Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Federalist Party
Història
Antic partit polític dels EUA.
A la convenció de Filadèlfia 1787 propugnà el reforçament del poder central i una oligarquia política El partit representava els interessos dels industrials, els comerciants i els banquers del NE i dels terratinents Els dirigents foren AHamilton i JAdams Tingué una certa influència sobre els medis rurals i aconseguí dos cops la presidència GWashington 1793 i JAdams 1796Vers el 1824 s’extingí, i els seus membres passaren al partit republicà
South African Party
Història
Partit polític sud-africà.
Fou creat pel general Louis Botha, amb la fusió de diversos partits bòers i anglesos de tendència moderada Vencé àmpliament a les eleccions del 1910 sobre els seus rivals més forts, els unionistes de Jameson i els laboristes de Creswell El partit esclatà el 1913 quan Hertzog abandonà el govern i fundà el Partit Nacionalista El 1924 una aliança entre laboristes anglesos i nacionalistes bòers vencé el SAP, dirigit pel general Smuts, i aquest el desfeu, i originà més tard l’United Party
unionisme
Història
Política
Tendència política dels partidaris de la unió de la Gran Bretanya i Irlanda.
S'inicià amb l’oposició d’un sector del partit liberal a l’acceptació del Home Rule d’Irlanda per Gladstone 1885, que dugué a la creació del Liberal Unionist Party 1886, dirigit per Spencer Compton Cavendish i Joseph Chamberlain Després d’un procés de collaboració i aliances electorals amb els conservadors, s’hi fusionaren amb el nom de The Conservative and Unionist Party del 1911 al 1985 Després de la separació adoptaren el nom d’Ulster Unionist Party UUP, el qual, fins el 2003, que fou superat per la seva escissió, el Democratic Unionist Party…
James Ramsay Macdonald
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític britànic.
Cofundador del Labour Party elegit cap del partit el 1911, ho fou dels dos primers governs laboristes 1923-24 i 1929-31 i participà activament en la Societat de Nacions El 1931, quan el seu govern sucumbí davant la crisi econòmica mundial, acceptà de presidir un govern de concentració, amb conservadors i liberals, que li valgué l’expulsió del Labour Party Dimití el seu càrrec de primer ministre el 1935
Kenneth David Kaunda
Història
Política
Polític zambià.
Mestre d’escola 1943, el 1950 s’afilià a l’ African National Congress , i en fou nomenat secretari general per a la Rhodèsia del Nord 1953 Fundador del Zambia African National Congress 1958 i de l’United National Independence Party 1960, fou elegit president del darrer Des de la independència de Zàmbia 1964 fou també president de la república Els seus poders, dictatorials des de la crisi del 1973 Zàmbia s’accentuaren, a desgrat de les dificultats econòmiques La pressió popular el forçà a democratitzar el país En les eleccions presidencials del 1991, fou batut per…
William Ewart Gladstone
Història
Estadista britànic.
D’origen escocès aristocràtic, estudià a Oxford, d’on sortí afiliat al Tory Party i amb unes fortes conviccions anglicanes Formà part del govern de Peel com a ministre de comerç 1843-45 i com a ministre de les colònies 1845-46 Fracassat aquest govern, les seves conviccions tradicionalistes i conservadores trontollaren i acabà presentant-se al Liberal Party Ministre de finances 1852-55 i 1859-66, aconseguí la reducció d’imposts, menà una política lliurecanvista i propugnà una nova reforma electoral Dirigent del partit 1867 i primer ministre 1868-74, desplegà una…
Harold Joseph Laski
Història
Política
Polític anglès.
Professor de la London School of Economics, fou membre prominent de la Fabian Society i del Labour Party Escriví Liberty in the Modern State 1930, The Rise of European Liberalism 1936 i Reflections on the Revolution of Our Time 1943
Mustafà Kamil Paixà
Història
Polític egipci.
Estudià a Tolosa Llenguadoc Fundà 1894 el partit nacional per a la indepèndencia d’Egipte amb el Sudan i el periòdic al-Liwa 1899, seguit d’una edició anglesa i francesa, 1907 És autor de Le péril anglais 1899 i What the National Party Wants 1907
tory
Història
Membre de la fracció aristocràtica del parlament anglès, formada al segle XVII, que defensava la supremacia de les prerrogatives monàrquiques per sobre del poder legislatiu.
El nom de tory , que servia per a designar els insurrectes irlandesos, els fou donat pels seus adversaris, el whigs whig, en oposar-se els tories a l’exclusió del tron anglès del duc de York, el futur Jaume II El creixement d’aquest grup desembocà en la creació del Tory Party
Frederick North
Història
Polític anglès.
Comte de Guilford Canceller de l' exchequer 1767, líder del Tory Party a la Cambra dels Comuns 1767-70 i primer ministre 1770-82, fou responsable de les mesures que desencadenaren la guerra de la independència de les colònies de l’Amèrica del Nord Formà part del govern abril-desembre del 1783 i fou un dels caps de l’oposició a Pitt