà, tanmateix, mariscal de l’Imperi i cap d’estat major de Josep I Bonaparte La derrota de Vitòria davant Wellington 1813 provocà el seu confinament a França Fou creat comte per Lluís XVI 1816 i fou fet ministre d’afers estrangers 1830
pau de Déu
Història
Prohibició eclesiàstica de tot acte hostil contra persones o béns en unes condicions determinades, per tal de pal·liar les guerres privades, freqüents als segles X i XI.
Fou establerta per primera vegada al concili de Charroux 989 i al de Puy 990, on foren dictades normes per a protegir els més desvalguts contra les violències dels poderosos El 977 al sínode de Llemotges, on concorregueren els bisbes i nobles aquitans, s’establí un pacte de pau i justícia recíproca El concili de Potiers 1000 promulgà la pau pública per amor de Déu i prohibí a tothom que es prengués la justícia per la seva mà Aquesta pau de Déu s’estengué per França i Flandes i es convocaren assemblees de bisbes i nobles, a voltes presidides pel rei, a Orleans 1010, Verdun 1016,…
Pénicaud
Història
Família d’esmaltadors de Llemotges dels s. XV i XVI.
Léonard Pénicaud , conegut també amb el nom de Nardon Pénicaud, fou el fundador de la dinastia Tingué una primera etapa gòtica, però evolucionà vers el gust italià Tríptic de la Nativitat Museo Nazionale Bargello, Florència Jean Pénicaud , el Vell , destacà en la imitació de gravats flamencs i alemanys Flagellació segons un gravat d’ADürer Jean Pénicaud , el Jove , treballà plenament dins l’estil renaixentista Coronació de Maria Musée des Beaux-Arts, Dijon Jean Pénicaud III, fill de l’anterior, estudià a Itàlia, on rebé influències d’Il Parmigianino Té obres seves al Musée du Louvre i al…
senyoria de Labrit
Història
Territori feudal, amb centre a la localitat de Labrit o Albret, desmembrat del ducat de Gascunya el 1009, del qual fou primer senyor Amanieu I (mort després del 1030), que hom fa un dels descendents dels ducs de Gascunya.
Després de reunir, per enllaços, una sèrie de feus Maremme, Tartàs, Dreux, Llemotges, Perigord, Castres, la senyoria fou elevada a ducat 1556 a favor del senyor Alà I Albret Amb el duc Enric II d’Albret, fet rei de Navarra Enric III i rei de França Enric IV, fou incorporat a la corona francesa
Isabel de Castella
Història
Duquessa de Bretanya i reina de Catalunya-Aragó, filla de Sanç IV i de Maria de Molina.
Pel tractat de Monteagudo fou promesa en matrimoni a Jaume II de Catalunya-Aragó, i foren celebrades les noces a Sòria 1291 Aquest matrimoni, no consumat per la poca edat d’Isabel, fou trencat per Jaume II, que es casà 1295 amb Blanca de Nàpols, i Isabel retornà a Castella el 1296 El 1303 els conjurats contra Ferran IV de Castella volgueren casar-la amb Alfons de la Cerda, però Maria de Molina s’hi oposà El 1310 fou contractat el seu matrimoni amb el duc Joan III de Bretanya, que fou efectuat el 1311, i el marit li féu donació del vescomtat de Llemotges
Ramon Xaudaró i Fàbregas
Història
Política
Polític i revolucionari.
Liberal exaltat durant el Trienni Constitucional, el 1823 hagué d’exiliar-se a França, on derivà cap a posicions resoltament republicanes, i el 1832 publicà en francès, a Llemotges, les Bases d’une constitution politique ou principes fondamentaux d’un systhème républicain reeditat a Barcelona, en castellà, el 1868 De retorn a Barcelona, fou redactor d' El Catalán i es relacionà amb els primers nuclis republicans del Principat Terrades, Monturiol, Pi i Margall L’any 1836 fou deportat a Canàries per la seva participació en les matances de la Ciutadella del gener d’aquell any, i el…
Enrique O’Donnell y Anethan
Història
Militar
Militar castellà d’origen irlandès, fill de José O’Donnell y O’Donnell, coronel del regiment d’Irlanda.
A quinze anys ingressà en l’exèrcit i es distingí durant la Guerra Gran En iniciar-se la guerra del Francès era general Fou regent del regne durant el captiveri de Ferran VII Assolí de trencar el setge de Girona amb les seves tropes i de conduir-les més tard a Vic, on es reuní amb altres unitats Això féu que fos nomenat capità general del Principat 1810, on implantà el sistema de quintes Al setembre d’aquest any derrotà els francesos, manats pel general Schwartz, a la Bisbal, fet que li valgué el títol de comte de la Bisbal Una ferida l’obligà a dimitir i a retirar-se a Mallorca desembre,…