Resultats de la cerca

Fill de Mitridates V, dugué una política expansionista Rei del Bòsfor cimmeri, protector del Quersonès, de la Còlquida i de l’Armènia menor, s’alià amb Nicomedes III de Bitínia i conquerí la Paflagònia Sorgiren, però, discòrdies entre Nicomedes III i Mitridates, i mentre Roma es debatia enmig de lluites socials, aquest lluità contra Nicomedes IV, el nou rei, i hagué de pactar amb els romans L’any 89 aC la invasió del Pont obrí el gran període de guerres entre Mitridates i els romans L’any 87 aC Sulla desembarcà a Grècia, sotmeté Atenes i obligà el monarca pòntic a signar la pau…

Vers el 250 aC, encara infant, pujà al tron i combaté els gàlates Participà en les lluites dinàstiques dels selèucides i afavorí Antíoc Hièrax per expulsar Seleuc II de l’Àsia Menor Hom creu que el seu regnat acabà vers el 220 aC i que fou succeït pel seu fill Fàrnaces I mort entre el 159 i el 156 aC

Fill de Mitridates IV Filopàtor , fou filhellè i, aliat amb els romans, combaté en la tercera guerra púnica 149-146 aC i en la repressió de la revolta d’Aristònic 133-129 aC Obtingué dels romans el govern de la Frígia i s’emparà de la Capadòcia Sembla que, per instigació de la seva muller, fou occit a Sínope, nova capital del regne pòntic

Doctorat a Madrid el 1959, fou catedràtic de la Universitat de València, i el 1970 fou nomenat degà de la facultat de dret Escriví llibres de dret mercantil El 1975 participà en la constitució de la Junta Democràtica del País Valencià, de la qual fou president Formà part del grup Demòcrates Independents del País Valencià el 1977 Fou vicepresident de la Comissió Mixta de Transferències de l’Administració de l’Estat al Consell del País Valencià El 1979 fou elegit senador per UCD i posteriorment fou Secretari d’Estat per a les Autonomies 1981-82 Morí en un atemptat d’ETA

Juntament amb altres membres de la seva família, formà una quadrilla que actuà al Vallès pels volts del 1625 En haver-se d’exiliar 1626 Joan de Serrallonga —amb el qual havia cooperat sovint—, la colla dels Margarit esdevingué la més important Fou mort en una batuda organitzada pel lloctinent de Catalunya Miguel de los Santos de San Pedro

Dirigí la Gaceta de Madrid  abans de la revolució del 1868 i fou redactor de La Época  en 1868-74 Del partit conservador, fou amic de Cánovas del Castillo, que el nomenà ministre de finances 1890, de gràcia i justícia 1891 i de governació 1895 El 1891 promogué, malgrat l’oposició parlamentària, una llei que prolongava el monopoli d’emissió del Banco de España fins el 1921 Publicà Historia de la administración pública en España 1851, Problemas relativos a las prisiones 1879, Estudio histórico-crítico de la Mesta 1898

Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…

De jove actuà com a capità corsari perseguint eficaçment els vaixells pirates algerians que devastaven les costes mallorquines El 1735 fou designat patró del xabec correu entre Barcelona i Palma, càrrec que alternà amb el seu pare Onofre El 1738 li fou atorgat el títol, honorífic, d’alferes de fragata, i el 1756 ingressà a l’armada reial com a tinent de navili efectiu El 1763, en un combat naval, derrotà i féu presoner el pirata algerià Selim, i el 1775 intervingué en el fracassat desembarcament a Alger Ascendit a brigadier de l’armada 1775, prengué el comandament d’una esquadra de trenta…

És situat a la riba esquerra del Segre, aprofitant que el pont de Seròs no havia estat volat, a l’indret anomenat Costa de la Barca Dels dies 22 al 27, aquest cap de pont fou atacat endebades per la 135 Brigada Mixta de Carrabiners i després per la 144 Brigada Mixta 44 Divisió republicanes Posteriorment fou l’escenari d’una àmplia operació ofensiva, també de l’Exèrcit Popular 7 al 22 de novembre de 1938, per tal d’alleugerir la pressió de les forces franquistes sobre les línies republicanes en els darrers moments de la batalla de l’Ebre El XXII Cos d’Exèrcit…

Filla de Renat I, rei titular de Nàpols, i d’Elisabet de Lorena Es casà el 1445, amb Enric VI d’Anglaterra Intelligent i enèrgica, dominà per complet la voluntat del marit i el substituí, de fet, en el govern Es féu impopular per la seva submissió als Beaufort i a llur política francesa La seva política provocà la guerra de les Dues Roses Després del triomf del seu fill Eduard a Towton, s’exilià a França Aliada amb el comte de Warwick, tornà a Anglaterra, però fou definitivament vençuda a Tewkesbury l’any 1471