Resultats de la cerca

Tenien atribucions i drets polítics definits i eren institucionalitzats en les capitals catalanes d’una manera parallela a la formació dels consolats des del 1283 a València i a Barcelona, durant el s XV a Mallorca, Tortosa, Perpinyà i Girona A Lleida, la matrícula de mercaders fou establerta per privilegi de Joan II a Perpinyà, la reforma del 1449 establí una matrícula de mercaders i els adjudicà les places de conseller terç i quart, la qual cosa creà una situació que es mantingué fins a la Revolució Francesa A Mallorca, aglutinats entorn del Collegi de la Mercaderia des del 1401, es…

Residí a Barcelona des de 6 anys fins al 1925, que anà, amb els seus cinc fills, a França, després de rompre amb el seu marit A partir del 1928 milità, a París, en la XV secció del Partit Socialista Francès i, en esclatar la guerra civil, passà a Catalunya i s’afilià al PSUC Actuà al front de Bujaraloz, on fou ferida agost del 1936, i intervingué en l’organització del quarter Jaume Graells, a Sarrià Sembla que, a la fi del 1936, començà a collaborar amb Erno Gerö Posteriorment, a l’exili, es relacionà amb Leonides Eitingon, de la GPU, i intervingué, directament, en l’organització de l’…

Continua en la mateixa família

No formaren mai un gremi independent, tot i constituir un grup homogeni no tenien per tant ni prohoms, ni consell gremial, ni casa pròpia, ni ordinacions Sí que tenien, en canvi, mestres propietaris o administradors de botigues i fadrins fills de comerciants, dependents de comerç ja al segle XIX, corredors de llotja Llur importància fou notable i llurs funcions interferien sovint a les dels paraires Mantenien relacions comercials amb ports i places estrangeres A part la botiga, invertien sovint el capital en el millorament agrícola, en empreses industrials, en barques barca, en assegurances…

Es constituí gremi el 1774 i tingué una evolució accidentada fins al primer terç del segle XIX

Cavaller, senyor de les baronies de Bunyol i Xest, que adquirí Fill del notari Joan Mercader i Gomis Cambrer d’Alfons el Magnànim ja el 1426 i ambaixador seu a Castella 1426, 1436, 1443, conseller de l’infant Joan futur Joan II quan era lloctinent general de València Governador general de València en diverses ocasions, formà part d’ambaixades reials, des de Nàpols, a Milà 1438 i a Florència 1439, on es trobava la cort pontifícia Batlle general de València, reuní, ja vell, a casa seva, a València, una tertúlia literària, gairebé familiar, reflectida en el Parlament en casa de…

Nasqué a França durant l’exili dels seus pares gironins, el militar Jaume Gasset i Raimunda Mercader en tornar la família a Girona fou inscrit al llibre de baptismes de la catedral, i així ésser considerat gironí Lluità a la primera i segona guerra Carlina Membre del partit moderat, fou governador militar de Jaén 1856-58 i comandant general de Ceuta 1858-59 A la guerra d’Àfrica es distingí en els alts de Benzú 1859 També fou destinat a Mèxic, on en 1861-62 fou cap de les tropes d’ocupació espanyola a la fortificació mexicana de San Juan d’Ulúa, al Port de Veracruz hi romangué…

Milità en el moviment catalanista i pertangué a la primera època d’Estat Català Després fou més aviat un nacionalista independent, afí a Nosaltres Sols Publicà Crònica descriptiva d’Alguer 1957 i Estampes de Sardenya 1960

El 1925 s’establí a Tolosa de Llenguadoc amb la mare i els germans La seva mare, la revolucionària comunista Caritat del Río , l’influí de manera decisiva en les seves conviccions polítiques El 1929 tornà a Barcelona, on treballà com a maître  a l’Hotel Ritz Militant de les Joventuts Comunistes, fou empresonat per aquest motiu a València, on li van prendre les empremtes dactilars, que posteriorment revelarien la veritable identitat de Mercader El 1932 o 1933 ingressà voluntari a l’exèrcit republicà, i lluità al front de Bujaraloz durant la Guerra Civil Espanyola Formà el batalló…