Resultats de la cerca

De pare pagà, tenia vint-i-dos anys quan fou empresonada amb el seu infant de bolquers Batejada a la presó, fou decapitada juntament amb santa Felicitat i altres companys Les Actes de la seva passió, redactades en part per ella mateixa, foren acabades possiblement per Tertullià La seva festa se celebra juntament amb la de Felicitat La seva festa se celebra el 7 de març

A l’Estat espanyol, aquest ordre resta regulat en el privilegi de creació del títol, i en el seu defecte hom segueix les lleis que regulen l’ordre de successió a la corona Origina noblesa per al concessionari i els seus descendents mascles o femelles per la línia masculina L’obtenció dels títols nobiliaris es fa segons uns mèrits, però fins al s XIX hi hagué els anomenats títols beneficiats , que es concedien a una persona pel fet d’haver sufragat econòmicament una determinada obra a benefici de la qual es premiava amb el dit títol Són títols nobiliaris del regne els…

Participà en diverses conspiracions republicanes contra la monarquia de Juliol El 1839, després d’haver dirigit amb Blanqui i Martin-Bernard la insurrecció de maig, fou condemnat a la pena de mort, commutada al cap de poc per la de cadena perpètua La Revolució del 1848 l’alliberà Molt popular, fou elegit diputat per l’Aude En la jornada revolucionària del 15 de maig de 1848 intentà de constituir un govern a la casa de la ciutat de París Novament condemnat a cadena perpètua, fou indultat per Napoleó III el 1854 Passà voluntàriament a l’exili, on morí

El seu besnet i quart marquès, Nicola Caracciolo, obtingué l’annexió perpètua de la dita grandesa el 1702 i es casà amb Laura de Castellví, filla del marquès de Villatorcas

Fill segon de Guerau Alemany V i de Berenguera de Querol Assistí a la reconciliació de Jaume I amb el comte d’Urgell 1217 Féu edificar un hospital dins el monestir de Santes Creus, d’on foren monjos els seus fills Bernat i Alemany Prengué part en la conquesta de Mallorca, on morí

Patriota italià Fou un dels caps del partit dels itàlics oposat a Napoleó Esdevingué carbonari i fou detingut el 1821 i condemnat a cadena perpètua El 1835 li fou commutada la presó per la deportació a Amèrica Tornà a Europa 1837 i s’establí definitivament a Milà 1840

Estudià dret i medicina a París Participà en el corrent republicà contra Lluís Felip formant part de la Société des Amis du Peuple Prengué part en la insurrecció de 1830 El 1839 dirigí una insurrecció, però, mancat de suport popular, fracassà i fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per cadena perpètua Fou alliberat el 1848, poc temps abans de la revolució, en la qual participà com a dirigent de la Société Républicaine Centrale Empresonat novament aquell mateix any, romangué reclòs fins el 1859 Després s’exilià a Bèlgica 1864 Tornà a París durant la guerra Francoprussiana 1870 i…

Superintendent de finances 1653-59, presidí una de les administracions més corruptes del s XVII francès El 1661 fou acusat de corrupció i després d’un procés molt confús fou condemnat a cadena perpètua i li foren confiscats tots els béns 1664 Protegí nombrosos artistes i literats, com ara Corneille i La Fontaine

En morir Saül, David fou proclamat rei de Judà a Hebron La conquesta de Jerusalem, l’expansió als territoris del voltant i la transformació estatal en temps de Salomó posaren les bases del futur regne de Judà Quan les tribus del nord se separaren 931 aC, el patrimoni de Judà restà enriquit amb el territori de Benjamí i amb la ciutat de Jerusalem, convertida ja en una autèntica capital A l’exterior, Judà conservà el protectorat sobre Edom, que perdé 90 anys més tard A l’interior, on es perpetuà la dinastia davídica i la tradició administrativa de Salomó, es mantingué relativament estable, però…

Comandant de la marina 1935 i gran almirall del Reich 1939, durant la Segona Guerra Mundial dirigí la campanya de Noruega 1940 i dissuadí Hitler de la invasió de la Gran Bretanya Fou substituït per l’almirall Dönitz 1943 per discrepàncies amb Hitler Jutjat pel tribunal de Nuremberg, fou condemnat a presó perpètua 1946 i alliberat 1955 per motius de salut