Resultats de la cerca

Guerriller en la guerra contra Napoleó, lluità contra els absolutistes durant el Trienni Constitucional i contra els carlins a la primera guerra Carlina, a la Rioja, el País Basc, el País Valencià i Catalunya Ascendit a mariscal de camp, fou partidari d’Espartero i participà en el bombardeig de Barcelona 1842 Caigut Espartero, es refugià a Portugal Tornà, però, a Espanya, i pel novembre del 1844 s’alçà a la Rioja contra Narváez i ocupà Nájera, però fou derrotat i afusellat

Ingressà al seminari d’Almagro, però el deixà per prendre les armes contra Napoleó, a quinze anys El 1815 passà a Amèrica, on lluità contra els independentistes del Perú Enviat a Madrid en missió especial 1824, no participà en el fracàs d’Ayacucho, però els seus enemics l’hi atribuïren Tornat a Espanya, fou destinat a Pamplona 1825 Passà a Barcelona i a Palma en morir Ferran VII es posà al servei d’Isabel II per tal de combatre els carlins es destacà aviat, i, ascendit a general, assolí la victòria de Luchana 1836, base de la seva fama El 1837 fou creat per Maria Cristina comte de Luchana i…

Tipògraf, impulsà la revista anarquista Espartaco de Barcelona 1906 Des del 1907, fou dirigent de Solidaritat Obrera Contrari al lerrouxisme, en 1908-09 desencadenà un conflicte entre els sindicats i la impremta La Neotipia, editora d' El Progreso , de Lerroux Fou detingut el primer dia de la Setmana Tràgica Encapçalà després el grup “14 de Maig”, que des del 1910 publicà Tierra y Libertad El 1919 la seva impremta fou assaltada i ell empresonat 1919-21 Des del 1932 fou administrador de Solidaridad Obrera És autor d' Alejandro Lerroux tal cual es 1907

Fill del brigadier Ramon Plana Durant la primera guerra carlina lluità a Catalunya a favor d’Isabel II i es distingí a la reconquesta de Berga 1840 Participà en el pronunciament progressista de Vicálvaro 1854 i fou director de l’Escuela General de Caballería i ocupà càrrecs a Navarra i a l’Havana El 1868 es mostrà contrari a la Revolució de Setembre i es passà al bàndol carlí Fou ministre de la guerra del pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó, que el creà comte de la Riba El 1839 s’havia casat amb María Manuela Bretón del Río y Barri, segona comtessa de la Riba i Picamoixons

La divisió administrativa de l’Estat espanyol del s XIX donà el nom de Castella la Vella a la regió que comprenia les províncies de Santander, Burgos, Logronyo, Sòria, Segòvia, Àvila, Valladolid i Palència Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978 hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de la Rioja uniprovincial, abans Logronyo, Cantàbria uniprovincial, abans Santander i Castella i Lleó la qual a més, incorporà les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca

Durant el conflicte de les Comunitats de Castella, formà part del consell de regència i impulsà l’aristocràcia a secundar la causa reial Per contra, a les corts de Toledo 1538 s’oposà a la política fiscal del monarca Vencé els comuners a Villalar i els francesos a Logronyo i a Hondarribia

Conegué Lerroux a Madrid dins la redacció d' El País i posteriorment anà a Logronyo, on dirigí el diari Heraldo de la Rioja i fundà La Unión Republicana El 1906 passà a residir a Barcelona com a secretari polític de Lerroux i dirigí la revista El Progreso Ilustrado en 1912-13 fou regidor

Llicenciat en lleis 1845, s’afilià al partit federal i es distingí en la revolució del 1868 fou secretari de la junta de València, i posteriorment, regidor i diputat provincial Durant la Primera República fou governador de Logronyo i diputat a corts Treballà en la reconstitució del seu partit, i en morir era president del directori federalista de València

Fundà la Juventud Republicana Federal i fou un orador sindicalista molt popular El 1926 participà en una conspiració contra el general Primo de Rivera, i el 1931 fou diputat a les corts constituents Durant la guerra civil de 1936-39 dirigí a Barcelona durant uns mesos 1936 l’Oficina Jurídica, que actuava com a tribunal revolucionari Fou afusellat després del gener de 1939 Publicà De Cánovas a Romanones 1916, Emilio Castelar 1930, Un tribunal revolucionario Cuenta rendida por el que fue su presidente 1937

En fou segon titular el seu germà Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza mort el 1528, vencedor dels comuneros a Villalar i dels francesos a Logronyo o Hondarribia El seu besnet cinquè titular fou Juan Fernández de Velasco y de Guzmán mort el 1613, governador de Milà, president del consell d’Itàlia i ambaixador a Roma i a Anglaterra El net d’aquest setè duc fou Íñigo Fernández de Velasco y de Guzmán mort el 1696, governador de Galícia i Flandes El 1780, per una sentència, el títol passà, amb imposició de cognom i armes, a Diego Pacheco Téllez-Girón, duc d’Escalona i Uceda i marquès…