Resultats de la cerca

Fill gran del noble rossellonès Antoni de Ros i de Margarit Entrà en l’exèrcit francès el 1759, i essent ajudant de camp del príncep de Montbarey fou ferit a Grebenstein 1778 Caiguda la monarquia emigrà a Coblença i s’uní als Exèrcits dels Prínceps i després passà a Espanya, on amb el duc d’Honré fou corresponsal dels emigrats Artista de la topografia es destacà per l’elaboració del sumptuós manuscrit État militaire, eclésiastique et politique du Roussillon 1772, propietat de Pere Ponsich un altre manuscrit del mateix treball, fet el 1774, es conserva a la Bibliothèque Magasine, de París El…

En morir Guifré I, l’any 897, llurs descendents establiren un sistema de cogovern, consistent a repartir-se les zones d’actuació tot reconeixent al germà gran una categoria superior Aquest, Guifré II, administrà Barcelona, Girona i Osona el segon, Miró II, la Cerdanya, el Berguedà i el Conflent i el tercer, Sunifred II, el comtat d’Urgell Besalú restà encara uns quants anys a mans de l’oncle, el comte Radulf I A causa de la minoritat de Sunyer és probable que aleshores hom no li adjudiqués funcions administratives, sinó que restés sota la tutela de Guifré II de Barcelona En passar els anys…

Duc de Mecklenburg-Schwerin amb el nom d’Albert IV, fill del duc Albert II i de la seva primera muller Eufèmia germana del rei suec Magnus Erikson El 1363, Albert derrocà el seu oncle Magnus i l’obligà a renunciar a favor seu i del seu fill Haakon II al tron suec La seva política de donar els càrrecs de govern a molts d’alemanys provocà el descontentament del poble, reunit entorn de Margarida, reina de Noruega i vídua d’Haakon II, la qual envaí Suècia i desposseí Albert I 1389, que es retirà en un monestir fins a la seva mort

Era filla del senescal Pere II de Montcada Tercera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , les esposalles se celebraren a Tarragona 1322, poc temps abans de fer-se a la mar l’expedició a Sardenya Intervingué, a suplicació de la seva nora Teresa d’Entença , a favor dels drets del fill d’aquesta el futur Pere el Cerimoniós , disputats per l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça Dugué a terme la fundació del monestir de monges clarisses de Pedralbes 1326, que dotà amb el domini parroquial del terme de Sarrià 1335, la jurisdicció civil i criminal de Piera 1431 i altres rendes…

Conseller de Perpinyà 1906, fomentà les cooperatives agrícoles i la construcció de cases barates Diputat 1936-61, es distingí durant la Resistència i fou deportat Després de la guerra esdevingué sotssecretari d’estat de comerç i d’indústria President de la Fédération Française des Stations Uvales et des Jus de Fruits des de la seva creació 1936, ha impulsat la fabricació de sucs de fruita al país

Era filla illegítima d’ Oliba Cabreta , comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d’Ingilberga, muller d’Ermenir, senyor de Besora Regí l’abadia fins el 1017, que en fou expulsada per una butlla del papa Benet VIII, obtinguda pel seu germà Bernat I Tallaferro , comte de Besalú, amb el pretext o l’acusació de dissolució moral del monestir Bernat I cobdiciava els béns del monestir com a dotació del naixent bisbat de Besalú , circumstància que fa dubtar de la veracitat de l’acusació S’acollí a la protecció del seu germà Oliba , bisbe de Vic, i residí fins a la seva…

Consistia en una petita església, que tenia adossada una habitació per al monjo, construïda a vegades en un pis superior Als comtats catalans sembla que n'hi hagué a la zona d’Urgell Balestui, el 823, al Pallars Sobirà, a la Cerdanya cella comtal de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfret, el 815, a la vall de la Molina A Barcelona i a Manresa sembla que hom l’anomenà també monistrol monasteriolum A partir de l’època carolíngia la cella passà a dependre d’un monestir com a residència d’un o més monjos, als quals era sovint confiada la collita dels fruits i rèdits de les terres…

Vicari o governador en nom del comte dels termes d’Osor i de Sant Hilari ~919, vers el 925 començà d’actuar al Bages i a Anoia aprisiant els castells de Guardiola Sant Salvador de Guardiola i de Maians Castellfollit del Boix, dels quals el comte Borrell II li concedí el domini Vers el 955 havia fet noves aprisions al terme d’Òdena i al castell de la Roqueta Tous, que més tard 960 fou confirmat pel mateix comte Borrell a Isarn, l’hereu de Salla Morta la seva muller Filmer, es casà en segones noces amb Ricarda, de la casa vescomtal d’Osona, vídua d’Alienard, que el 926 li llegà l’alou de les…

Al s XVIII comprenia, a més del monestir, els pobles de Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i l’Argentera, i era sota el govern d’un batlle general de la baronia

Filla de Rodolf II de Borgonya, es casà 947 amb Lotari II, rei d’Itàlia A la mort d’aquest 949, agrupà entorn seu un partit que cridà Otó I a intervenir a Itàlia contra Berenguer II Es casà amb Otó I 951 i fou coronada emperadriu el 962 Altre cop vídua, assegurà la successió al seu fill Otó II i al seu net Otó III i continuà intervenint en els afers d’estat durant llurs regnats Fundà nombrosos monestirs La seva festa se celebra el 16 de desembre