Resultats de la cerca

Obrer tèxtil, milità al BOC i després al POUM, que representà al Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya Escriví El POUM i la collectivització d’indústries i serveis 1936 i Socialización de fincas urbanas y municipalización de los servicios 1937, obres en les quals resumí la postura del POUM davant aquests temes Fou secretari de la Federació d’Empleats i Tècnics i formà part del Consell Econòmic i Tècnic del POUM Collaborà en Avenir , Lluita i L’Hora Exiliat a França, residí al Rosselló

Vida i obra Llicencià en dret i filosofia i lletres, treballà d’advocat i de periodista Fou president de l’Associació Catalana d’Estudiants i militant de la Lliga Regionalista, la qual representà com a tinent d’alcalde a Barcelona 1935-36 S’exilià el 1936 per raons de seguretat Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, magistrat del Tribunal Suprem de la Mitra d’Andorra Des del 1976 participà en l’intent de reorganitzar la Lliga Catalana i fou un dels oradors de l’Onze de Setembre celebrat a Sant Boi l’any 1976 Collaborà a…

Collaborà en diaris i revistes literàries de Madrid La Lectura , La Pluma La seva obra crítica estudia les arts plàstiques i la literatura Traduí Montaigne, Francis Jammes, Verlaine, etc La seva poesia, sempre mediocre, es mantingué dins el Modernisme fins el 1928, que Epigramas Americanos obre una segona època, fortament influïda per l’obra de Whitman Traduí poetes catalans, i tingué una gran amistat amb López-Picó i J Carner, el qual, en morir ell, li dedicà un poema

La revaloració dels productes agrícoles i ramaders de l’estuari, la pressió anglesa sobre el port de Buenos Aires i la competència amb Portugal sobre la banda oriental decidiren la divisió del virregnat del Perú El del Río de la Plata abastà les governacions de Buenos Aires, Paraguai, Santa Cruz de la Sierra i Tucumán, el districte de l’audiència de Charcas i els territoris sota la jurisdicció dels cabildos de Mendoza i San Juan de Pico amb un màxim de 800000 habitants L’etapa virregnal coincidí —i la motivà en gran part— amb una forta expansió econòmica i cultural Els cereals i la ramaderia…

La denominació xueta no apareix documentada fins al s XVII, i la seva etimologia, malgrat les teories proposades per tal d’explicar-la, és encara obscura Els llinatges que avui a Mallorca es consideren com a xuetes d’una manera indiscutible són Aguiló, Bonnín, Cortès, Fortesa, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola i Valls Després de la conversió en massa del 1435, hi hagué encara nombrosos casos de reincidència, i entre el 1488 —data de la introducció de la inquisició a Mallorca— i el 1771 foren sentenciats 460 conversos reconciliats i 594 relapses Els…