Resultats de la cerca

Els seus escrits històrics i polítics Speranze d’Italia 1844 i Sommario della storia d’Italia 1846 influïren en gran manera en el Risorgimento Liberal moderat, fou president del consell del govern de Torí 1848 i lluità en pro de la unitat italiana

Senyor de Sint Aldegonde Estudià amb Calví a Ginebra, on s’avivà el seu odi contra el domini hispànic a la seva pàtria i collaborà amb Guillem d’Orange en pro de la llibertat i de la Reforma La seva obra literària cabdal és una traducció dels Salms 1580

Governà alhora amb Marc Clodi Pupiè Durant l’anarquia militar de la primera meitat del segle III dC fou un dels representants de la tendència pro senat en contra de l’actitud antiaristocràtica de l’exèrcit Nomenat emperador el 238, al cap de noranta-nou dies de govern fou assassinat pels pretorians

D’origen noble —era baró d’Esponellà—, estigué vinculat políticament a la Lliga Regionalista El seu ideari queda reflectit en el recull d’articles Pro patria Estudis polítics i sociològics 1907 Collaborà a La Veu de Catalunya i Joventut Al servei del regeneracionisme, i en coherència amb l’opció política que havia pres, la seva literatura reflecteix algunes de les concepcions més típiques del modernisme, i s’orienta cap al realisme amb l’objectiu de definir les classes barcelonines acomodades En aquest sentit, publicà les novelles Redempció 1905, on proposa la salvació per la ciència i la…

Membre del Tory Party, fou ministre d’afers estrangers 1791 Partidari de bon principi de la neutralitat, l’expansionisme francès li féu adoptar posicions en pro de la guerra Davant l’oposició del rei Jordi III a l’emancipació dels catòlics, dimití 1801 però, a causa de la seva influència entre els conservadors, fou nomenat cap de govern 1806-07 i aconseguí l’abolició del tràfic d’esclaus

Obtingué la càtedra d’economia política i ciències socials del Wellesley College Fou redactora de The Nation , delegada al Primer Congrés Femení de la Haia i secretària de la Lliga Femenina Internacional pro Pau i Llibertat, a Ginebra 1919-22, de la qual fou presidenta honorària internacional el 1936 El 1946 obtingué el premi Nobel de la pau juntament amb John R Mott Escriví Our Slavic Fellow Citizens 1910 i Approaches to the Great Settlement 1918

Estudià a Madrid, on residí uns quants anys com a professor de la facultat de medicina De nou a Barcelona, collaborà en diversos diaris, fundà una “Revista de Ferrocarriles” 1887 i el butlletí “Pro Patria” 1895, òrgan de la Biblioteca Museu Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, de la qual fou conservador Compilà diversos catàlegs de colleccions artístiques i publicà, a més a més, Armas y armaduras 1895, La joyería y la orfebrería en España 1908 i Cau Ferrat Colección de hierros de Santiago Rusiñol sd

Propugnava l’emancipació dels territoris italians que després de la unificació eren encara sota la dominació d’altres potències Alto Àdige, Trentino, Venècia Júlia, Dalmàcia, Fiume, Niça, Còrsega i Malta L’irredemptisme tingué com a primera organització l' Associazione in pro dell’Italia irredenta , fundada per MRImbriani el 1877, i més tard el grup Dante Alighieri , els quals aglutinaren els elements de l’oposició, que acusaren el govern d’haver traït els ideals del Risorgimento , quan foren establertes relacions diplomàtiques amb Àustria i Alemanya En començar el s XX les seves…

El 1810 s’uní a la revolta d’Hidalgo i Morelos El 1815 organitzà una guerrilla independentista a les muntanyes de Veracruz, i s’adherí al pla d’Iguala 1821 S'oposà a Agustín Itúrbide, i esdevingué un dels prohoms del sector constitucionalista, fins a arribar a president de la República 1824-29 El seu règim acabà les deixalles de la guerra d’independència, però inicià les lluites entre escocesos conservadors i probritànics i yorkesos federalistes, liberals i pro-nord-americans Malgrat les seves inclinacions liberals, es mostrà imparcial, però el 1828 fou substituït pel yorkès…

Fill de Joan IV de Portugal i de Lluïsa de Guzmán El 1667 prengué el poder al seu germà Alfons VI, incapacitat, i el reclogué a Cintra fins que morí Essent regent signà el tractat de Lisboa-Madrid 1668 pel qual la corona castellana, després d’anys de lluita, reconeixia la independència portuguesa i tornava les places ocupades, a excepció de Ceuta Coronat rei 1683, aspirà a la successió de Carles II de Castella com a descendent de Maria de Portugal, filla dels Reis Catòlics, però s’hagué d’acontentar a participar en la guerra de Successió, primer a favor de Felip V i després en pro…