Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
José María Calatrava
Història
Política
Història del dret
Polític i jurisconsult liberal.
Diputat per Extremadura a les corts de Cadis, es distingí pel seu liberalisme en tornar Ferran VII fou empresonat a Melilla, fins a l’inici del règim constitucional 1820, durant el qual presidí les primeres corts, redactà el codi criminal 1822 i fou ministre de gràcia i justícia 1823 Amb el retorn de l’absolutisme s’expatrià però després de l’aixecament de La Granja 1836 fou nomenat president del govern i dugué a terme una àmplia obra de restauració de la legislació liberal dimití després de la rebellió de Pozuelo de Aravaca
‘Abd al-Raḥmān ibn Marwān al-Ǧilliqī
Història
Governador muladí de Mèrida.
Revoltat diverses vegades contra l’emir Muḥammad I, hagué de refugiar-se a la cort d’Alfons III d’Astúries, antic aliat seu Tornar a Al-Andalus 884, s’installà a Badajoz i exercí un govern semiindependent, amb l’anuència del nou emir al-Munḏir La seva família continuà governant la regió fins que ‘Abd al-Raḥmān III la reincorporà al seu califat 930
Àkhila I
Història
Rei visigot (549-554) elegit pels nobles a Barcelona.
Una revolta de la Bètica l’obligà a transferir la capital a Mèrida La facció contrincant elegí rei Atanagild 551, que demanà l’auxili de Justinià Aquest envià el patrici Liberi, que obligà Àkhila a retornar a Mèrida, on els propis guerrers l’assassinaren
Rèquila
Història
Rei dels sueus (441-448).
Fill i successor d’Hermeric, n'exercí les funcions des del 438 Prengué Mèrida 439 i Sevilla 441 i arribà a dominar quasi tota l’actual Andalusia i part de les actuals Múrcia i València Es féu cristià i seguí una política d’acostament al rei got Teodoric I
Genseric
Història
Rei dels vàndals (428-477).
Bastard del rei Godigisel, succeí el seu germanastre Gunderic 428 Després de derrotar els sueus a Mèrida, passà a l’Àfrica amb 80000 persones 429, on estengué el seu domini fins a Cartago 439, i ocupà permanentment les Balears, Sardenya, Còrsega i una part de Sicília 445 El 455 saquejà Roma, i des de llavors es considerà ja com un sobirà independent Arià de religió, perseguí durament els catòlics, però vers la fi del seu regnat la persecució fou menys aferrissada
romanització
Història
Lingüística i sociolingüística
Procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma arreu de l’imperi Romà.
La unitat política donà lloc a la unitat cultural i lingüística que tant havia d’influir, de retop, en la difusió del cristianisme Roma ocupava el centre geogràfic de l’Imperi, que s’estenia a l’entorn de la mar Mediterrània, convertida per als romans en mare nostrum la unitat política s’establí, doncs, al voltant de la seva àrea i fou seguida de la unitat cultural facilitada per l’ús del llatí i les comunicacions que assegurava aquesta mar Així la Mediterrània fou l’eix d’unió per als pobles de l’Imperi Només l’Orient, proveït d’una cultura superior, l’hellenística, mantingué, tret de Dàcia…
Mūsà ibn Nuṣayr
Història
Militar
General àrab, conqueridor de la península Ibèrica.
Essent governador d’Ifriqiya 708 conquerí el nord del Magrib, i, encoratjat per l’èxit del seu lloctinent, Tarīf, a Tarifa 710, decidí pel seu compte el pas de l’estret d’un exèrcit de 7 000 homes, comandats per Ṭāriq ibn Ziyad , que tingué l’ajuda de Julià de Ceuta El mateix any 712 Mūsà mateix s’hi incorporà amb 18 000 homes presa de Sevilla i de Mèrida, 713, es reuní amb Ṭāriq a Toledo i passà a Saragossa, des d’on fou cridat a Damasc per Walīd Abans de partir deixà el govern d’Al-Andalus al seu fill ‘Abd al-'Azīz Hom li atribueix, erròniament, l’arribada fins a Tarragona
Yūsuf ibn ‘Abd al-Raḥmān al-Fihrī
Història
Darrer emir de l’Àndalus (747-759).
Assolí el poder amb el suport decidit de Ṣumayl al-Kilabī, cap dels sirians arribats a l’Àndalus amb les mainades de Balǧ Influït per aquell i pel grup qaissita, intentà de frenar les aspiracions d’'Abd al-Raḥmān —escapat de Damasc i refugiat a Ceuta— d’installar-se a l’Àndalus Però, enfrontats ambdós a les tribus iemenites andalusines, i a conseqüència de la defecció dels sirians, que decidiren de donar suport a les pretensions de l’omeia, Yūsuf hagué de lluitar contra ‘Abd al-Raḥmān, a causa del fracàs dels intents de negociació Aquest desembarcà 755 prop d’Almuñécar, i vencé l…
Ordoni II de Lleó
Història
Rei de Galícia (910-924) i de Lleó (914-924).
Fill d’Alfons III d’Astúries, en morir aquest 910 rebé el regne de Galícia, i els seus germans Garcia i Fruela, els de Lleó i Astúries, respectivament Aclamat rei de Lleó a la mort de Garcia I 914, imposà també la seva autoritat sobre Fruela Organitzà una expedició per terres de Mèrida 914 o 915, derrotà un exèrcit cordovès a San Esteban de Gormaz 917 i, juntament amb Sanç I de Pamplona, ocupà posicions riojanes dels Banū Qasī com Arnedo i Calahorra L’emir envià, però, expedicions punitives que finiren amb les derrotes de Mitonia 918 i Valdejunquera 920 Malgrat això, navarresos i…
Alfons IX de Lleó
Història
Rei de Lleó (1188-1230).
Fill de Ferran II de Lleó i d’Urraca de Portugal En les vicissituds de la lluita contra Castella s’alià amb els almohades i també amb Aragó i Portugal tractat d’Osca, 1191 Anys després, però, el seu regne fou envaït per Pere I de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella momentàniament, posà fi al conflicte el casament de la filla del rei castellà, Berenguera, amb el rei lleonès 1197 D’aquest matrimoni nasqué Ferran III, que succeí el seu pare malgrat la designació de les seves germanes com a hereves, una d’elles en tractes de matrimoni amb Jaume I de Catalunya-Aragó a la mort del rei…