Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Vologès IV de Pàrtia
Història
Rei arsàcida de Pàrtia (192-~209).
Successor de Vologès III, contra el qual s’havia rebellat el 191, prestà suport a Pescenni Níger en la seva lluita contra l’emperador Septimi Sever, el qual envaí Pàrtia 197, prengué Nisibis i l’assetjà a Ctesifont Hagué de retre's, però es féu escàpol
Vologès III de Pàrtia
Història
Rei arsàcida de Pàrtia (148-192).
Restaurà la unitat de l’imperi part, reclamà a Roma el tron d’or dels arsàcides que Trajà havia pres i amenaçà d’envair Armènia, cosa que féu en temps de l’emperador Marc Aureli Després d’algunes victòries, el seu regne fou ocupat pels romans, i la capital, Selèucia, i el palau de Ctesifont foren destruïts En signar la pau hagué de cedir l’alta Mesopotàmia a Roma
Vologès V de Pàrtia
Història
Rei arsàcida de Pàrtia (~209-220).
Fill i successor de Vologès IV, aviat el seu germà Artàban V, cap dels nacionalistes parts, es rebellà contra ell i ocupà gairebé tot el regne, excepte la regió de Babilònia, on es mantingué un quant temps
Mitridates II de Pàrtia
Història
Rei de la Pàrtia (~123-88 a C).
Aconseguí de refer la fortuna del seu país, greument deteriorada pels regnats anteriors, i el 92 aC pactà amb els romans, que, comandats per Sulla, havien arribat a l’Eufrates Durant els últims anys del seu regnat combaté l’imperi dels selèucides, que ja es trobava en una decadència total
Tirídates I
Història
Rei dels parts (248-211).
Suposat germà, company de revolta i successor d’Àrsaces I, el qual ajudà a conquerir la satrapia de Pàrtia
téssera
Història
A l’època romana, fitxa d’identificació personal consistent en una peça quadrangular de metall o de vori, amb inscripcions diverses i el propi nom.
N'hi havia de militars, de teatrals entrades numerades, de frumentariae indicadores del lloc de distribució del blat, de convivales invitacions a banquets, etc Era diferent la d' hospitalitat , que consistia en un objecte qualsevol que hom partia en dues parts, una per a cada persona interessada símbol 3 D’aquesta darrera mena hom n'ha descobert en altres pobles no romans
Antíoc III
Història
Rei de Síria (223-187).
Fill de Seleuc II, germà i successor de Seleuc III En començar a regnar es trobà amb un país revoltat i desfet Agafà personalment el govern i el comandament de l’exèrcit, i lluità contra Egipte, la Bactriana, l’Índia i la Pàrtia, que subjectà al seu regne, i prengué el títol de Gran Rei , com els emperadors perses Amb l’ajut d’Anníbal, que vivia a la seva cort, es posà contra els romans, que el venceren a Grècia i l’obligaren a signar la pau d’Apamea, per la qual renunciava a totes les terres a ponent del Taure, i es veia obligat a pagar un fort tribut, per a la qual cosa hagué d…
Darios I de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (521-486 aC).
Fill d’Histaspes, sàtrapa de la Pàrtia Segons la inscripció de Behistum, pujà al tron després d’haver donat mort al mag Gaumata, que es feia passar per Bardiya, germà de Cambises Diversos governadors que cobejaven el poder suprem es rebellaren, però entre el 520 i el 519 Darios aconseguí de sotmetre les províncies d’Elam i Babilònia, entre altres Fermament establert en el tron, volgué expandir el seu imperi, tanmateix sense gaire èxit el 514 conquerí la Tràcia oriental, però fracassà en el seu intent de sotmetre els escites Per un altre costat, les guerres mèdiques, que s’…
ruta comercial
Història
Trajecte que segueixen els productes que són objecte de comerç.
Les rutes comercials més antigues que hom coneix, a Europa, són la de l’ambre, al Neolític, que unia les contrades bàltiques amb les comarques mediterrànies, i la de l’estany, que unia les Cassitèrides amb els centres consumidors de la Mediterrània Els fenicis i els grecs donaren un gran impuls a les rutes comercials, fins a l’arribada de Roma, que creà una espessa xarxa viària, que facilità els intercanvis, centralitzats posteriorment a Bizanci A partir del segle VII, els àrabs trencaren en bona part les rutes comercials de l’antiguitat Les ciutats italianes Venècia i Gènova, sobretot…
Àrsaces
Història
Cap d’una tribu escita que vers el 250 aC conquerí, amb l’ajuda del seu germà Tiridates, la satrapia de Pàrtia, i fundà així la dinastia arsàcida..