Resultats de la cerca

Diputat per Extremadura el 1810, a la sessió inaugural de les corts de Cadis propugnà l’aprovació per unanimitat de la sobirania nacional i la divisió de poders, i fou president 1811 de la comissió encarregada de l’elaboració de la constitució Confinat en un monestir per Ferran VII 1815, fou de nou diputat el 1822, però s’hagué d’exiliar a Portugal el 1823

Participà en les campanyes del Marroc, i durant la Segona República organitzà el cos dels guàrdies d’assalt Comandà, en la zona franquista, la XV divisió i el cos d’exèrcit d’Urgell Ministre secretari general del Movimiento 1939-40, general en cap de la División Azul 1941-42 i ministre de l’exèrcit 1951-57, ascendí a capità general el 1957 i fou vicepresident del govern 1962-67

Comte de Fabraquer Fou fiscal del tribunal suprem de guerra i marina, diputat a corts i senador Dirigí El Museo de las Familias Escriví nombrosos llibres d’història, com Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón 1833, Les catacumbas o los mártires Historia de los tres primeros siglos del cristianismo 1849, Historia del emperador Carlos I 1550 a 1558 1862, Pintores de antaño 1898 i La expulsión de los jesuitas 1903, i també diversos drames històrics Antonio Pérez y Felipe II , 1837, entre altres

Era anomenat el Charro pel lloc d’on era fill i on exercí la seva activitat guerrillera les terres de Salamanca Prengué part com a soldat en la guerra del Rosselló regiment d’infanteria de Mallorca, en la defensa de Toló 1793 i en la campanya contra Portugal 1801 Llicenciat de l’exèrcit, al començament del 1809 organitzà una guerrilla per tal de lluitar contra els francesos Prengué part en la defensa de Ciudad Rodrigo 1810 i en una emboscada féu presoner un general francès 1811 La seva guerrilla esdevingué brigada de llancers, i ell, brigadier 1811 Incorporats a la divisió que manava el comte…

Fill de Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra A la mort del seu germà Jaume 1335 heretà la baronia de Xèrica El 1328 assistí a la coronació del rei Alfons III de Catalunya-Aragó a Saragossa amb un brillant seguici de dos-cents homes El 1332 ocupà el càrrec de procurador general del Regne de València, en renunciar-lo el seu germà Jaume, i l’ocupà fins el 1336 El 1335, mentre agonitzava el rei Alfons III, protegí la fugida de la reina Elionor de Castella i els fills a Castella això li valgué el nomenament d' adelantado mayor Amb soldats castellans envaí el Regne de València des de Xèrica a…

Fou president del consell de Castella 1565, inquisidor general 1566, cap del consell d’estat i del consell privat Bisbe de Sigüenza 1566, fou nomenat cardenal el 1568 Aconsellà una política moderada als Països Baixos, en contra de l’opinió del duc d’Alba, però preconitzà la publicació d’un decret 1566-1567 que provocà la revolta dels moriscs 1568-1570

Fill de Sanç III i de Blanca de Navarra Assumí el poder als 14 anys, després d’una minoritat pertorbada per la guerra entre els Castro i els Lara Durant uns setze anys mantingué excellents relacions amb Alfons I de Catalunya, amb el qual concertà nombrosos tractats, entre els quals destaca el de tractat de Cazola 1179 sobre delimitació de les respectives zones de reconquesta el rei català intervingué en les lluites d’Alfons VIII contra Sanç VI de Navarra i en la conquesta de Conca 1177 Després s’inicià un distanciament d’Alfons I, que arribà a signar el pacte d’Osca 1191 dirigit contra…

El succeí la seva filla gran Maria Dolors Remisa i Rafo, muller de Jesús Muñoz y Sánchez, segon comte de Retamoso, cunyat de la reina-governadora Maria Cristina, la qual morí sense successió El títol quedà vacant

El nom prové de la camisa blava que portaven en llur enrolament els combatents falangistes, que constituïen una quarta part del contingent total Englobada dins la Wehrmacht, aquesta divisió la 250 ID constava de 18 000 homes i 12 000 cavalls Era formada per quatre regiments sota el comandament dels coronels Pimentel, Vierna, Martínez Esparta infanteria i Badillo artilleria, i hi havia també una esquadrilla de caça manada pel comandant Salas El cap de la unitat era el general Agustín Muñoz Grandes, substituït més tard pel general Emilio Esteban Infantes Lluità al front de…

Aparegué a Barcelona per l’abril del 1977 i per dificultats editorials deixà de sortir del novembre del 1977 al setembre del 1978, en què també renuncià a la referència explícita als Països Catalans en el subtítol En fou el primer director Fèlix Ibáñez Fanés 1976-79 i des del 1999 ocupa el càrrec Josep M Muñoz i Lloret El 1998 la revista fou sotmesa a una remodelació de formats i, del 1999 al 2001, l’empresa editora del mateix nom publicà sis números d’ Historiar , revista trimestral en castellà Els continguts de la revista tracten majoritàriament de la història de Catalunya,…