Resultats de la cerca

Comprenia totes les torres, viles i castells d’Altafalla, Falset i Móra d’Ebre, els llocs de Marçà i de Pratdip i la resta de la senyoria de la denominada baronia d’Entença L’any 1341 Ramon Berenguer el permutà pel comtat d’Empúries amb el seu germà, l’infant Pere, comte de Ribagorça Pere I d’Empúries El castell principal del comtat —almenys per a la residència i administració— fou el de Falset Per entroncaments familiars, el títol passà als Cardona, comtes i després ducs de Cardona, als Aragó, als ducs de Sogorb i als comtes d’Empúries, als Fernández de Córdoba, marquesos de Camares, als…

Filla de Pere de Prades i de Joana de Cabrera, era rebesneta del rei Jaume II S'educà a la cort de la reina Maria de Luna, on residí almenys des del 1399 En plantejar-se el problema de la successió, Martí l’Humà la preferí a Cecília d’Aragó, germana del comte Jaume II d’Urgell, i s’hi casà, el 17 de setembre de 1409, amb la benedicció del papa Benet XIII Restà vídua pocs mesos després, sense haver aconseguit la desitjada descendència El 1415 contragué un nou matrimoni canònic, però secret, per tal de no perdre la dignitat de reina i les rendes corresponents, amb Joan de Vilaragut…

Filla de l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça, i de Joana de Foix El 1353 es casà amb Pere de Lusignan, comte de Trípoli, després 1360 rei de Xipre Pere I Dona de caràcter violent i apassionat, durant una de les absències del marit 1368 perseguí cruelment dues preteses amigues d’aquest, crueltat que encara és recordada avui en la poesia popular de Xipre La tornada del rei fou seguida de noves violències empresonaments, morts, deshonres contra els qui acusaven la reina d’adulteri, violències que acabaren amb la mort del rei per part dels barons 1369 Les discòrdies no…

Filla de Pere de Prades i de Joana de Cabrera Heretà el títol per mort del seu avi el comte Joan de Prades En morir el seu pare, la mare i llurs tres filles restaren sota la protecció del rei Martí , que es casà amb una d’elles, Margarida 1409 Joana es casà el 1424 amb el vescomte de Vilamur, hereu del comte de Cardona, futur comte Joan Ramon Folc II Sembla que el títol comtal de Prades estigué en litigi a partir del 1414, fins que el 1425 fou reconegut a favor de Joana i el seu marit

Segon fill del comte  Pere d’Empúries  i de Joana de Foix Succeí el seu pare en el comtat de Prades en retirar-se aquest a la vida religiosa 1358 Fou molt addicte a Pere el Cerimoniós Durant el regnat d’aquest actuà com a capità general de les forces que el 1363 defensaven Aragó contra la invasió castellana, i després lluità al costat del rei al Regne de València Formà part del consell militar reial quan l’infant de Mallorca amenaçava d’envair el Rosselló el 1374, i més tard actuà en la campanya per sotmetre Joan I , comte d’Empúries Estigué al costat de la reina Sibilla , però…

El 1389 es manifestà oposat a la privança que a la cort de Joan I tenien Carrossa de Vilaragut i els seus amics El 1392 acompanyà el futur rei Martí l’Humà en la seva expedició de recobrament de Sicília El 1396 fou conestable d’Aragó pel rei Martí Havent restat a Sicília, en fou fet almirall pel rei Martí el Jove 1398, que li donà també 1407 les baronies de Sortino, Alcamo, Calatafimi, Sclafani, Mussumeli i Manfrida Fou agent de confiança de Martí l’Humà prop del seu fill Dugué a terme missions importants, com la de treure el príncep de Tàrent de Nàpols per dur-lo a Provença 1398, i la de l’…

Filla del comte Gastó I i de Joana d’Artois Es casà a Castelló, amb una gran fastuositat, el 1331, amb l’infant el comte Pere I d’Empúries i de Ribagorça , després comte de Prades

Fill de Joan Ramon Folc I i de Joana de Gandia El 1404 el seu pare li cedí el vescomtat de Vilamur El 1418, fallit el seu projecte de casament amb Cecília d’Urgell, germana de Jaume el Dissortat, es casà amb Joana de Prades, germana de la reina Margarida La seva muller heretà el comtat de Prades i la baronia d’Entença, per sentència reial del 1425 D’aquesta manera Celdoni Ermenter adquirí una categoria nobiliària superior a la de Cardona Com a comte de Prades intervingué activament en la vida parlamentària del seu temps, sempre al costat del seu pare A…

Filla de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Loria El 1338 fou casada, a València, amb Ramon Berenguer I , fill del rei Jaume II de Catalunya-Aragó, de qui fou la segona muller, el qual aleshores era comte de Prades i després ho esdevingué d’Empúries Fou soterrada al convent de Santa Caterina, de Barcelona, i fou mare del comte Joan I d’Empúries

Ambdues passaren a la seva filla Violant de Prades, muller de Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica, i a llurs descendents